Entre la gelosia i l¡¯enveja

De vegades, la gelosia i l'enveja tendeixen a confondre's. D'acord amb una definici¨® estesa i una mica vaga, l'enveja ¨¦s el desig per all¨° que no posse?m i la gelosia ¨¦s la por de perdre all¨° que posse?m. La definici¨® cont¨¦ algunes zones de penombra, per¨° potser ¨¦s suficient per intentar explicar quines possibles relacions psicol¨°giques hi ha hagut entre Mas i Junqueras els mesos precedents a aquest acord que, una vegada m¨¦s, sembla una inst¨¤ncia perfecta de la t¨¤ctica, no gaire elegant encara que no sempre improductiva a curt termini, de la traveta per avan?at.

El sentiment que sembla desenvolupar Mas cap a Junqueras ¨¦s el de la gelosia: no vol perdre el poder a les mans d'aquest ¨²ltim. El poder, en aquest context, ¨¦s, per descomptat, la presid¨¨ncia de la Generalitat, per¨° tamb¨¦ un poder simb¨°lic: el de timoner del?proc¨¦s, aquest ens gaireb¨¦ metaf¨ªsic que va cam¨ª de convertir-se, per temps i per ambici¨®, en un dels plans quinquennals sovi¨¨tics; nom¨¦s que es tracta d'un pla en el qual no hi ha res planificat i tot va resolent-se ¨C¨¦s una manera de dir¨C d'un dia per l'altre.

Ho va dir fa unes setmanes Forcadell: la figura m¨¦s rellevant ¨¦s la del president Mas. El poder formal i el poder simb¨°lic l'ostenta Mas, i quan Junqueras s'apropa al poder, ja sigui per via de les enquestes o per via del lloc emblem¨¤tic que ocupa en l'imaginari independentista, Mas, com Otel¡¤lo, es posa gel¨®s.

Junqueras, en canvi, sembla que t¨¦ enveja de Mas. Vol all¨° que no t¨¦, vol el poder de ser president de la Generalitat. Es tracta, potser, d'un desig instrumental; el seu fi ¨²ltim no ¨¦s necess¨¤riament el poder en si mateix ¨Cencara que una conclusi¨® taxativa en aquest sentit seria, crec, precipitada¨C, sin¨® aconseguir el poder per, ell s¨ª, declarar la independ¨¨ncia ipso facto. Junqueras enveja Mas pel que aquest ¨²ltim ¨¦s capa? de fer i no fa.

El m¨¦s curi¨®s del cas ¨¦s que aquesta mateixa relaci¨® pot explicar-se en els termes invertits. Junqueras t¨¦ gelosia de Mas perqu¨¨ tots presumeixen que ell t¨¦ el que Mas li enveja: credibilitat. Gaireb¨¦ tothom creu que Junqueras va de deb¨°, que el seu objectiu ¨²ltim ¨¦s la independ¨¨ncia.

Aix¨° no passa amb Mas. Malgrat tot el que ha fet, tot i les seves accions a favor del proc¨¦s, sempre queda una mica de dubte, de vegades insinuat fins i tot pel mateix Junqueras: i si a Mas l'¨²nica cosa que li interessa en realitat ¨¦s sobreviure en el poder? I si, com gaireb¨¦ sempre ha fet Converg¨¨ncia, posa els interessos de partit per davant dels del pa¨ªs? Junqueras t¨¦ gelosia de Mas perqu¨¨ tem perdre all¨° que, potser fins al 9 de novembre, havia atresorat gaireb¨¦ en exclusiva: la credibilitat. Al mateix temps, aix¨° ¨¦s el que enveja Mas de Junqueras.

De la mateixa manera que Otel¡¤lo est¨¤ gel¨®s de Desd¨¨mona i Iago t¨¦ enveja d'Otel¡¤lo, Mas i Junqueras semblen haver cedit als sentiments m¨¦s baixos per representar els seus representats. Potser no hi ha manera que en la pol¨ªtica no es donin aquests jocs shakespearians, potser l'enveja i la gelosia s¨®n elements dels quals la pol¨ªtica no pot desprendre's perqu¨¨ s¨®n cong¨¨nits. Per¨° aix¨° no vol dir que hagin de ser part central i gaireb¨¦ ¨²nica de la pol¨ªtica; fa mesos, anys, que tota o gaireb¨¦ tota l'activitat pol¨ªtica del pa¨ªs dep¨¨n dels egos d'aquests dos senyors, ja que aix¨° s¨®n en ¨²ltima inst¨¤ncia la gelosia i l'enveja, una batalla d'egos.

I, a tot aix¨°, qu¨¨ hi diu Rajoy? No nom¨¦s no mou fitxa en cap sentit, sin¨® que a m¨¦s intenta fer creure que la seva posici¨®, i l'enquistament del problema territorial, no t¨¦ a veure amb res que estigui a les seves mans. Dia rere dia, mes rere mes, Rajoy es troba una situaci¨® amb la qual no pot estar content i de la qual ell ¨¦s part constitutiva.

La seva actitud ¨¦s tan irracional com la del paleta d'un conegut acudit del gran Eugenio: ¡°Saben aquel que diu que en una obra arriba l'hora de dinar, els paletes paren, comencen a obrir les carmanyoles i els entrepans, i un d'ells obre l'entrep¨¤ i diu: 'Me cagun cony, una altra vegada truita de patates'. Agafa l'entrep¨¤ i el llen?a. L'endem¨¤, sona la sirena, hora de dinar, el tio desembolica l'entrep¨¤ i diu: 'Ostres tu, una altra vegada truita de patates'. Agafa l'entrep¨¤ i el llen?a. Al tercer dia, la mateixa operaci¨®, el tio obre l'entrep¨¤ i diu: ¡®Ostres tu, una altra vegada truita de patates¡¯. Agafa l'entrep¨¤ i el llen?a. Al quart dia, el tio agafa l'entrep¨¤ i sense obrir-lo, el llen?a. I li diu un company: 'Per qu¨¨ el llences sense saber qu¨¨ hi ha a dins?' 'Com no vols que ho s¨¤piga?, si me'ls preparo jo, cony!¡¯¡±

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.