Lligats a una roda de foc
El Lliure presenta una extraordin¨¤ria posada en escena d''El rei Lear', a c¨¤rrec d'un Llu¨ªs Pasqual tocat per la gr¨¤cia, amb una descomunal N¨²ria Espert
El rei Lear comen?a com un conte. Hi havia una vegada un vell monarca que tenia tres filles; hi havia una altra vegada un fidel conseller que tenia dos fills. Torxes. Tambors. Un eclipsi. Som al temps immemorial dels relats fundacionals, dels arbres que creixen i s'entrellacen. El rei Lear. Quina obra m¨¦s enorme. No en tinc cap dubte: la millor de Shakespeare. La m¨¦s rica, la m¨¦s inabastable, la m¨¦s valenta. Quina impressionant galeria de bojos, de malvats, de cecs, de cors trencats, de lleials fins a la mort. Com canvien tots, que baix que cauen alguns i que alt que volen d'altres. La gran trag¨¨dia sobre la vellesa, l'udol sota un cel sense d¨¦us. L'obra que cont¨¦ un cosmos i, en la seva furiosa barreja de temes i g¨¨neres, inventa el teatre modern.
Som?al Lliure, desbordat de p¨²blic. Espai nu, disposici¨® en passad¨ªs. Al centre, plataformes a motor que creen i eleven taules, graons, vessants muntanyencs. A banda i banda, una fila de butaques per als membres del cor i els actors que esperen sortir a escena i la contemplen com personatges. A dreta i esquerra, dues obertures que fingeixen l'entrada als camerinos, amb bombetes al voltant del rectangle dels miralls. Camerinos reals, on els c¨°mics, que amb prou feines es deixen veure, es preparen, es canvien de roba. Pantalles a la part alta de les graderies, com claraboies, perqu¨¨ entri el vent, la llum de tempesta imminent, la m¨²sica de les esferes.
Un muntatge hist¨°ric. S'utilitza massa aquest terme, per¨° aquesta vegada ho vaig sentir aix¨ª, un dels millors 'Lear' que he vist
Un muntatge hist¨°ric. S'utilitza massa aquest terme, per¨° aquesta vegada ho vaig sentir aix¨ª: un dels millors Lear que he vist. Llu¨ªs Pasqual est¨¤ tocat per la gr¨¤cia ¨²ltimament: Els?fer¨¦stecs , El caballero de Olmedo, i ara aquest Lear. La lleugeresa i la densitat caminant juntes. Classicisme i modernitat. Les escenes flueixen, com el corrent d'un riu saltant als r¨¤pids. I les pedres brillen per l'aigua i el sol de la mirada. Hist¨°ric tamb¨¦ per un extraordinari repartiment de 24 actors, sense un desnivell, sense un pas en fals. Al capdavant, i al capdamunt, N¨²ria Espert. La meva admiraci¨® per aquesta actriu ja no pot ser m¨¦s gran. Jo estava cansat la nit de la funci¨®, amb la queixa a la boca, i vaig pensar: ¡°No et fa vergonya? Mira-la. T¨¦ gaireb¨¦ vuitanta anys i ¨¦s aqu¨ª, pujant cada nit aquesta muntanya. Qu¨¨ dic muntanya: aquesta serralada. Calla. Calla i apr¨¨n¡±.
Un gran ocell de bec fero? i ulls desvetllats. En cap moment la vaig veure com un rei. No em va caldre. Vaig veure una reina, una vella princesa guerrera. Una criatura de llegenda. Una reina violenta, irracional, que recull el que ha sembrat, que embogeix en perdre el control, i apr¨¨n a la intemp¨¨rie, per¨° amb prou feines t¨¦ temps de posar en pr¨¤ctica el que ha apr¨¨s. Trista, amarga hist¨°ria. Durant el primer ter?, Espert resplendeix amb autoritat natural i ens mostra el pitjor del monarca, i el detestem, com toca. Lear es trenca despr¨¦s per les dentegades de la ingratitud i sentim el cruixit d'un arbre?enorme?enfonsant-se en el silenci d'un bosc. La commovedora fragilitat aflora a la trobada amb el Pobre Tom: ¡°?s per les teves filles que est¨¤s aix¨ª?¡±. I, ah, quan entra amb bogeria feli? i corona de paper, dansant en l'escena de les flors, com la mare de Bernarda Alba imaginant el mar, com un somni de Do?a Rosita: ll¨¤grimes, ll¨¤grimes. Les filles: hi ha maldat per¨° tamb¨¦ hi ha ra¨® l¨°gica en la temible Goneril de M¨ªriam Iscla. ?s la que m¨¦s surt al pare, diria. (M'hauria agradat con¨¨ixer la senyora Lear, per cert). I em tornen ara els riures gaireb¨¦ org¨¤smics de Regan quan brolla la sang, la bogeria alliberadora i fatal d'un temperament fins llavors reprimit: amb quina atro? alegria participa Laura Conejero a la salvatjada contra Gloucester.
El vell enganyat que apr¨¨n a veure-hi amb les conques buides ¨¦s Jordi Bosch, superb, no nom¨¦s quan li arrenquen els ulls, no nom¨¦s a l'escena del penya-segat: jo em vaig endur a casa la preciosa escena de Lear ja boig, com si l'esperit del buf¨® hagu¨¦s entrat dins seu, rient al costat de Gloucester despr¨¦s de la seva resurrecci¨®, tots dos junts, becketian¨ªssims. I tampoc oblido la immensa for?a de Ramon Madaula com a Kent, el raisonneur desat¨¨s que ho deixa tot i es reinventa com un rodam¨®n per seguir protegint el seu rei, fins al final i m¨¦s enll¨¤ del final. Julio Manrique ¨¦s Edgar, i ¨¦s la vegada que m¨¦s b¨¦ m'han explicat el Pobre Tom, un boig trencat per la pena, amb aires de Fuso Negro. Manrique est¨¤ fent una temporada espectacular: primer Tim¨® d'Atenes i ara Edgar/Tom. Sense oblidar el Cheng Ying de L¡¯orfe del clan dels Zhao l'any passat. I l'Edmund de David Selvas, dirigint-se al p¨²blic, amb mon¨°legs excepcionals? Quin dolent m¨¦s l¨²cid, mofant-se dels homes que culpen de la seva estupidesa els astres. Quina por als seus ulls quan ensopega i cau per exc¨¦s d'ambici¨®; quina grandesa en el risc d'aquest miserable jugant-s'ho tot a una carta.
Quina qu¨ªmica tan gran entre N¨²ria Espert i Teresa Lozano, el buf¨®. Un buf¨® brechti¨¤, que es posa la parr¨°quia a la butxaca
I quina qu¨ªmica tan gran entre N¨²ria Espert i Teresa Lozano, el buf¨®, amb un reflex d'aquell lluny¨¤ Pedradetoc de Joaquim Cardona a?Al vostre gust del primer Lliure. Un buf¨® brechti¨¤ i cabareter (les can?ons, pur Weill, al so de l'¨°rgan de Juan de la Rubia, hi ajuden molt), que es posa la parr¨°quia en la butxaca. I emociona: ¨¦s amarg, clava un fart de llenya a Lear per¨°, atenci¨®, no l'abandona mai i el segueix sota la tempesta. Hi ha molta m¨²sica, a l'escena de la tempesta, a l'obra sencera. La m¨²sica est¨¤ cada vegada m¨¦s present i m¨¦s ben cal?ada als muntatges de Pasqual. Despr¨¦s de la formidable intu?ci¨® flamenca d'El caballero de Olmedo,?aqu¨ª?se li ha acudit utilitzar un cor que real?a sense subratllar, terrestre i aeri, d'actors/cantants dirigits per Dani Espasa. M¨²sica i ritme a la traducci¨® de Sellent la versi¨® de la qual signa Pasqual, ritme que a la segona part ens d¨®na una posada alada, veloc¨ªssima per¨° sense acceleracions. Ara veig Lear i Cord¨¨lia a l'escena ¡°de la resid¨¨ncia¡±, Espert en cadira de rodes, recuperant, quixotesca, la lucidesa, i Andrea Ros, tamb¨¦ espl¨¨ndida, tractant de mantenir-la al costat de la llum. Aqu¨ª hi ha Cord¨¨lia sencera, aqu¨ª Lear et torna a partir l'¨¤nima. I encara no hem arribat al moment del ¡°mai, mai, mai, mai, mai¡±! No parar¨¤ el dolor? No, amb prou feines uns quants segons, el temps d'afluixar un bot¨®. Al final, el cap vol que el dolor es converteixi en somni, un somni molt estrany, mil anys enrere. Com comen?ava? Hi havia moltes torxes, un rei que embogia, un drac i la seva f¨²ria, i despr¨¦s passaven molt¨ªssimes coses, com si una roda de foc comenc¨¦s a rodar, i nosaltres lligats a aquesta roda, cap avall. Passava de tot. De tot. Corrin, si troben entrades.
El rei Lear. De William Shakespeare. Direcci¨®: Llu¨ªs Pasqual. Int¨¨rprets: N¨²ria Espert, Jordi Bosch, Julio Manrique i Teresa Lozano, entre d'altres. Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 22 de febrer.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
