Mascarell, el catalanisme d¡¯Estat

Ferran Mascarell ha fet el cam¨ª del federalisme a l¡¯independentisme amb la mateixa seguretat amb qu¨¨ ho explica, sense sobresalts, parlant pausat mentre dibuixa esquemes per no perdre¡¯s en els folis en blanc que sempre t¨¦ damunt la taula. Durant alguns anys, va buscar una formulaci¨® pol¨ªtica de futur per a l¡¯hist¨°ric catalanisme pol¨ªtic, una doctrina centen¨¤ria que, en la seva opini¨®, va tocar sostre amb l¡¯Estatut del 2005. El seu ¨²ltim servei al pa¨ªs va ser el fet d¡¯actuar com a detonant del proc¨¦s sobiranista. Ha elaborat un catalanisme renovat, batejat com a deucentisme. ¡°Per primera vegada a la hist¨°ria, el catalanisme que no ¨¦s nacionalista, s¡¯ha fet estatista, perqu¨¨ hem descobert que, sense Estat, la crisi s¡¯emportar¨¤ el pa¨ªs¡±. En el tr¨¤nsit d¡¯una f¨®rmula a l¡¯altra va deixar el PSC i ha fundat Sobiranistes d¡¯Esquerra, una plataforma socialdem¨°crata que d¨®na suport a Artur Mas. El president llegeix els seus llibres.

La seva crisi pol¨ªtica personal va madurar durant el per¨ªode 2008-2010, quan ja havia dimitit del Parlament per¨° encara era militant del PSC. Havia estat, durant anys, l¡¯home de la cultura dels socialistes catalans, primer com a regidor a l¡¯Ajuntament de Barcelona i despr¨¦s com a conseller del ram en el primer Govern tripartit. Formava part del que se¡¯n deia maragallisme. Amb el segon tripartit, va quedar excl¨°s de l¡¯Executiu i es va convertir en diputat ras. El seu proc¨¦s de reflexi¨® es va desenvolupar en dos fronts, el sentit de la milit¨¤ncia al PSC i el paper de l¡¯Estat espanyol respecte de Catalunya, encara que dif¨ªcilment es podria destriar l¡¯un de l¡¯altre.

Com una mena d¡¯av¨ªs per a navegants, el seu web est¨¤ presidit per aquesta frase de l¡¯escriptor austr¨ªac Robert Musil: ¡°Si existeix el sentit de la realitat tamb¨¦ deu existir el sentit de la possibilitat¡±. El desencadenant temporal de la recerca d¡¯una nova possibilitat alternativa a la realitat decebedora que estava vivint t¨¦ per escenari el despatx del president Montilla, una tarda de setembre del 2008. El president l¡¯havia convocat per parlar del Consell de les Arts, per¨° la conversa va girar a l¡¯entorn de la not¨ªcia del dia, l¡¯enfonsament de Lehman Brothers, el quart banc d¡¯inversions dels Estats Units. Montilla li venia a dir: aix¨° ser¨¤ molt dur per¨° aqu¨ª no tenim eines per fer res. Aquest reconeixement d¡¯indefensi¨® en un moment tan delicat va tenir l¡¯efecte de la gota que fa vessar el got d¡¯una constant comprovada en la seva experi¨¨ncia de conseller i regidor de cultura: l¡¯Estat espanyol no juga a favor ni de Barcelona ni del conjunt del pa¨ªs. I d¡¯una sospita, havia dedicat la meitat de les seves energies institucionals a discutir amb l¡¯Estat central: ¡°Em vaig passar mesos negociant la Carta Municipal per acabar introduint 20 milions a favor de la capitalitat cultural de Barcelona; havia estat un s¨ª, per¨° immediatament es va combatre per deixar-ho en no res. Ara, davant d¡¯una crisi monumental, la societat catalana no t¨¦ eines pr¨°pies i hem de confiar en un instrument en el qual no podem confiar: l¡¯Estat espanyol¡±.

Aquella conversa va actuar com a l¡¯espoleta definitiva. Durant els seg¨¹ents mesos va desenvolupar la seva teoria, a partir d¡¯una tesi i una evid¨¨ncia hist¨°rica: ¡°els catalans necessitem un Estat com tothom per¨° no hem sabut reflexionar mai en termes d¡¯Estat¡±. La seva explicaci¨® hist¨°rica del que anomena la medul¡¤la ¨¤crata de Catalunya, en s¨ªntesi, ¨¦s aquesta: L¡¯Estat del 1714 neix amb la premissa de fer un relat unificat d¡¯Espanya, a l¡¯estil franc¨¨s, per¨° la nostra realitat ¨¦s molt diferent a la de Fran?a. L¡¯Estat borb¨°nic ¨¦s un Estat tancat i excloent, amb la missi¨® d¡¯adaptar en el relat ¨²nic la realitat diferencial catalana; per¨° no se¡¯n surten, tanmateix segueixen necessitant la Catalunya prove?dora. Davant d¡¯aquesta realitat, la burgesia catalana es fa la seva composici¨® de lloc: l¡¯Estat no ens estima gaire, per¨° t¨¦ una pol¨ªtica protectora i quan conv¨¦ a la nostra seguretat i a la dels nostres negocis ens envia la Gu¨¤rdia Civil. La petita burgesia reacciona m¨¦s malament: l¡¯Estat nom¨¦s representa pagar molts impostos que no serveixen per a res i ens roba els fills per a la guerra. I l¡¯obrerisme catal¨¤ ¨¦s converteix en el m¨¦s anarquista d¡¯Europa, s¨®n els partidaris m¨¦s decidits a destruir l¡¯Estat perqu¨¨ a m¨¦s de veure¡¯l opressor, el senten molt lluny¨¤, perqu¨¨ no ¨¦s el seu. La por de l¡¯Estat es mant¨¦ fins a la Transici¨®. Els nostres negociadors no en volen sentir a parlar: D¨¦u ens guardi de fer Estat, haver de cobrar impostos i utilitzar la for?a p¨²blica.

Em vaig passar mesos negociant la Carta Municipal per acabar introduint 20 milions a favor de la capitalitat cultural de Barcelona

La seva conclusi¨® ¨¦s di¨¤fana, hem de deixar de ser un pa¨ªs ¨¤crata: ¡°Necessitem un Estat, que sempre ha de ser propi, per¨° pot ser un Estat exclusiu o compartit. Aix¨° dep¨¨n de l¡¯Estat espanyol. Si sap ser inclusiu ser¨¤ el nostre, si ¨¦s exclusiu, tard o d¡¯hora petarem¡±. En un primer moment, es mou en el camp del federalisme cl¨¤ssic, reclama una proposta espanyola que doni resposta a aquesta exig¨¨ncia, malgrat tenir ben present el viacrucis de l¡¯Estatut. ¡°Jo estic en el federalisme amb Maragall, i veig com els que ara reclamen el federalisme li van fer la vida impossible. De totes maneres, no hi ha resposta de Madrid. Per¨° mentre la crisi econ¨°mica despulla l¡¯Estat, veiem que b¨¤sicament ¨¦s un Estat jerarquitzat, autoritari, en mans d¡¯unes elits excloents (els dos grans partits, els alts funcionaris, algun l¨ªders d¡¯empreses privatitzades i dels grans mitjans de comunicaci¨®) que han bastit un gran subterfugi hist¨°ric: la unitat. No em toquis res, que tal com est¨¤ em va b¨¦. La unitat no ¨¦s res m¨¦s que la met¨¤fora de la pol¨ªtica extractiva amb Catalunya¡±.

L¡¯actual conseller de Cultura no ve del nacionalisme, ni de l¡¯independentisme, m¨¦s aviat de la tradici¨® trotskista. ¡°Jo vinc de la convicci¨® que la societat necessita un Estat, un Estat no ¨¦s una imposici¨® divina, ¨¦s una eina. No ¨¦s una abstracci¨® rom¨¤ntica, sin¨® una estructura complexa que, quan funciona b¨¦, pot canviar l¡¯estat d¡¯¨¤nim i el benestar de tota una col¡¤lectivitat; pot generar esperan?a i una nova manera d¡¯organitzar la vida en com¨². Ara b¨¦, tenim tal prejudici de l¡¯Estat que ens fa cosa discutir-hi, com si all¨° que diu fos d¡¯obligat compliment, com si fos etern. Quantes vegades han canviat els francesos la seva rep¨²blica? O els alemanys. Espanya no, vol ser immutable¡±.

Quan va entrar a la universitat, el 1972, es va fer estudiant de Bandera Roja, formaci¨® marxista leninista liderada per Marina Subirats, Jordi Borja i Jordi Sol¨¦ Tura. Quan acaba la carrera d¡¯hist¨°ria, ingressa al PSUC, per¨° la seva milit¨¤ncia ¨¦s curta; una setmana, aproximadament un parell de reunions. Despr¨¦s milita a la revista L¡¯Aven?, de la qual ¨¦s editor i director; a principis dels vuitanta entra al PSC. A la d¨¨cada dels noranta, comen?a a treballar a l¡¯¨¤rea de cultura de l¡¯Ajuntament fins a ser-ne el regidor. En aquella etapa, impulsa el grup Homes i Dones d¡¯Esquerra, un intent dels antics camarades de Bandera, convertits en professionals urbans, d¡¯eixamplar l¡¯¨¤mbit tradicional de l¡¯esquerra socialista, m¨¦s exactament del maragallisme. Va ser un dels escassos socialistes que va sortir en defensa de Pasqual Maragall quan va decidir plegar per la pressi¨® de la direcci¨® socialista, el 2006. En la seva curta estada al Parlament, es va oferir per treballar en la renovaci¨® del seu partit en tres ¨¤mbits: el programa socialdem¨°crata, la concepci¨® del partit i la pol¨ªtica i el projecte del PSC respecte de la identitat nacional. En obtenir un no per resposta, va dimitir de diputat.

En un article a La Vanguardia de finals del 2009, durant els mesos que precedeixen la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut, es pot llegir la seva intu?ci¨® de canvis pol¨ªtics, encara per¨° des de la seva adscripci¨® a l¡¯¨¤mbit federalista, tot deixant entreveure la poca confian?a d¡¯una reacci¨® de Madrid: ¡°La societat catalana ha de reinventar el pa¨ªs i afinar la configuraci¨® del catalanisme. D¡¯una banda, es consolidar¨¤ un catalanisme independentista. Falta veure si aconseguir¨¤ ser m¨¦s clar, cre?ble i eficient que l¡¯actual... De l¡¯altra, es desplegar¨¤ un catalanisme constitucionalista d¡¯esperit federal. Marcar¨¤ el seu dest¨ª la seva habilitat estrat¨¨gica en relaci¨® amb l¡¯Estat... Sintetitzen els drets que Catalunya est¨¤ defensant amb pol¨ªtiques ambig¨¹es i conceptualment confuses. Per un costat, el dret que l¡¯Estat sigui tamb¨¦ el seu Estat, adequat als seus interessos... Per l¡¯altre, el dret a la independ¨¨ncia, si aix¨ª ho reclama una majoria suficient de ciutadans... El futur dir¨¤: per¨° sembla obvi que si Espanya no accepta el seu car¨¤cter plurinacional, no podr¨¤ estranyar-li a ning¨² que en termes democr¨¤tics, una majoria de catalans s¡¯inclini per la independ¨¨ncia.¡±

Necessitem un Estat, que sempre ha de ser propi, per¨° pot ser un Estat exclusiu o compartit. Aix¨° dep¨¨n de l¡¯Estat espanyol

La sent¨¨ncia va arribar, finalment; aix¨ª es van tancar uns anys de certa desorientaci¨® col¡¤lectiva, certificant, al seu parer, la defunci¨® del discurs de l¡¯evoluci¨® federalitzant de l¡¯Estat auton¨°mic, la del catalanisme primigeni i, amb aquest, tamb¨¦, la del federalisme cl¨¤ssic. Aleshores, es diu: ¡°jo no he estat al costat de Maragall perqu¨¨ ara aquests jutges facin de tercera cambra; aquest Estat no em serveix¡±. Tampoc li resulta operatiu el catalanisme partidari d¡¯aprofundir l¡¯autogovern mentre vol modernitzar Espanya, proposant el federalisme. ¡°Des de Valent¨ª Almirall fins a Maragall ho intenten, passant per Prat de la Riba. L¡¯Estatut ¨¦s el darrer gran intent de materialitzar aquesta doctrina, per¨° fracassa. Amb la reacci¨® de l¡¯Estat espanyol davant la proposta del Parlament del 2005, el canvi hist¨°ric del catalanisme ¨¦s inevitable, nom¨¦s pot ser estatista, voler un estat propi.¡±

Al llibre Catalunya deucentista: a la recerca d¡¯un Estat eficient, recull el conjunt de converses i reflexions que l¡¯han portat all¨¤ on ¨¦s ara. ¡°L¡¯arrel del meu pensament ¨¦s socialdem¨°crata, segueixo pensant en clau socialdem¨°crata, aix¨° no ¨¦s incompatible amb el fet de ser sobiranista, ni amb el federalisme, malgrat tot; per¨° la frustraci¨® que sento em fa dir: si tots els pa?sos necessiten un Estat i nosaltres no el podem compartir; ho sento molt, aquest Estat ens l¡¯hem d¡¯inventar¡±. Al mateix temps que diu aix¨°, potser com a reflex del p¨°sit format pel tradicional inter¨¨s dels catalanistes pel futur d¡¯Espanya, defensa que la nova actitud de Catalunya fent el que est¨¤ fent podria ser ¡°l¡¯¨²nica manera d¡¯ajudar a transformar l¡¯Estat espanyol en benefici dels espanyols ¨Camb els catalans fora¨C perqu¨¨ si no les elits espanyoles no es transformaran mai¡±.

El nom propi del seu projecte socialdem¨°crata i sobiranista, el deucentisme, de refer¨¨ncies inevitables al noucentisme enviat a l¡¯arxiu hist¨°ric, ¨¦s un dec¨¤leg a desenvolupar quan arribi el dia del debat sobre el pa¨ªs que imaginem, avui encara ofegat pel proc¨¦s, els seus ensurts i contradiccions. En les seves confer¨¨ncies sol desgranar els enunciats de la proposta: 1. Un Estat propi, petit, eficient, sostenible i participatiu; 2. Una col¡¤lectivitat fonamentada en la societat civil; 3. Una societat de benestar segura i sostenible; 4. Una naci¨® culta i educada, que necessitar¨¤ diners per¨° sobretot lleis culturals com la de mecenatge o la de propietat intel¡¤lectual; 5. Una naci¨® profundament democr¨¤tica, constru?da des de la bona pol¨ªtica i lliure de corrupci¨®; 6. Una base econ¨°mica modernitzada i sostenible orientada a generar la m¨¤xima prosperitat col¡¤lectiva sense frenar la de ning¨²; 7. Un pa¨ªs articulat a l¡¯entorn de les seves ciutats, respectant el pluralisme territorial; 8. Una naci¨® europea i europeista; 9. Una naci¨® iberista, un projecte pel conjunt de la pen¨ªnsula de car¨¤cter cooperatiu; i 10. Una naci¨® singular i universal, oberta al m¨®n.

Amb la reacci¨® de l¡¯Estat espanyol davant la proposta del Parlament del 2005, el canvi hist¨°ric del catalanisme ¨¦s inevitable

¡°Jo vull marxar. Alhora que dic aix¨° tamb¨¦ dic, un dels punts del meu ideari ser¨¤ l¡¯iberisme. Quin problema hi ha que la realitat ib¨¨rica, ara gestionada per dos estats, ho sigui per tres? En cooperaci¨® entre ells en camps com l¡¯energia, el sistema de transports, el turisme, la innovaci¨®... No hi hauria d¡¯haver cap inconvenient; nom¨¦s un, les actuals elits espanyoles que proclamaran: si aix¨° es trenca, tots hi perdem. No, hi perden ells, nosaltres, no.¡±

En la seva an¨¤lisi, la clau de volta de futur s¨®n les pol¨ªtiques de cooperaci¨® entre estats, a l¡¯estil de les aplicades en el marc de la Uni¨® Europea, per¨° incrementades amb el factor de proximitat. El seu exemple habitual ¨¦s el dels pa?sos n¨°rdics. En un segle, aquests pa?sos han passat de ser una de les ¨¤rees m¨¦s pobres d¡¯Europa a transformar-se en una de les zones amb un desenvolupament m¨¦s avan?at: ¡°La ra¨® ¨¦s que han sabut crear els seus estats de forma molt ajustada a les societats particulars i preparats per a cooperar amb les nacions ve?nes¡±.

Por qu¨¦ fracasan los pa¨ªses, de Daron Acemoglu i James A. Robinson, ¨¦s un dels seus llibres de refer¨¨ncia, del qual treu una lli?¨® per explicar el passat i per imaginar el futur: ¡°la clau ¨¦s la capacitat dels estats de ser integradors; nosaltres no l¡¯hem tingut mai aquest tipus d¡¯Estat¡±. En una intervenci¨® al F¨°rum Europa, a finals del 2013, afirmava en aquest sentit: ¡°Si l¡¯Estat espanyol ha fracassat en les seves obligacions, ¨¦s l¨ªcit que la ciutadania cerqui nous espais que li donin resposta, que es plantegi la creaci¨® d¡¯un nou Estat m¨¦s ¨²til¡±.

Si l¡¯Estat espanyol ha fracassat en les seves obligacions, ¨¦s l¨ªcit que la ciutadania cerqui nous espais

En un paratge del seu viatge a Damasc, Mascarell va coincidir amb Artur Mas, que des de l¡¯oposici¨® feia un proc¨¦s de reflexi¨® paral¡¤lel, mentre esperava per retornar al Govern. Converg¨¨ncia s¡¯havia instal¡¤lat a la Casa Gran del Catalanisme, concretant el nou paradigma del catalanisme en el dret a decidir. Quan Mas es converteix en president, li proposa ser conseller de Cultura. Unes setmanes abans, despr¨¦s que el PSC ja hagu¨¦s perdut les eleccions, l¡¯encara militant socialista apunta al sector cr¨ªtic del partit una doble iniciativa per remuntar la situaci¨® i evitar el perill intu?t de la marginalitat: expressar la predisposici¨® a enfrontar l¡¯emerg¨¨ncia de la crisi donant suport durant 18 mesos al Govern de Catalunya i endegar la refundaci¨® del PSC, en el context d¡¯una crisi que havia deixat en evid¨¨ncia els d¨¨ficits de la pol¨ªtica socialdemocr¨¤ta. Una mena de socioverg¨¨ncia al rev¨¦s. ¡°Quan truco a Montilla per dir-li que he acceptat la proposta de Mas, em queda clar que no tenim gaire res m¨¦s a dir-nos¡±. Despr¨¦s d¡¯aquells de tres minuts, li van reclamar que torn¨¦s el carnet.

No s¡¯ha fet militant de Converg¨¨ncia, per¨° la influ¨¨ncia dels seus textos sobre l¡¯Estat propi en la literatura oficial del partit ¨¦s innegable. Una vegada al Govern, el president Mas encara va seguir un temps en la l¨°gica del pacte fiscal, fins al frac¨¤s alliberador de la proposta; llavors, va introduir el concepte de les estructures d¡¯Estat, prenent un fil argumental de Prat de la Riba, desenvolupat abastament pel seu conseller de Cultura des d¡¯abans de retornar al departament.

No s¨®c un independentista historicista o rom¨¤ntic

La seva alineaci¨® definitiva en el camp independentista queda registrada perfectament en una confer¨¨ncia al Teatre Romea, el 2013: ¡°Potser encara no hem assumit prou que el nostre frame de refer¨¨ncia ¨Cel catalanisme hist¨°ric¨C ha caducat... Som al bell mig d¡¯un canvi de paradigma hist¨°ric: autogovernar-nos en el marc de l¡¯Estat espanyol auton¨°mic actual crea fugues expl¨ªcites i cont¨ªnues de qualitat del nostre model de benestar i en el desplegament de la nostra identitat col¡¤lectiva. En conseq¨¹¨¨ncia, mantenir el nostre benestar col¡¤lectiu i competir en condicions pel nostre futur nom¨¦s ser¨¤ possible si aconseguim una sobirania total¡±.

¡°No s¨®c un independentista historicista o rom¨¤ntic. El que estem vivint t¨¦ m¨¦s a veure amb els propers 30 anys que amb els darrers 300. ?s un proc¨¦s molt m¨¦s racional del que ens adjudiquen des de fora. La pol¨ªtica de celebracions ¨¦s una an¨¨cdota; quan preguntes a la gent per qu¨¨ est¨¤ amb el proc¨¦s, et parlen dels fills. El que ¨¦s rellevant ¨¦s el que volem que passi en aquest pa¨ªs d¡¯ara endavant i no nom¨¦s el que ha passat¡±.

Abans de les festes de Nadal del 2014, en una intervenci¨® al F¨°rum Nova Economia, situava el punt en qu¨¨ es trobava el pa¨ªs; ho feia a partir del seu retrat de la realitat social catalana. Els factors determinants d¡¯aquesta circumst¨¤ncia hist¨°rica van ser els seg¨¹ents: una pluralitat com mai havia existit, una societat adulta, amb m¨¦s poblaci¨® de 64 anys en amunt que de 34 en avall, la m¨¦s formada de la hist¨°ria i la m¨¦s polititzada i mobilitzada des dels anys setanta. El seu dictamen resulta contundent. ¡°Som en una rebel¡¤li¨® democr¨¤tica de les classes mitjanes i treballadores, amb una explosi¨® de consci¨¨ncia hist¨°rica de dir ¡°ens hem d¡¯espavilar perqu¨¨ si no anirem molt enrere¡± i de plantejar-nos un projecte de futur perqu¨¨ ning¨² ens el regalar¨¤. Durant molt de temps hem pensat que el projecte de futur sortiria de l¡¯Estat. Hem deixat de confiar-hi. I ara considerem que o ens el fabriquem nosaltres o retrocedirem¡±.

Quant a la forma de seguir el proc¨¦s, no veu cap altra manera de fer-ho que no derivi de la concepci¨® democr¨¤tica del pa¨ªs. No cal dir que comparteix plenament el gui¨® presentat pel president Mas: ¡°Un esgla¨® darrere l¡¯altre; buscar la majoria parlament¨¤ria; establir un termini de 18 mesos per construir legalitats paral¡¤leles, microtrencaments, i negociar amb Madrid i Europa; i, finalment, unes eleccions constituents. El que no veig s¨®n declaracions per dir que exercirem la independ¨¨ncia des del primer dia. La clau rau en el per¨ªode de l¡¯any i mig, en el programa de microtrencaments de la legalitat i en el pla d¡¯emerg¨¨ncia social¡±.

Jo he de tenir la certesa que si un dia em proposen fer la meva declaraci¨® de renda a la Hisenda catalana estigui tot previst

La seva frase preferida, o com a m¨ªnim, la cita que m¨¦s utilitza en les seves intervencions, ¨¦s de Max Weber: l¡¯home no hauria obtingut all¨° que ha estat possible si no hagu¨¦s propugnat una vegada i una altra all¨° que semblava impossible. D¡¯aquesta manera, no ¨¦s d¡¯estranyar que cregui que Espanya pot canviar la seva actitud respecte del proc¨¦s, encara que sigui per endurir-la, hip¨°tesi que no els fa pestanyejar. ¡°No ¨¦s sostenible tenir una comunitat de 7 milions de persones permanentment enfadades; o potser s¨ª, per¨° aleshores no hem de descartar que els microtrencaments acabin amb la suspensi¨® de l¡¯autonomia¡±.

Malgrat no entrar en detalls de les possibles ruptures de la legalitat previstes, l¡¯eventualitat que algunes impliquin que els ciutadans hagin d¡¯incomplir certes lleis vigents tampoc no sembla que l¡¯amo?ni especialment, molt en la seva l¨ªnia de relativitzar els efectes, siguin positius o negatius, d¡¯all¨° que no preveu com a aspecte essencial en el procediment per arribar a l¡¯objectiu. ¡°El que ¨¦s rellevant ¨¦s que el sistema de legalitat alternativa que es proposi sigui fiable i que l¡¯ideal de pa¨ªs que hi ha darrere del proc¨¦s sigui engrescador¡±.

La desobedi¨¨ncia fiscal, la que m¨¦s f¨¤cilment s¡¯identifica com una de les ruptures estudiades, ell la imagina de la seg¨¹ent manera: ¡°Jo he de tenir la certesa que si un dia em proposen fer la meva declaraci¨® de renda a la Hisenda catalana estigui tot previst. Fins i tot, em poden proposar de fer la declaraci¨® a l¡¯ag¨¨ncia catalana, sabent que despr¨¦s aquesta la transferir¨¤ a Madrid, amb l¡¯objectiu d¡¯anar guanyant confian?a en el bon funcionament de l¡¯estructura d¡¯Estat; quan el 50% dels contribuents ho facin pel servei catal¨¤, encara que se segueixi enviant la recaptaci¨® a Madrid, tindrem la base per decidir. Que recaptis no t¡¯ho poden impedir¡±.

El seu ¨¤mbit d¡¯influ¨¨ncia no ¨¦s tant el del calendari de ruptures o el de la construcci¨® de les legalitats alternatives com el de la discussi¨® de l¡¯ideal de pa¨ªs. Aqu¨ª ¨¦s on el programa del nou catalanisme estatista es jugar¨¤ el futur. Aquest ¨¦s el gran debat pendent al seu entendre. ¡°?s possible que estiguem cansats de parlar del proc¨¦s, per¨° d¡¯imaginar el pa¨ªs que volem, no; perqu¨¨ encara no hem comen?at. Aix¨° ¨¦s el que viurem els propers mesos: el debat de l¡¯ideal de pa¨ªs, que haurem de ratificar a les eleccions constituents¡±.

¡°No dic que s¡¯hagi fet tot perfecte fins ara, per¨° amb la l¨°gica d¡¯enfrontament establerta per Madrid ¨¦s molt dif¨ªcil fer-ho d¡¯una altra manera¡±. No d¨®na m¨¦s import¨¤ncia a determinades campanyes antiespanyoles que podrien enrarir les relacions entre els ciutadans i condicionar les relacions de futur. ¡°Les teves reclamacions nom¨¦s les imposes si les presentes amb contund¨¨ncia¡±. En aquest sentit, creu que l¡¯animadversi¨® actual ¨¦s reversible. ¡°L¡¯admiraci¨® de la societat espanyola creixer¨¤ en la mesura que siguem capa?os d¡¯explicar per qu¨¨ fem tot aix¨°. Si tu dius: 'Ho fem perqu¨¨ estem farts de no poder crear m¨¦s riquesa de la que podr¨ªem, de no poder construir un Estat del benestar m¨¦s s¨°lid¡¯, ens diran egoistes; per¨° si els dius que est¨¤s disposat a fer un projecte de cooperaci¨® entre els dos Estats, potser et diran: endavant¡±.

Aquest text forma part del llibre 'El tigre sobiranista' que editar¨¤ Proa al mes de mar?.