El rei de la casa

La sobreexposici¨® medi¨¤tica dels pol¨ªtics produeix alguns efectes paradoxals i fins i tot perversos. Sovint insisteixen en el monocultiu concentrat en lloc d'utilitzar les vies infinites de qu¨¨ disposen per modular amb variacions i novetats els seus missatges. Llegim les seves propostes i semian¨¤lisis en format mitj¨¤ o breu, en xarxa o en pres¨¨ncia, entrevistats en paper o en pantalla. ?s igual, perqu¨¨ la multiplicaci¨® de canals no altera el missatge: el comprimeix i fossilitza, amb por del fet que esplaiant-s'hi i desenvolupant-lo pogu¨¦s espatllar-se.

La degradaci¨® vigila sense remei perqu¨¨ el mateix missatge em¨¨s de la mateixa manera per m¨²ltiples vies es converteix en un mer esl¨°gan. Quan Pedro S¨¢nchez torni a repetir que Espanya estima Catalunya, un grapat m¨¦s ens farem independentistes de pur cansament. Les nacions ni s'estimen ni es deixen d'estimar entre elles, perqu¨¨ els afectes s¨®n privats, perqu¨¨ la meva t¨ªrria a alguns espanyols nom¨¦s ¨¦s comparable a la meva t¨ªrria a uns quants catalans, i perqu¨¨ el meu afecte per un grapat d'espanyols nom¨¦s ¨¦s comparable al meu afecte per un grapat de catalans. La presumpta conveni¨¨ncia de recordar que els socialistes o els espanyols estimen Catalunya xoca frontalment contra el mer sentit com¨² i fins i tot contra el pudor. Provoca en molts un emprenyament instantani perqu¨¨ el missatge ¨¦s inconsistent i buit, es decora de ret¨°rica medi¨¤tica sense aportar res ni objectivable ni valu¨®s. Per¨° dotar de contingut pol¨ªtic aquest missatge no sembla dif¨ªcil, i pot ajudar uns i altres a sortir de les romanceres declaracions d'amor i p¨¤tria.

Dels socialistes a Espanya puc esperar-ne l'atac raonat i solvent contra les campanyes pol¨ªtiques de deslegitimaci¨® del nacionalisme catal¨¤ i del mateix Estatut; puc esperar-ne una argumentaci¨® potent contra els errors pol¨ªtics que el mateix PSOE va cometre; puc esperar-ne que matisi o fins i tot que reprovi expressions prepotents com la del ribot que va passar Alfonso Guerra; puc esperar-ne la den¨²ncia dels boicots comercials o fins i tot puc esperar-ne que es disposi a esmicolar amb alguna valentia i algun desenvolupament te¨°ric per qu¨¨ una estructura federal pot quallar com a via constitucional i pol¨ªtica per conjurar un problema paralitzant.

La munici¨® argumental dels socialistes a Catalunya est¨¤ gaireb¨¦ per estrenar, per¨° per descomptat no sembla que li falti espai social. Encara que de vegades sembla que l'eviti, com si pogu¨¦s ser massa comprom¨¨s, o com si dir una paraula de m¨¦s nu¨¦s al coll la soga de la qual un dia es penjar¨¤ alg¨². Per¨° potser la l¨°gica pol¨ªtica que l'esquerra necessita avui passa per recuperar la iniciativa i oferir sense complex de derrotat, ni de desbaratador, ni de perdedor segur la proposta d'una agenda program¨¤tica alliberadora de la pressi¨® p¨²blica que l'independentisme atia des de tants mitjans i tan p¨²blics. Continua tan obsessivament present que fins i tot Podem ha decidit mantenir un perfil baix o, millor, t¨¤cit: la reforma rupturista per aquesta banda ¨¦s m¨¦s aviat difusa.

Per¨° el futur catal¨¤ per descomptat s¨ª que es presta a oferir un perfil d'idees pr¨°pies i clares, tant si a Junqueras el preocupa com si no (acaba d'explicar que no) l'encaix de Catalunya a Espanya. Cada nova declaraci¨® i cada nou moviment de la coalici¨® civil i pol¨ªtica per la independ¨¨ncia ofereix un vast repertori de motius per activar aquest discurs alternatiu i fort. Per¨° continua sent un misteri qui defensa avui l'alian?a d'una ra¨® federal i una ra¨® social. El misteri no ¨¦s qui se suposa que la defensa. El misteri ¨¦s la debilitat d'aquest discurs en boca dels l¨ªders pol¨ªtics de l'esquerra, PSC i ICV.

Mentre que Junqueras desafia l'elemental dec¨°rum democr¨¤tic en amena?ar amb un proc¨¦s d'independ¨¨ncia per a l'endem¨¤ de guanyar les eleccions, l'esquerra en general sembla mirar cap a una altra banda per no ficar-se en problemes. Per¨° la insubmissi¨® a aquest designi pol¨ªtic hauria de ser molt senzilla: un proc¨¦s d'independ¨¨ncia no es pot iniciar en un Estat democr¨¤tic perqu¨¨ un partit independentista guanyi unes eleccions, ni tan sols si les guanya per majoria absoluta. Li falta legitimitat democr¨¤tica per fer-ho, i no cal saber-se de mem¨°ria la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem del Canad¨¤ per entendre-ho. Sembla que a Junqueras ha deixat de convenir-li el refer¨¨ndum (davant la possibilitat de perdre'l), i ha decidit saltar-se aquest pas per promoure directament un model presidencialista o autoritari segons el qual n'hi ha prou amb una vict¨°ria electoral per declarar la independ¨¨ncia i iniciar un proc¨¦s constituent sense l'acord, per¨° s¨ª la submissi¨®, de partits espantats.

Les declaracions de Junqueras el situen al l¨ªmit del respecte democr¨¤tic a la pluralitat de forces del Parlament catal¨¤ actual (i futur), com si despr¨¦s de despertar del somni encara no estigu¨¦s obert del tot i cregu¨¦s fins i tot, amanyagat per Carme Forcadell i Muriel Casals, que continua sent el rei de la casa, digui el que digui la resta de la casa.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista.