L¡¯estrat¨¨gia de l¡¯aranya

Mario Draghi se sap la pel¡¤l¨ªcula La estrategia de la ara?a?(Bernardo Bertolucci, 1970). Com el seu protagonista de la Resist¨¨ncia, Draifa, va teixint teranyines per atrapar i paralitzar ¡ªen aquest cas el Bundesbank, enemic fero??de l'expansi¨® monet¨¤ria quantitativa (QE).

Va intentar fer-li ballar el cap amb la deflaci¨®. Que si ha de ser ¡°de base ¨¤mplia, autocomplerta i creadora de reduccions de preus ulteriors¡± (9/I/2014). Que si ¡°una prolongada caiguda de preus en diferents productes, sectors i pa?sos¡± (6/VI/2013). Si es focalitza el problema (i per tant, la necessitat de reaccionar) en l'horror de la deflaci¨®, es desvia de la (una mica menys) nefasta inflaci¨®?escassa. ?s a dir, de l'objectiu del BCE ¡ªincomplert!¡ª de mantenir els preus en un nivell ¡°inferior per¨° proper al 2%¡±. Des de fa molt temps s¨®n inferiors al 1% i al desembre van baixar al -0,2%. El que il¡¤lustra l'asimetria de tracte: per combatre els preus alts, reacci¨® r¨¤pida. Per lluitar contra els baixos, parsim¨°nia.

L'h¨¤bil Draghi intentar¨¤ a m¨¦s conv¨¨ncer Alemanya esgotant-la amb l'evid¨¨ncia de l'evoluci¨® de les xifres que empitjoren i amb l'efic¨¤cia prec¨¤ria?dels altres mecanismes emprats. Va guanyar temps fins a l'abisme de la quasi deflaci¨®. I fins que l'advocat general va validar el dia 14 ¡ªherald de la propera sent¨¨ncia¡ª l'instrument de l'OMT. El Constitucional alemany havia rem¨¨s, el febrer del 2014, al tribunal de Luxemburg, aquestes compres (encara no estrenades) de bons p¨²blics dels rescatats, amb fortes condicions.

Entremig, Draghi ha ofert des del 5 de juny aperitius (substanciosos): baixada de tipus a un 0,15%; interessos negatius de dip¨°sits als bancs (una desena); m¨¦s liquiditat, fins a 400.000 milions (TLTRO), compra d'actius privats. No n'hi haur¨¤ prou ?per despertar als preus i per a la reactivaci¨®.

Tot aix¨° i la QE que ha de decidir avui el BCE ja ha produ?t efectes anticipats: un euro m¨¦s barat (estimula exportar); reducci¨® de primes de risc perif¨¨riques; tipus negatius del deute. La UE no ¨¦s els EUA. No pot comprar bons mutualitzats com els federals del Treasury. Les empreses europees es financen al 80% en la banca i no amb emissions al mercat, al rev¨¦s que els rivals. Per aix¨°, potser l'efecte global no sigui tan glori¨®s. Encara que extraordinari i benvingut, sobretot si ¨¦s en les quantitats i llargs terminis filtrats.

Compte. El senyor Mario guarda, despr¨¦s de deflaci¨® i aperitius, una possible sorpresa. Potser l'¨²ltim fil de l'aranya per ca?ar i desarticular cremors alemanyes amb els seus mateixos arguments, fent com que cedeix davant Berl¨ªn; com que el programa massiu destinat a les compres de bons sigui executat no pel BCE sin¨® pel Sistema Europeu de Bancs Centrals, els 19 de l'eurozona. I que el seu risc s'incorpori completament ¡ªo b¨¦, atenci¨® amb el pegat, parcialment¡ª al balan? de cadascun d'aquests i no a al del BCE. Amb aix¨° als contribuents de Sttutgart no se'ls demanaria respondre per les compres del BCE de bons grecs, sostenen alguns anglosaxons.

Seria segurament una diluci¨® de l'¨ªmpetu federal del banc de Frankfurt. D'un missatge de reculada sobre els aven?os (uni¨® banc¨¤ria, compacte fiscal) de la uni¨® monet¨¤ria. D'una confessi¨® de debilitat i desconfian?a. Tant de bo Draghi no caigui en aix¨° i el BCE sigui, sense cap objecci¨®, el banc central que ha de ser. L'egoista diktat del Bundesbank no ha de tornar a imperar.

Per¨° alguns experts ja assenyalen que la no-mutualitzaci¨® aparent del risc seria, per a la majoria d'hip¨°tesi, aix¨°: aparent. I que al final, per raons t¨¨cniques i per la condici¨® comunit¨¤ria dels vehicles de finan?ament (el Target-2), amb prou feines hi ha escapat¨°ria a la solidaritat. Cal tornar a Borges i a Bertolucci. A les aranyes.