L¡¯home que canta per a si mateix

Ha sonat el seu saxo, comen?ant el concert, sord, sense estrid¨¨ncies, i oblidem que a fora plovia, que el vespre ha estat inclement i que est¨¤vem en el pitjor tram de gener, el que clama, aquest s¨ª estrident, que la vida normal ja ha tornat. Per¨° sempre hi ha un espai per a un par¨¨ntesi, encara que hagi costat un ull de la cara en forma d'entrada per a un nou festival d'upa al Liceu. I all¨ª el ten¨ªem, sota el seu?sempitern barret, aquesta pe?a que el lliga encara m¨¦s a aquesta terra de la qual brolla la seva m¨²sica, bufant el seu saxo i iniciant un concert que sense grans ostentacions ha congraciat els seus seguidors amb la m¨²sica d'un artista tan cl¨¤ssic com aquest blues i soul del qual mama el seu talent.

I com sempre ha tingut veu de vell, el temps amb prou feines la pot entelar. S¨ª, es dir¨¤ no sense ra¨® que quan ha cantat Moondance no hi havia la tensi¨® i el brio d'una veu sense cabells blancs, per¨° no resulta menys cert que Van Morrison, ajustant el volum del concert com si es tract¨¦s d'un equip d'alta fidelitat que com m¨¦s fluix sona m¨¦s matisat i d¨²ctil resulta, ja no necessita cridar per dir-nos que ha viscut i cantat com si totes dues activitats fossin sin¨°nimes. Per aix¨° el seu concert ha estat com passejar per un agradable paisatge conegut. I no tant perqu¨¨ el seu repertori fos molt popular o farcit d'¨¨xits, sin¨® perqu¨¨ la m¨²sica de Van Morrison t¨¦ l'estranya virtut de resultar familiar fins i tot encara que es desconegui. ?s l'actiu de la m¨²sica aliena al temps, que sempre mant¨¦ una mica de familiaritat que fa que se senti com si estigu¨¦s incorporada a la mem¨°ria de l'esp¨¨cie. Esclar que segons com aix¨° pot representar algun problema. Per exemple, provocar una certa rutina a l'hora d'interpretar-la, ajustada sempre a un mateix gui¨®. ?s per aix¨° que Van Morrison, com Dylan, pot anunciar un repertori i despr¨¦s no seguir-lo per viure exclusivament de les can?ons que li v¨¦nen de gust tocar a cada moment, dictades als seus m¨²sics quan els aplaudiments que saluden a l'anterior encara remouen l'aire. I s¨ª, Van Morrison s'ha saltat el seu propi gui¨® i ha fet el que li ha vingut de gust. Nom¨¦s faltaria.

Van Morrison t¨¦ l'estranya virtut de resultar familiar encara que es desconegui.

En el repertori del Liceu hi han conviscut les can?ons que ell ha admirat com a aficionat, versions com Sometimes I feel like a motherless child o I can't stop loving you entre d'altres; ha recuperat peces tan antigues com la seva equidist¨¤ncia dels somriures, casos de la citada Moondance o de Brown eyed girl i, en definitiva, s'ha passejat per algun dels molts moments que han orlat la seva carrera, com ara Whenever god shines his light, Days like this, Open the door to your heart, Enlightenment o aquesta estupenda versi¨®, pl¨¤cida de nou, que ha fet de No guru, no method, no teacher abans de donar pas a Gloria. S¨ª, semblava que cantava per a si mateix, fent servir la veu d'home savi que no li cal ser dol?a per entendrir. Semblava que es deia que no per cantar m¨¦s alt la pluja de fora s'oblidaria abans.