La causa AMIA, les claus de l¡¯atemptat que investigava Nisman

Qu¨¨ ¨¦s la causa AMIA?

La investigaci¨® judicial sobre l'atemptat que el 18 de juliol del 1994 va provocar la mort de 85 persones mitjan?ant l'explosi¨® d'un cotxe bomba, a les 9.05, davant la seu de l'Associaci¨® Mutual Israelita Argentina (AMIA) a Buenos Aires.

Qui era Alberto Nisman?

L'home a qui el president N¨¦stor Kirchner (2003-2007) va encarregar el 2004 la tasca exclusiva d'investigar l'atemptat. Era conegut des de fa deu anys com el ¡°fiscal especial de la causa AMIA¡±. Tenia 51 anys i dues filles. Estava separat.

Quants acusats hi ha en aquesta causa i qui s¨®n?

Sis. El 5 d'octubre del 2006 el fiscal Nisman va acusar formalment l'Iran de ser l'autor intel¡¤lectual de l'atemptat i l'agrupaci¨®?Hezbol¡¤lah d'executar-lo. Va sol¡¤licitar una ordre de captura contra cinc iranians i un liban¨¨s. Els iranians eren: l'exministre de Defensa Ahmad Vahidi, l'exministre d'Informaci¨® Ali Fallahian, l'exassessor governamental Mohsen Reza?, l'exagregat de l'ambaixada de l'Iran a Buenos Aires Moshen Rabbani, l'exfuncionari diplom¨¤tic Ahmad Reza Ashgari i el liban¨¨s Imad Fayez.

Al mar? del 2007, la Interpol va col¡¤locar els sis alts c¨¤rrecs sota el sistema vermell de notificacions, ¨¦s a dir, en cerca i captura.

Quan va comen?ar el distanciament entre Nisman i el Govern argent¨ª?

Es va fer patent al gener del 2013, amb la signatura del memor¨¤ndum d'entesa entre l'Iran i l'Argentina per avan?ar en la causa dels iranians acusats. L'acord es va efectuar sense el coneixement de Nisman, qui sempre s'hi havia declarat en contra.

?De qu¨¨ va acusar Nisman la presidenta Cristina Fern¨¢ndez?

De ¡°decidir, negociar i organitzar la impunitat dels pr¨°fugs iranians en la causa AMIA¡±. Segons el fiscal, la presidenta i el ministre d'Exteriors, H¨¦ctor Timerman, ¡°van prendre la delictiva decisi¨® de fabricar la innoc¨¨ncia de l'Iran per sadollar interessos comercials, pol¨ªtics i geopol¨ªtics de la Rep¨²blica Argentina¡±. Nisman va assegurar que l'acord entre l'Iran i l'Argentina nom¨¦s era la consecuci¨® l¨°gica de negociacions secretes que s'havien iniciat dos anys enrere sota ordres de la presidenta.

Quines proves va aportar Nisman per sostenir la seva acusaci¨®?

Disposava d'un informe de 300 p¨¤gines basat, sobretot, en escoltes captades des de feia m¨¦s de dos anys. Per¨° nom¨¦s va posar a disposici¨® dels mitjans dos resums. Pretenia aportar m¨¦s detalls en la compareixen?a de car¨¤cter reservat que havia sol¡¤licitat, per a aquest dilluns, l'oposici¨® argentina. El fiscal deia que l'¨²nica manera d'aprofundir en m¨¦s detalls, sense contravenir la llei que protegeix els agents d'espionatge, era conferir a la seva compareixen?a el car¨¤cter de reservat. Per¨° els diputats oficialistes van sol¡¤licitar que les seves paraules fossin emeses en directe per televisi¨®. En les seves escoltes no hi havia cap enregistrament de Cristina Fern¨¢ndez ni d'H¨¦ctor Timerman.

Quins van ser els principals arguments que va esgrimir el Govern contra la den¨²ncia de Nisman?

Nisman va assegurar que, mitjan?ant aquest acord, l'Iran tenia previst anul¡¤lar les ordres de cerca i captura de la Interpol que pesaven sobre els seus cinc ex-alts c¨¤rrecs. Malgrat aix¨°, el ministre d'Exteriors, H¨¦ctor Timerman, va presentar dues cartes per desmentir aquesta hip¨°tesi. En una, signada per ell el 15 de febrer del 2013, li deia al llavors responsable de la Interpol que el memor¨¤ndum no produ?a cap canvi en els requeriments de captura. I remetia la segona carta, la setmana passada, el llavors responsable de la Interpol, Ronald Noble, i confirmava les paraules de Timerman.

Qu¨¨ va dir el jutge que dirigeix la causa AMIA sobre la den¨²ncia del fiscal?

El jutge Rodolfo Canicoba Corral, al capdavant de la investigaci¨® sobre la causa AMIA, es va mostrar sorpr¨¨s davant la den¨²ncia. Va dir que el fiscal havia obert una investigaci¨® paral¡¤lela dins del mateix expedient. I va afegir: ¡°Sembla que d'algunes escoltes que jo vaig ordenar, fundades en l'expedient, se n'han extret elements diferenciats que li han perm¨¨s a ell iniciar aquesta altra investigaci¨®. No se m'ha informat mai d'aix¨°¡±. Canicoba va indicar que, en comptes que el fiscal dirig¨ªs els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia durant la investigaci¨®, semblava que fossin aquests qui el dirigien a ell.

Quina relaci¨® t¨¦ la causa AMIA amb les lluites internes dins del servei d'espionatge argent¨ª?

Pel Govern, molta. El desembre passat, Cristina Fern¨¢ndez va reempla?ar els dos principals responsables del Servei d'Intel¡¤lig¨¨ncia argent¨ª (SI). I l'home fort de l'espionatge argent¨ª era Antonio Horacio Stiuso, ¨¤lies Jaime, que es va jubilar aquesta setmana. Tot aquest equip va ser defenestrat per Cristina Fern¨¢ndez. I des del Govern es va transmetre la idea que la den¨²ncia de Nisman era la venjan?a que Stiuso es va prendre contra la presidenta a trav¨¦s del fiscal, amb qui l'espia mantenia, des de feia anys, una estret¨ªssima relaci¨®.