El papa, la mama i la tia Samantha

Igor Lansorena i Leyre Goitia es van con¨¨ixer amb 18 anys, estudiant a la universitat. Uns quants anys despr¨¦s es van enamorar, van decidir casar-se i formar una fam¨ªlia. Mesos abans de l'enlla?, a la Leyre, de 41 anys i professora d'espanyol de la Universitat de Deusto, li van diagnosticar linfangioleiomiomatosi, una malaltia rara que afecta algunes dones en edat f¨¨rtil. ¡°Podia quedar-me embarassada, per¨° hi havia molts riscos¡±, explica. Despr¨¦s del diagn¨°stic, el primer que es van plantejar va ser l'adopci¨®. Per¨° els va semblar ¡°un proc¨¦s llarg i complicat¡±. Viatjar a Idaho i aconseguir que una altra dona ajud¨¦s a portar al m¨®n el seu fill va acabar sent m¨¦s senzill i m¨¦s r¨¤pid. Van decidir llavors ser pares mitjan?ant gestaci¨® subrogada, una t¨¨cnica reproductiva comunament coneguda com a ventre de lloguer.

Com ells, unes 1.400 parelles van seguir el mateix cam¨ª l'any passat, segons les ag¨¨ncies de gestaci¨® subrogada que funcionen a Espanya. Si aquestes dades s¨®n precises, van ser m¨¦s que les que van aconseguir adoptar a l'estranger ¡ª1.188 segons el Ministeri?de Sanitat, un 60% menys que el 2009¡ª. La f¨®rmula no para de cr¨¦ixer a Espanya a pesar que no ¨¦s una pr¨¤ctica legal. La realitat est¨¤ superant la prohibici¨® i provocant fins i tot alguns canvis a les lleis: el Ministeri de Just¨ªcia est¨¤ ultimant la reforma perqu¨¨ aquests nens es puguin inscriure al Registre Civil com a espanyols i com a fills dels pares subrogats i alguns jutges estan concedint, en contra del criteri de la Seguretat Social, baixes de maternitat i paternitat a aquests progenitors.

M¨¦s d'una desena de sent¨¨ncies judicials ¡ªdels tribunals superiors de just¨ªcia de Madrid, Ast¨²ries, Catalunya, les Can¨¤ries i Castella i Lle¨® i d'alguns jutjats socials¡ª han donat la ra¨® a aquests pares. Gaireb¨¦ totes, amb els mateixos arguments de defensa dels nens: ¡°La denegaci¨® de la prestaci¨® suposa en realitat privar els menors de l'assist¨¨ncia i dedicaci¨® que, a trav¨¦s de la prestaci¨®, s'abona als pares¡±, assenyala per exemple el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Madrid. Els jutges consideren que no poden deixar els menors desprotegits encara que els pares hagin usat un procediment que no ¨¦s legal a Espanya. ?s el mateix argument que va portar el juny de 2013 el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg a condemnar Fran?a per no inscriure aquests menors al Registre Civil. La Cort Europea va anteposar l'inter¨¨s dels nens a la legalitat o il¡¤legalitat de la t¨¨cnica de reproducci¨®.

En aquest moment, per tant, els menors poden inscriure's al Registre Civil espanyol amb normalitat ¡ªi aix¨° quedar¨¤ definitivament consolidat despr¨¦s de la reforma legal¡ª i sembla que els jutges s'inclinen per concedir la baixa maternal o paternal als seus progenitors. Per¨° la gran batalla encara ha de comen?ar. Els defensors d'aquesta pr¨¤ctica estan promovent-ne la legalitzaci¨® i confien a reunir els propers mesos les signatures necess¨¤ries, 500.000, per presentar al Congr¨¦s dels Diputats una iniciativa legislativa popular.

Em vaig sentir alleujada; amb aquesta t¨¨cnica podria tenir fills¡±, explica Leyre Goitia

Excepte UPyD, que inclou la regularitzaci¨® d'aquesta pr¨¤ctica al seu programa electoral, la resta dels partits pol¨ªtics la rebutja o l'est¨¤ debatent. El Partit Popular no t¨¦ previst tractar ara l'assumpte i el socialista Pedro S¨¢nchez en va rebutjar p¨²blicament la legalitzaci¨®. Per¨° a Esquerra Unida reconeixen que estan debatent la seva posici¨®: ¡°Ser¨¤ un tema d'inter¨¨s en la propera legislatura¡±, assegura Ascensi¨®n de las Heras, portaveu del partit a la Comissi¨® d'Igualtat del Congr¨¦s. A Podem hi ha opinions de tot tipus. La direcci¨® no s'hi pronuncia i en els cercles de feminisme i de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals hi ha membres a favor i en contra. Dels 27 pa?sos de la Uni¨® Europea, nom¨¦s set no tenen regulada aquesta pr¨¤ctica: Espanya, Fran?a, Portugal, Su?ssa, Alemanya, It¨¤lia i Malta. ¡°Per¨° d'altres, com el Regne Unit, la legislaci¨® ¨¦s tan restrictiva que la fa pr¨¤cticament impossible¡±, avisa Antonio Vila-Coro, president de l'associaci¨® Son Nuestros Hijos, que representa m¨¦s de 300 fam¨ªlies que han recorregut a aquesta t¨¨cnica. Per aquest motiu quan una parella ho fa, acostuma a viatjar als Estats Units, M¨¨xic, R¨²ssia, Ucra?na, Ge¨°rgia, Kazakhstan, Tail¨¤ndia o, fins fa uns mesos, l'?ndia, que tamb¨¦ ho permetia. ¡°En aquest pa¨ªs [?ndia] hi havia milers de cl¨ªniques que utilitzaven dones pobres com a gestants¡±, critica Beatriz Gimeno, feminista i activista que est¨¤ treballant en un llibre sobre el tema. ¡°Aquesta t¨¨cnica danya els drets humans i explota i mercantiliza el cos de la dona¡±. Aquest ¨¦s el punt clau del debat: si permetre-ho no suposa autoritzar una vulneraci¨® de drets.

Es tracta d'un debat obert, amb opinions molt enfrontades. ¡°Els que m¨¦s s'hi oposen s¨®n alguns col¡¤lectius feministes i organitzacions religioses¡±, assenyala Aurora Gonz¨¢lez, representant de l'associaci¨® Gestaci¨®n Subrogada en Espa?a, amb 4.000 adscrits. ¡°?s un tema molt complex¡±, opina Yolanda Besteiro, presidenta de Mujeres Progresistas. ¡°Per¨° la legalitzaci¨® dels ventres de lloguer implica una discriminaci¨® de classe i de sexe. Afavoreix que la gent amb m¨¦s recursos ho faci i posa en situaci¨® de risc les dones m¨¦s desfavorides¡±. Dur a terme aquesta pr¨¤ctica als EUA pot suposar un desemborsament d'uns 100.000 euros, tot i que qualsevol incid¨¨ncia pot incrementar aquesta xifra; en altres pa?sos ronda els 50.000 euros. A l'Igor i la Leyre els va costar 75.000. D'aquests diners, la gestant n'obt¨¦ 2.000 al mes. Per aquesta parella, no hi ha ab¨²s i estaran eternament agra?ts a la dona que els va ajudar a concebre als seus fills.

¡°Quan nosaltres vam comen?ar, no ten¨ªem ni idea del proc¨¦s¡±, explica l'Igor, de 41 anys i periodista a l'EITB. ¡°L'¨²nica cosa que n'hav¨ªem sentit eren not¨ªcies relacionades amb famosos que ho feien¡±. Tot i que entre un 70% i un 80% de les persones que recorren a aquesta t¨¨cnica s¨®n parelles heterosexuals, revistes, diaris i webs van dedicar p¨¤gines i p¨¤gines als fills de Ricky Martin o Miguel Bos¨¦, nascuts mitjan?ant maternitat subrogada. ¡°Hi ha molts prejudicis¡±, opina Lansorena. ¡°Sembla que ¨¦s un procediment exclusiu per a gent amb cal¨¦s, dones que no volen parir per no perdre la l¨ªnia o per a homes homosexuals famosos. Per¨° no ¨¦s aix¨ª¡±.

Javier Cantero, metge de 38 anys, ¨¦s homosexual. Ha estat dues vegades pare solter, el 2010 i el 2012, gr¨¤cies a la maternitat subrogada. Davant la curiositat d'amics i coneguts, va obrir un blog explicant la seva hist¨°ria que va derivar en Surrobaby. ¡°Fem d'intermediaris; assessorem els interessats i els acompanyem en tot el proc¨¦s¡±, explica. No cobren per aix¨°, sin¨® que reben una compensaci¨® de l'ag¨¨ncia de subrogaci¨® dels EUA que s'encarrega de buscar una gestant. En el proc¨¦s de subrogaci¨® hi intervenen moltes parts: la gestant; la parella; l'ag¨¨ncia de subrogaci¨®; el psic¨°leg que avalua i acompanya; la cl¨ªnica de fertilitat on es fa el proc¨¦s; i el despatx d'advocats que d¨®na cobertura legal a totes dues parts. ¡°Ning¨² t'assegura que tindr¨¤s un fill, per¨° sens dubte, el lloc amb m¨¦s garanties ¨¦s els Estats Units¡±, diu Cantero.

Es tracta d'una mercantilizaci¨® del cos femen¨ª¡±, diu Beatriz Gimeno

En aquest pa¨ªs, la legalitzaci¨® de la t¨¨cnica es va consolidar el 1986, i es calcula que l'any passat van n¨¦ixer mitjan?ant aquesta pr¨¤ctica uns 2.000 nens, tres vegades m¨¦s que fa una d¨¨cada. La majoria d'ells, a California tot i que Texas o Colorado tamb¨¦ la fan. Per¨° Michigan, Arkansas o Nova York la prohibeixen o la limiten.

A Boise (Idaho) la gestaci¨® subrogada ¨¦s legal. Despr¨¦s de diversos mesos de reflexi¨®, va ser all¨¤ on l'Igor i la Leyre van decidir ser pares. ¡°Ens vam plantejar fer-ho a l'?ndia perqu¨¨ era m¨¦s barat, per¨° donaven menys garanties legals i les cr¨ªtiques a les condicions de les gestants ens van fer enrere¡±, recorda la dona. ¡°En un primer moment, em vaig sentir trista per no poder ser mare biol¨°gica, per¨° alleujada perqu¨¨ podr¨ªem tenir fills¡±.

Igor Lansorena va viatjar sol als EUA per deixar-hi el seu esperma. A causa de la malaltia, la Leyre no podia donar els ¨°vuls i van haver de rec¨®rrer a una ovodonaci¨®. Desenes de fitxes van passar davant els seus ulls. S'hi descrivia el fenotip de la donant (color d'ulls, de cabell o to de la pell) i detalls com la formaci¨®, la feina o les inquietuds, tot i que aquestes caracter¨ªstiques no estan determinades per la gen¨¨tica. Despr¨¦s de la selecci¨® d'¨°vuls, tocava un pas m¨¦s dif¨ªcil: con¨¨ixer la gestant. Aprofitant el seu viatge, l'Igor es va entrevistar amb tres candidates. ¡°Des del primer moment me'n va agradar una: la Sam. Em va donar confian?a¡±. Quan va tornar a Espanya la va presentar, via Skype (xarxa social que permet fer videoconfer¨¨ncies), a la seva dona.

Per ser gestant als EUA cal complir una s¨¨rie de requisits. El primer, tenir menys de 38 anys; el segon, haver estat mare; el tercer, no voler-ho ser m¨¦s i, finalment, no tenir problemes econ¨°mics. ¡°Sabia que amb els meus fills havia complert el meu somni de ser mare, per¨° tenia la sensaci¨® que no m'importaria quedar-me embarassada de nou¡±, explica Samantha Aschliman des d'Idaho per Skype. ¡°I vaig prendre la decisi¨® d'ajudar una altra parella. La fam¨ªlia i els amics ho van veure estrany al principi, per¨° despr¨¦s d'informar-se'n i quan van veure com n'estava d'emocionada, em van donar suport¡±.

La Samantha est¨¤ casada, ¨¦s mare de dos fills i ¨¦s professora de prim¨¤ria. El seu marit, que tamb¨¦ treballa, li va donar suport en la decisi¨®. Quan va con¨¨ixer l'Igor i la Leyre li van semblar adequats. Abans, una altra dona havia volgut que fos la seva gestant perqu¨¨ no volia perdre la figura amb un embar¨¤s. Samantha la va rebutjar. ¡°Les donants tamb¨¦ poden triar i decidir si se senten c¨°modes amb les persones amb les quals realitzaran el proc¨¦s¡±, explica.

¡°El m¨¦s dur va ser no poder estar amb la Samantha durant tot el proc¨¦s¡±, explica l'Igor. ¡°Tant a mi com a la Leyre, ens hauria agradat passar l'embar¨¤s amb ella, donant-li suport i acompanyant-la¡±. Durant els nou mesos que va durar la gestaci¨®, les dues fam¨ªlies parlaven sovint per Whatsapp i, una vegada a la setmana, per Skype. Tres setmanes abans del part, l'Igor i Leyre van arribar a Boise. Acompanyaven la Samantha al ginec¨°leg i passejaven per la ciutat amb el Cody, el marit de el Samantha, i els seus fills, el Noble i l'Eli. Un dia una dona se'ls va acostar i va donar l'enhorabona a la dona embarassada. ¡°S¨®n bessons i ells en s¨®n els pares¡±, va contestar amb espontane?tat la Samantha. ¡°La dona la va abra?ar i ens va felicitar a tots: ¡®Qu¨¨ bonic el que esteu fent'¡±, els va dir.

El 21 de juliol van n¨¦ixer els bessons, Miren i Ohian. ¡°A partir de llavors ens visitava sovint i ens portava llet¡±, recorda la Leyre. Tres setmanes despr¨¦s del part, es van acomiadar de la Samantha i la seva fam¨ªlia i tots quatre van embarcar en un avi¨® cap a Espanya.

¡°Als meus fills els ho vaig explicar tot i els vaig dir simplement que havia estat cuidant dels bessons de l'Igor i Leyre per ells¡±, diu la Samantha sense cap indici de dubte. Els problemes entre pares d'intenci¨® i gestant no solen ser habituals; Andrew W. Vorzimer, advocat de Los Angeles especialitzat en el tema, compta un centenar de casos problem¨¤tics des que es va legalitzar la t¨¨cnica als EUA.

Quan van tornar a Espanya es van enfrontar a alguns problemes. Primer, la filiaci¨®: el Registre Civil no inscrivia els menors nascuts mitjan?ant aquesta t¨¨cnica fins que a l'estiu passat una sent¨¨ncia del Tribunal Europeu dels Drets Humans es va pronunciar sobre aquest tema. Despr¨¦s, el reconeixement per part de la Seguritat Social del perm¨ªs de maternitat per a la Leyre. L'hi han denegat, per¨° ha recorregut davant els tribunals. ¡°I aquesta ¨¦s una altra batalla que guanyarem¡±, confia.

Mentre que els cr¨ªtics alerten de diversos problemes morals que planteja aquesta forma de reproducci¨®, la Leyre la defensa sense cap indici de dubte. ¡°Entenc les suspic¨¤cies que pot despertar, per¨° la meva experi¨¨ncia ha estat molt positiva¡±, diu taxativa. ¡°Defenso la gestaci¨® subrogada com jo l'he viscut: mitjan?ant acord lliure i amb drets reconeguts. Per a nosaltres ha estat el millor que ens ha passat a la vida¡±.