El dia de la veritat

Aquest diumenge, Gr¨¨cia decidir¨¤ el seu futur i, en certa manera, el futur de les relacions intraeuropees. Si Syriza, el partit d'esquerra antiausteritat d'Alexis Tsipras, guanya les legislatives amb majoria absoluta, l'elecci¨® per a ell ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil que si es posiciona al capdavant sense aquesta majoria, ja que en el primer cas podr¨¤ governar sol, per¨° estar¨¤ obligat a complir, per al seu electorat, el seu programa (rebuig d'un nou pla d'austeritat, reestructuraci¨® del deute). En el segon cas, Syriza necessitar¨¤ el suport d'altres formacions, sigui per associaci¨® en el Govern o per suport al Parlament. Paradoxalment, aix¨° donar¨¤ m¨¦s marge de maniobra a Tsipras quant al seu electorat. En el proc¨¦s de construcci¨® europeu, aquest diumenge ser¨¤ hist¨°ric, ja que concretar¨¤ el desenlla? col¨¨ric de tots els errors comesos tant en la concepci¨® de l'euro com en l'estrat¨¨gia d'austeritat imposada des del 2010, primer pel t¨¤ndem Merkozy i despr¨¦s per la Comissi¨® de Brussel¡¤les i l'FMI. Amb el cas grec, Europa paga l'aberraci¨® estructural de la concepci¨® inicial que va precedir el naixement de l'euro i que es resumeix en una ¨²nica f¨®rmula: acceptant signar el Tractat de Maastricht, Alemanya ha donat el marc fort als europeus, (l'euro ¨¦s des del principi un marc emmascarat), a condici¨® que els pa?sos del club med (Espanya, It¨¤lia, Gr¨¨cia i Portugal), com se'ls deia en aquella ¨¨poca, preservessin el seu valor alemany, ¨¦s a dir, el marc fort.

Malgrat aix¨°, pa?sos tan heterogenis en els seus fonaments econ¨°mics com els de l'Europa del sud i del nord no poden convergir cap a una cohesi¨® econ¨°mica i una zona monet¨¤ria ¨°ptima, com desitjava el tractat monetari, excepte si hi ha un pressupost federal molt alt i pol¨ªtiques fiscals comunes, cosa que actualment i per molt de temps impossible. Recordem-ho: en aquella ¨¨poca s'havia calculat que per arribar a una relativa cohesi¨® econ¨°mica Alemanya hauria d'haver contribu?t amb m¨¦s d'un 10% del seu PIB. Cap pa¨ªs podia acceptar un sacrifici com aquest.

Aix¨ª doncs, la crisi era virtual des de bon comen?ament entre aquests dos pols de la zona euro. Esclata amb l'explosi¨® de la bombolla financera el 2008, que havia servit a Espanya per amagar la realitat de les diverg¨¨ncies de desenvolupament; a It¨¤lia, l'augment incessant del deute; a Gr¨¨cia, l'exist¨¨ncia d'un d¨¨ficit real de m¨¦s del 12% quan la xifra anunciada per les autoritats gregues era del 2,7% el 2009! Una enorme mentida que servir¨¤ de capot per al toro alemany. Tres plans de rescat en marxa, milers de milions desapareguts en el pou grec, i encara res resolt set anys despr¨¦s d'esclatar la crisi! Una ¨²nica xifra d¨®na idea del desastre grec: aquest pa¨ªs haur¨¤ de reemborsar el seu deute fins al¡­2045! Hi ha alguna altra soluci¨® que la sortida de Gr¨¨cia de l'euro? Siguin quins siguin els resultats electorals, aquesta q¨¹esti¨® ser¨¤ central al pa¨ªs que ha inventat la trag¨¨dia.