Gr¨¨cia no ¨¦s l¡¯Alemanya hitleriana
L'equiparaci¨® que fa Syriza entre el deute grec i l'alemany despr¨¦s de la guerra ¨¦s un argument brillant per¨° cient¨ªficament erroni
Els de Syriza s¨®n brillants: intu?cions precises, demostracions prec¨¤ries. Quan equiparen el deute grec de la gran recessi¨® a l'Alemanya de la gran depressi¨® l'encerten pol¨ªticament. Per qu¨¨? Perqu¨¨ el pes de totes dues impedia atendre les despeses socials urgents, cosa que contribu?a a l'asf¨ªxia social. El seu lema ¨¦s imbatible.
Per¨° erren cient¨ªficament. Les situacions no s¨®n comparables. ?s cert que amb el primer rescat grec el pagament d'interessos va superar el de les reparacions alemanyes d'entreguerres 1925-1932. Per¨° el segon rescat va suavitzar el martiri.
Lord Keynes va demostrar a Les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques de la pau?¡ªenvejable assaig d'hist¨°ria/pol¨ªtica econ¨°mica del segle XX¡ª, que la c¨¤rrega del deute imposat als alemanys despr¨¦s de la seva derrota el 1918 va ser excessiva, abusiva, venjativa i inconvenient, ja que sembraria les ¨¤nsies de la revenja hitleriana.
La confer¨¨ncia de Londres del 1953, en qu¨¨ els aliats i d'altres (inclosa Gr¨¨cia) van condonar el 62,6% del deute privat alemany, reparava aquest esperit de venjan?a de les reparacions b¨¨l¡¤liques: de la Primera Guerra Mundial, i de la Segona. Per aix¨° estava moralment justificada la condonaci¨®/repudi.
Ara no sembla estar-ho, doncs, el segon rescat, i la disposici¨® a millorar-lo en un tercer d¨®na fe de la gran solidaritat, no ja dels governs, sin¨® dels contribuents europeus (240.000 milions d'euros). Per¨° aix¨° no ¨¦s l'essencial. La clau pr¨¤ctica ¨¦s que hi ha una f¨®rmula m¨¦s bona per millorar l'¨¤rdua vida quotidiana dels grecs que la fallida/default/repudi/impagament unilateral del deute: la seva reordenaci¨® pactada.
I ¨¦s millor no nom¨¦s filos¨°ficament (evita conflictes intraeuropeus i turbul¨¨ncies financeres, ja a la baixa), sin¨® perqu¨¨ ¨¦s econ¨°micament possible (¡°Evitem un altre drama als grecs¡±, EL PA?S, 15 de gener del 2015).
Si guanya la dreta, dependr¨¤ que s'obstini o no a alleujar el malestar social. En cas d'imposar-se Syriza, de si Alexis Tsypras mana sobre els seus fonamentalistes. I de si pacta amb el reformisme centrista o amb el partit comunista/estalinista KKE.
Tot ¨¦s possible perqu¨¨ el deute grec, contra el que argumenten fan¨¤tics ultradretans i gurus progres, no ¨¦s necess¨¤riament insostenible. Pot afrontar-se, amb ajudes i sense asfixiar. Aviat us parlar¨¦ dels ¨²ltims treballs cient¨ªfics seriosos sobre aquesta q¨¹esti¨®. Encara que no agitin les masses com l'acord del 1953, ni calmin els governants ignorants del drama social de la crisi.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
