Els l¨ªmits de l¡¯autogesti¨®

A la meitat de l¡¯exposici¨® hi ha un pe?a d¡¯art altament simb¨°lica. ?s un caganer. De color de plata, el personatge representa la figura ic¨°nica, individual, de l¡¯home que fa la seva sense preocupar-se per res. Per¨° resulta que aquest homenet est¨¤ posat sobre una enorme tifa que li triplica la mida i que l¡¯emmarca com si fos el seu m¨®n: ¨¦s el s¨ªmbol de la depredaci¨® humana. Una caca s¨®n totes les caques. No vaig aconseguir trobar la firma de l¡¯artista, per¨° el que donava a la pe?a un significat extraordinari era que est¨¤ ubicada entre les dues parts de l¡¯exposici¨® Catalunya ciutat(s), al Museu Mar¨ªtim de Barcelona, dedicada a l¡¯esfor? noucentista de planificaci¨® territorial i l¡¯evoluci¨® de la cosa. El caganer est¨¤ just entre aquesta planificaci¨®, racional i sensata, i el desarrollismo franquista. Entre la ra¨® i l¡¯instint, per entendre¡¯ns.

La Mancomunitat, que ¨¦s la que proposa el regional planning ¨Ci l¡¯anomenen en angl¨¨s perqu¨¨ aqu¨ª no s¡¯estilava¨C, vol superar la cesura entre la Catalunya urbana i el pa¨ªs rural, i ho fa portant la civilitzaci¨® al camp: tel¨¨fon, carretera, biblioteca. Es planifica molt m¨¦s: el tren, les zones de conreu, el paisatge, les ¨¤rees de creixement, en fi. El que aquesta generaci¨® dirigent tenia al cap ¨¦s un pa¨ªs equilibrat. ?s una del¨ªcia veure els pl¨¤nols d¡¯una construcci¨® monumental de Barcelona ¨Camb aquell estil ret¨°ric que va presidir l¡¯Exposici¨® del 29¨C i la delicadesa amb qu¨¨ Rubi¨® i Tudur¨ª endre?a el territori. Per¨° ¨¦s que mentrestant la Mancomunitat estava posant ordre i jerarquia en la cultura, estava renovant l¡¯educaci¨® ¨Caqu¨ª s¨®n dibuixades les petites escoles populars¨C i creant un sistema eficient de salut. Tot aix¨° ¨¦s a l¡¯exposici¨® de manera t¨¤cita, a trav¨¦s dels papers, que tamb¨¦ s¨®n somnis. I aleshores apareix el caganer.

El desarrollismo franquista, que ve despr¨¦s d¡¯aquesta pulsi¨® individual simb¨°lica, ¨¦s un desastre. No hi ha planificaci¨® sin¨® cobd¨ªcia: guanyar diners explotant la riquesa natural, el paisatge, la costa. Construint una ¨¤rea metropolitana desmesurada que envia a rodar tots els equilibris. Construint a tot arreu. Segueix l¡¯exposici¨® amb un retorn a la sensatesa, de la m¨¤ de la sensibilitat ambiental que apareix amb la democr¨¤cia. No ¨¦s que tot s¡¯hagi fet b¨¦, per¨° com a m¨ªnim hi ha consci¨¨ncia dels excessos, inclosos els urbans. I finalment culmina el recorregut amb la proposta actual de naturalitzar les ciutats ¨Cjardins, horts, corredors¨C i respectar el territori, que ¨¦s gaireb¨¦ la mateixa proposta que feia la Catalunya noucentista: urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat. El que ¨¦s grotesc ¨¦s que aquesta actitud s¡¯il¡¤lustra amb el projecte de la Fundaci¨® El Bulli, que es construir¨¤ en un parc natural gr¨¤cies a una llei feta a mida. ?s a dir, que torna posar el glamur del projecte, que sens dubte t¨¦ inter¨¨s, per damunt de les decisions assenyades que protegien aquell espai natural.

Amb la reflexi¨® que imposa aquesta exposici¨®, modesta en el format per¨° interessant en el contingut, me¡¯n vaig a fer un tomb per Can Batll¨®, la f¨¤brica ag¨°nica que van ocupar parcialment els ve?ns de la Bordeta fa uns tres anys. Can Batll¨® ja t¨¦ la seva planificaci¨®, acollir¨¤ equipaments, espais p¨²blics, pisos i m¨¦s. Ara m¡¯interessa sobretot veure com ha evolucionat la pres¨¨ncia dels ve?ns. L¡¯hort s¡¯ha traslladat i ¨¦s m¨¦s gran, i la resta ¨Cun bar, un taller, una biblioteca de llibres llegits¨C est¨¤ igual. Comprenc que l¡¯autogesti¨® t¨¦ uns l¨ªmits: pr¨¤cticament qualsevol espai gestionat per la gent acaba en aix¨°, un hort, un lloc de reuni¨®. Els horts han copat el pla Buits de l¡¯Ajuntament, que cedeix espais a la gesti¨® dels ve?ns. Can Batll¨® t¨¦ avui un aire cansat, hi ha joves que xerren, hi ha persones que duen moltes batalles al sarr¨®. L¡¯espai ¨¦s sensat per¨° no ¨¦s atractiu.

Quin ¨¦s el problema del disseny urb¨¤ de despatx? Els ve?ns aporten un intangible interessant¨ªssim: aporten als seus projectes valors col¡¤lectius. Saben el que volen i ho volen en nom de la comunitat, per¨° els resultats s¨®n molt pobres. Els t¨¨cnics municipals, al seu torn, saben el que es fan, donen resultats excel¡¤lents, dissenyen amb gust, per¨° els costa d¡¯aportar els valors col¡¤lectius, perqu¨¨ no estan pensant en aquesta dimensi¨®. Si es combinessin les dues pulsions, el disseny urb¨¤ seria espectacular. Recursos, t¨¨cnica, saber fer m¨¦s valors: tot es resumeix en una paraula, que ¨¦s participaci¨®. Fins fa poc els t¨¨cnics dissenyaven sols, que vol dir que aplicaven els seus propis valors, que eren correctes per¨° imposats. Hi ha molta pla?a banal a Barcelona, molt espai silenci¨®s, molt disseny div¨ª. Tinc la certesa que, a partir d¡¯ara, les ciutats es dissenyaran en nom dels ciutadans, amb els ciutadans, per als ciutadans.