Rajoy negociar¨¤ que els EUA usin la base de Mor¨®n contra el gihadisme

El Consell de Ministres t¨¦ previst autoritzar aquest divendres als departaments d'Afers Exteriors i Defensa a negociar amb l'Administraci¨® nord-americana la conversi¨® de la base de Mor¨®n de la Frontera (Sevilla) en seu permanent de la for?a del Comandament per a ?frica del Pent¨¤gon, que t¨¦ com a objectiu principal ¨¦s frenar l'avan? del gihadisme al Magreb i el Sahel.

La decisi¨® suposa que el Govern espanyol est¨¤ disposat, a reserva del resultat de les negociacions, a atendre la petici¨® que el secretari d'Estat de Defensa, Chuck Hugel, va formular el desembre passat en una carta al seu hom¨°leg Pedro Moren¨¦s: convertir en definitiva la pres¨¨ncia, fins ara temporal, d'una unitat d'elit amb 850 marines a la base sevillana i augmentar en diversos milers la xifra d'efectius en cas de crisi.

Moren¨¦s promet a parlamentaris del PP i el PSOE defensar les ocupacions

L'acord final es plasmar¨¤ en un protocol d'esmena al conveni bilateral de Defensa del 1988. Ser¨¤ el tercer, ja que el 2002 es va aprovar una primera esmena per legalitzar l'actuaci¨® en s¨°l espanyol dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia de l'Armada i la For?a ?erea dels EUA; i, el 2012, es va reformar una altra vegada per permetre el desplegament a la base de Rota (Cadis) de quatre destructors de la classe Arleigh Burke integrats en l'escut antim¨ªssils de l'OTAN.

La nova reforma del conveni convertir¨¤ Mor¨®n en base permanent de la For?a Especial Terra-Aire de resposta de crisis del cos de Marines (SP-MAGTF Crisis Response), creada despr¨¦s de l'assalt al consolat dels EUA a Bengasi (L¨ªbia), el setembre del 2012, que va conv¨¨ncer el Pent¨¤gon de la necessitat de tenir a la regi¨® una unitat capa? d'intervenir r¨¤pidament en cas de crisi.

La unitat va arribar a Espanya el 2013, amb una autoritzaci¨® temporal d'un any, i el 2014 es va prorrogar la seva pres¨¨ncia un any m¨¦s, de manera que va augmentar la xifra de marines de 500 a 850 (1.100 en per¨ªodes de relleus) i els avions d'enlairament vertical MV-22 Osprey, de sis a 12.

Finalment, el Pent¨¤gon ha renunciat a buscar un empla?ament alternatiu per als marines ¡ªuna opci¨® que des del principi semblava poc realista¡ª, per la qual cosa ha demanat el seu desplegament definitiu a Espanya. El problema ¨¦s que aquesta autoritzaci¨®, al contrari que la temporal, ja no pot donar-la el Govern espanyol, sin¨® que requereix la reforma del conveni bilateral ¡ªque per Madrid, tot i que no per Washington, t¨¦ categoria de tractat internacional¡ª i la seva posterior ratificaci¨® per part del Parlament.

L'autoritzaci¨® vigent s'acaba el 19 d'abril i ¨¦s improbable que el tr¨¤mit de reforma del conveni ¡ªnegociaci¨®, informes preceptius, aprovaci¨® per part de totes dues cambres¡ª estigui a punt per a aquesta data, per la qual cosa el Govern espanyol preveu concedir una nova pr¨°rroga als marines per guanyar temps. Ni Madrid ni Washington volen, no obstant aix¨°, arriscar-se al fet que acabi la legislatura i ja no hi hagi una majoria parlament¨¤ria tan favorable.

La negociaci¨® de l'esmena no ha de ser complicada: es tracta d'incloure la pres¨¨ncia permanent dels marines a Mor¨®n i el seu l¨ªmit m¨¤xim. Per¨° el Govern espanyol vol evitar que l'augment en cas de crisi sigui autom¨¤tic i pret¨¦n conservar el control en els moments m¨¦s delicats. A m¨¦s, la necessitat que Mor¨®n estigui preparada per acollir milers de marines en cas necessari requereix costoses obres d'infraestructura.

El segon problema, que no ¨¦s menor, ¨¦s el laboral. Els treballadors de la base han sofert tres expedients de regulaci¨® d'ocupaci¨® des del 2010, que s'han saldat amb 240 acomiadaments, i tenen por del que passi a partir del 27 de mar?, quan canvi? l'empresa que presta serveis per la For?a A¨¨ria dels EUA (Vectrus substituir¨¤ VBR). Moren¨¦s va prometre dimarts passat a dos parlamentaris sevillans amb els qui es va reunir ¡ªEnrique Abad (PSOE) i Ricardo Tarno (PP)¡ª defensar els llocs de treball a Mor¨®n ¡°mentre estigui a les seves mans¡±.