El xantatge dels rics

La meitat de la pol¨ªtica actual consisteix en el xantatge que els rics fan a la gent comuna¡±. No ¨¦s la frase d'un populista radical. La pronuncia el pare Brown, un sacerdot baixet i conservador que G.K. Chesterton va inventar com a detectiu d'¨¨xit en desenes d'aventures enginyoses. Aquesta descarnada concepci¨® sobre ¡°la meitat de la pol¨ªtica¡± formulada pel novel¡¤lesc clergue angl¨¨s encaixa amb el que passa avui en la pol¨ªtica europea. Ho revela el debat suscitat per les eleccions gregues del 25 de gener. Com si volguessin confirmar el comentari del pare Brown, s¨®n els rics ¡ªels mercats?i els seus portaveus pol¨ªtics¡ª els que intenten atemorir l'electorat d'un pa¨ªs empobrit per exigir-li que continu? retribuint els seus prestadors.

La campanya electoral grega ¨¦s en realitat una campanya europea. Arrenca ara el que es repetir¨¤ quan es vagin convocant eleccions en altres pa?sos de la UE, entre les quals les diverses convocat¨°ries a les urnes que el 2015 oferir¨¤ als ciutadans espanyols. En aquesta campanya continental, els electors s¨®n m¨¦s conscients que a la UE es prenen decisions amb impacte sobre la seva vida quotidiana. Han obert els ulls a dades incontrovertibles que se'ls van voler escamotejar. Per exemple, que el volum del deute contret per l'Estat, les empreses i les fam¨ªlies d'un creixent nombre de pa?sos ¨¦s impagable. Que ¡ªamb l'argument de corregir d¨¨ficits pressupostaris¡ª s'estan vulnerant principis de la Constituci¨® vigent per part dels qui s'esgargamellen al¡¤ludint-hi quan els conv¨¦. Que tot aix¨° comporta un progressiu desballestament de l'Estat de benestar i la conversi¨® dels drets humans en mercaderia que uns quants venen en r¨¨gim, gaireb¨¦, de monopoli. Que les condicions de treball es deterioren greument. Que augmenten la pobresa i la desigualtat segons organismes internacionals que no fa gaire consideraven aquesta desigualtat com un incentiu per a la competitivitat.

Ressonar¨¤ en aquesta campanya per etapes una persistent amena?a adre?ada als eventuals votants de formacions pol¨ªtiques menys d¨°cils al xantatge dels qui afirmen que no hi ha alternativa al dictat dels mercats. S'amena?ar¨¤ els ciutadans disposats a donar una oportunitat als qui temptegen propostes alternatives a una recepta fracassada. S'amena?a, a m¨¦s, amb la qualificaci¨® de populista, que vol tenir el mateix efecte deslegitimador que en altres moments va tenir la de terrorista. Es basen en l'amena?a per continuar promovent la mateixa medecina de reformes que ha portat el malalt a un estat catat¨°nic. Com si aquesta medecina elitista ¡ªper contraposar-la a la populista¡ª hagu¨¦s aconseguit el miracle d'una recuperaci¨® vigorosa.

Aquells a qui el pare Brown titllaria de xantatgistes es van mobilitzar en comprovar que la seva hegemonia ideol¨°gica s'afeblia. Ja no era cre?ble la utopia irrealitzable del mercat davant l'aclaparadora pres¨¨ncia de les grans corporacions que la desmenteixen. Ja no era admissible la reducci¨® del ciutad¨¤ al paper passiu de consumidor captiu de presumptes solucions ¨²niques. Ha estat impugnada la mercantilitzaci¨® dels drets fonamentals produ?da per la privatitzaci¨® directa o indirecta de tants serveis p¨²blics.

Per¨° la bateria d'amenaces s'ha intensificat quan el que era un combat d'idees s'ha traslladat a l'escena de la competici¨® pol¨ªtica en qu¨¨ han aparegut actors disposats a passar de la discussi¨® intel¡¤lectual a l'impuls d'un projecte pol¨ªtic i sotmetre'l al veredicte democr¨¤tic de les urnes. Syriza ¨¦s aquest actor a l'escenari grec, on t¨¦ lloc la primera ronda del nou cicle electoral europeu.

Des de Brussel¡¤les, el president Juncker preferiria veure ¡°cares familiars¡± en un futur Govern hel¡¤l¨¨, i anuncia efectes funests si els grecs rebutgen democr¨¤ticament aquestes ¡°cares familiars¡± que tant sofriment els han infligit. Merkel i Schauble han irromput tamb¨¦ en campanya com a garants dels creditors financers. Semblen oblidar que la quitaci¨® i espera en el pagament del deute proposat per Syriza seria for?a menys dr¨¤stica que la reducci¨® i l'ajornament concedits als alemanys quan els mercats van modificar a la baixa i de manera substancial les obligacions contretes per Alemanya entre el 1914 i el 1945, i que nom¨¦s parcialment van ser satisfetes d¨¨cades despr¨¦s.

A Espanya tamb¨¦ circulen els primers missatges-amena?a. Va cridar l'atenci¨® la crida a salvaguardar el bipartidisme feta per tres dirigents de grans empreses de l'Ibex, poc inclinats en altres temps a pronunciaments p¨²blics tan expl¨ªcits. S¨®n part de l'obstinaci¨® a confondre un sector de l'electorat que es planteja corregir de manera democr¨¤tica unes pol¨ªtiques socioecon¨°miques amb efectes tan nocius per al futur del pa¨ªs.

Quan un company del pare Brown li assenyala que li sembla absurd imaginar que els rics vulguin fer xantatge a la gent comuna per guanyar m¨¦s diners, el sacerdot li replica que el que ¨¦s absurd ¨¦s creure que els rics no volen ser m¨¦s rics del que ja s¨®n. Sospito que el clergue-detectiu de Chesterton no modificaria el seu parer a la vista de la pol¨ªtica que alguns practiquen a Europa.

Josep M. Vall¨¨s ¨¦s professor em¨¨rit de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica (UAB).