El MNAC acull obres de T¨¤pies i Mir¨® requisades per un frau milionari

Joan Mir¨®, Antoni T¨¤pies, Antoni Clav¨¦, Joan Tharrats, Josep de Togores, Josep Guinovart, Joan Hern¨¢ndez Pijoan, Jorge Castillo, Grau Garriga i un llarg etc¨¨tera de pintors de primera l¨ªnia s¨®n els signants de les prop de cinquanta obres d'art que han acabat dipositades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Entre les obres hi ha, sobretot, pintures, per¨° tamb¨¦ cartells ¡ªde fires taurines¡ª i fotografies. El propietari ¨¦s el presumpte cervell d'una trama que, presumptament, va defraudar gaireb¨¦ sis milions d'euros a cinc caixes d'estalvis. Segons fonts properes al cas, les pintures no s¨®n de gran valor econ¨°mic ja que es tracta, majorit¨¤riament, d'obres gr¨¤fiques i litografies.

Les obres, a nom de Carlos F.G. i d'algunes de les seves empreses, van ser requisades al domicili de l'empresari, a Sant Feliu de Codines, en un escorcoll dut a terme per la Gu¨¤rdia Civil. Els agents tamb¨¦ van trobar-hi una col¡¤lecci¨® de rellotges i de plomes estilogr¨¤fiques. Juntament amb Carlos F.G., propietari de la immobili¨¤ria Cipsa ¡ªen fase de liquidaci¨®¡ª estan imputats els directius Clemente A.T. i Miguel G.M. Segons la investigaci¨®, els empresaris van cobrar de les caixes (a trav¨¦s de testaferros i de societats instrumentals) per treballs i serveis que mai no van prestar entre el 2005 i el 2007. Les cinc entitats afectades s¨®n les caixes de Terrassa, Manlleu, Laietana, Navarra i Espa?a.

La majoria de les pintures s¨®n obres gr¨¤fiques i litografies del segle XX

El 22 de desembre, les obres van ingressar a les sales de reserva del principal museu catal¨¤ per ordre del jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 18 de Barcelona, despr¨¦s del ¡°corresponent reportatge fotogr¨¤fic¡±. En l'inventari, fet pel secretari judicial i al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, es reflecteix la relaci¨® de les obres. Moltes encara romanien dins de caixes de cartr¨®. Tamb¨¦ s'hi poden llegir alguns detalls sobre les obres i anotacions que les identifiquen. En molt pocs casos apareix l'autor o el t¨ªtol de les obres, emmarcades amb enormes motllures daurades i platejades. Pels autors que hi apareixen citats, Carlos F.G. ¡ªdefensat en la causa pel penalista Manuel Troyano¡ª ¨¦s un col¡¤leccionista de gust ecl¨¨ctic: al costat d'autors cotitzats considerats cl¨¤ssics de la talla de Mir¨®, T¨¤pies, Clav¨¦, Guinovart o Togores hi ha altres autors comercials, m¨¦s contemporanis, com Toni Caldenteny, Rafael Ruz o Jos¨¦ Maria Corredera. En una de les factures tamb¨¦ requisades per la Gu¨¤rdia Civil s'observa que l'empresari va arribar a pagar 100.000 euros per una d'aquestes obres.

¡°El MNAC no pot fer res amb els quadres; ni manipular-los, ni estudiar-los, ni molts menys exposar-los. Nom¨¦s es poden tocar o mostrar si el jutge ho autoritza¡±, expliquen fonts del MNAC. Els responsables del registre del museu s¨®n, segons les mateixes fonts, els ¨²nics que tenen const¨¤ncia detallada de les obres.

La cust¨°dia de les obres requisades per les forces de seguretat ¨¦s una de les funcions menys conegudes d'un museu nacional com el MNAC. No obstant aix¨°, el museu t¨¦ experi¨¨ncia en aquesta mena de tasques. Un dels dip¨°sits judicials m¨¦s famosos va ser el que hi va fer F¨¨lix Millet, saquejador conf¨¦s del Palau de la M¨²sica juntament amb Jordi Montull. El 2012 va dipositar ell mateix, per ordre del jutge, dues de les seves joies m¨¦s preuades, valorades en 750.000 euros: les pintures Retrat de la nena Sard¨¤ de Ramon Casas i?Figura femenina, d'Isidre Nonell. Les va portar en el seu propi vehicle, obviant el protocol de seguretat en la mat¨¨ria. I al museu continuen.

En altres casos, les ordres judicials queden sense efecte. El 2011, la Gu¨¤rdia Civil va recuperar un Goya i un Greco la desaparici¨® dels quals havia denunciat una de les filles Julio Mu?oz Ramonet. L'Ajuntament de Barcelona va demanar llavors a un jutjat d'Alcobendas (Madrid) que les retingu¨¦s, ja que formaven part de l'enorme col¡¤lecci¨® d'obres d'art per les quals litiga amb les hereves de l'industrial, mort el 1991. Per¨° el jutjat no disposava d'espais ¨°ptims i va optar per dipositar-les a casa de la denunciant, qui es va comprometre per escrit a retornar-les quan la just¨ªcia les hi reclam¨¦s. No ha estat aix¨ª i les dues obres continuen en parador ignorat, malgrat que el jutjat les ha reclamat en repetides ocasions.