Els republicans reprenen la batalla contra la reforma migrat¨°ria

Any nou, assalt nou. Amb la majoria assegurada des de l'inici del curs pol¨ªtic a les dues cambres del Congr¨¦s nord-americ¨¤, l'oposici¨® republicana no ha trigat a reobrir una de les seves batalles m¨¦s agres contra Barack Obama, la migrat¨°ria. L'objectiu: fer retrocedir o bloquejar les mesures executives que el president nord-americ¨¤ va anunciar al novembre de forma unilateral per frenar la deportaci¨® de fins a cinc milions d'indocumentats.

Per¨° la ruta d'aquesta nova confrontaci¨® no sembla tan clara ni la unitat interna republicana tan ferma. Fet al qual s'uneixen els riscos electorals que pot implicar tornar a enfuriar l'influent vot hisp¨¤, un factor que no pocs l¨ªders del partit que aspira a recuperar la Casa Blanca el 2016 tenen molt present.

L'estrat¨¨gia tra?ada al final del 2014 era comen?ar pressionant amb els recursos per al Departament de Seguretat Nacional, l'¨²nica partida que no va rebre fons per a tot l'any al pressupost, sin¨® que es quedar¨¤ sense diners el 27 de febrer.

La proposta de llei migrat¨°ria que m¨¦s lluny va arribar en el seu recorregut legislatiu en ser aprovada al Senat el 2013

I aix¨ª ho va fer aquesta setmana, quan amb els vots de la majoria republicana m¨¦s ¨¤mplia de les ¨²ltimes d¨¨cades, la Cambra baixa va aprovar un pressupost de 40.000 milions de d¨°lars que cont¨¦ diverses cl¨¤usules que farien retrocedir no nom¨¦s les mesures dictades per Obama al novembre, sin¨® fins i tot la seva molt aplaudida acci¨® diferida (DACA), del 2012, que ja ha beneficiat 600.000 joves indocumentats. Esclar que quan es va tra?ar aquest pla no hi havia hagut encara l'atemptat gihadista contra la revista sat¨ªrica francesa Charlie Hebdo, que ha elevat el nivell de preocupaci¨® per l'extremisme islamista a tot el m¨®n. I si b¨¦ ¨¦s cert que el Departament de Seguretat Nacional ¨¦s l'encarregat d'aplicar les lleis migrat¨°ries ¡ªi les decisions en aquesta mat¨¨ria dictades per Obama¡ª tamb¨¦ ¨¦s el m¨¤xim responsable de coordinar la seguretat del pa¨ªs. ¡°Mai no ¨¦s un bon moment per fer ximpleries amb els fons del Departament de Seguretat Nacional, per¨° despr¨¦s de veure el que ha passat, aquest ¨¦s un moment especialment dolent¡±, va apuntar immediatament el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest.

A m¨¦s del bad timing o inoportunitat de la votaci¨® en aquest escenari internacional, els republicans s'enfronten a diversos dilemes m¨¦s.

D'una banda, des de les seves pr¨°pies files s'ha reconegut p¨²blicament que la proposta de llei no t¨¦ futur. I no nom¨¦s perqu¨¨ Obama ha dit que la vetar¨¤ si arriba a la seva taula. La iniciativa encara ha de passar pel Senat, i aqu¨ª amb la majoria republicana no n'hi ha prou per aconseguir la seva aprovaci¨® de forma unilateral. Per a aix¨° necessitaria 60 vots, quan nom¨¦s t¨¦ 54 escons. Esgarrapar sis vots dem¨°crates per a aquesta proposta seria ¡°un miracle¡±, ha adm¨¨s el l¨ªder de la majoria republicana, Mitch McConnell. Fet al qual s'uneix que tampoc no tots els republicans estan necess¨¤riament d'acord amb aquesta iniciativa.

Al cap i a la fi, la proposta de llei migrat¨°ria que m¨¦s lluny va arribar en el seu recorregut legislatiu en ser aprovada al Senat el 2013, havia estat elaborada per quatre senadors dem¨°crates i els mateixos de republicans, entre els quals, el presidenciable Marco Rubio.

En aquest cas, no es pot oblidar el factor electoral, sobretot ara que es prepara el camp de batalla per a les presidencials del 2016. Una cita en qu¨¨ tots els analistes coincideixen que, al contrari que en les eleccions legislatives passades, s¨ª que tornar¨¤ a tenir molta import¨¤ncia el creixent vot hisp¨¤, que va ser el que va apuntalar el 2012 la reelecci¨® d'Obama.

Hi ha a m¨¦s una batalla interna dins del Partit Republic¨¤, que no es lliura necess¨¤riament a Washington, sin¨® en alguns estats de l'Oest Mitj¨¤ governats per conservadors. En aquesta zona se situen les, en una altra ¨¨poca, florents ciutats del cintur¨® industrial, molt afectades per la crisi i que reclamen facilitats per atreure treballadors estrangers que els ajudin a recuperar l'esplendor perduda. Aquesta regi¨® compr¨¨n Ohio, Michigan, Pennsilv¨¤nia i Wisconsin, estats frontissa que podrien decidir qui ocupa la Casa Blanca el 2017.

Malgrat que gaireb¨¦ totes les parts coincideixen que l'acci¨® del Congr¨¦s ¨¦s m¨¦s un desafiament pol¨ªtic que una acci¨® amb aparen?a de tenir ¨¨xit, per Janet Murgu¨ªa, presidenta de l'influent Consell Nacional de la Ra?a (NCLR), constitueix de totes maneres un ¡°pas pol¨ªtic desastr¨®s¡±.

¡°La nostra comunitat no oblidar¨¤ que la primera acci¨® dels l¨ªders republicans al Congr¨¦s ha estat un estratagema pol¨ªtic destinat a eliminar l'esperan?a de totes aquestes fam¨ªlies (benefici¨¤ries de les mesures d'Obama), sense oferir cap alternativa plausible a canvi¡±, va advertir la cap d'una de les organitzacions que m¨¦s mobilitzen el vot hisp¨¤.

Encara hi ha m¨¦s: la proposta republicana de fer retrocedir pr¨¤cticament totes les mesures migrat¨°ries d'Obama, impulsada per les pressions de l'ala m¨¦s ultraconservadora del partit, el Tea Party, no sembla que tingui ni tan sols el vistiplau general dels nord-americans. Segons una enquesta feta aquesta mateixa setmana per la cadena CBS, encara que les opinions sobre si Obama es va extralimitar o no amb aquestes mesures executives estan molt dividides, una clara majoria (55%) considera que el Congr¨¦s hauria de deixar-les com estan, en contraposici¨® amb un 40% que demana que les revoqui. De fet, el 69% dels nord-americans d¨®na suport, segons aquest sondeig, que els indocumentats que estan al pa¨ªs puguin regularitzar d'alguna forma la seva situaci¨®.