Una llengua en precampanya

En l'¨²ltima setmana, el Ministeri d'Educaci¨® que encap?ala Jos¨¦ Ignacio Wert i el Departament d'Ensenyament que dirigeix Irene Rigau es van enfrontar a causa de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. La disc¨°rdia la va motivar el ball de xifres sobre les peticions de fam¨ªlies que volen que els seus fills siguin escolaritzats en castell¨¤. La llengua ha entrat en la precampanya.

Educaci¨® va aprovar al juliol un decret que permet a les fam¨ªlies sol¡¤licitar ajudes per a l'escolaritzaci¨® privada en castell¨¤ quan no trobi una escola p¨²blica amb aquesta oferta. El text recull que el Tribunal Constitucional reconeix que ¡°la llengua cooficial pot tenir la condici¨® de vehicular¡±, per¨° tamb¨¦ recorda que el tribunal ¡°ha reconegut de manera reiterada que l'exclusi¨® del castell¨¤ com a llengua vehicular ¨¦s inconstitucional¡±. L'ajuda ¨¦s de 6.004 euros anuals. L'Estat primer ho abona a les fam¨ªlies i ho descompta de les transfer¨¨ncies a Catalunya.

El ministeri va pressupostar uns 1.000 casos, molt lluny de les peticions fins avui. La xifra m¨¦s actualitzada, confirmada per Educaci¨® dimecres passat, ¨¦s de 322 sol¡¤licituds pendents de tramitaci¨®.?El nombre ha variat sensiblement i fins a tres vegades en els ¨²ltims quatre mesos.

El primer balan? es va con¨¨ixer l'octubre del 2014, a trav¨¦s d'una resposta parlament¨¤ria a UPyD a les Corts. Educaci¨® havia rebut un total de 293 peticions de tot l'Estat, 37 de les quals estaven en estudi. Nom¨¦s quatre venien de Catalunya.

Educaci¨® admetia el 16 de gener que les tres primeres sol¡¤licituds tramitades a Catalunya s'havien rebutjat. En total hi havia 80 peticions catalanes. No es va atorgar l'ajuda, segons la primera versi¨®, perqu¨¨ els menors que la demanaven estaven matriculats en una escola privada biling¨¹e, per¨° en catal¨¤ i angl¨¨s, no en castell¨¤. Francisco Ribas, el pare de dos dels nens, ¨¦s el l¨ªder del PP a Tona (Osona). Ribas va protagonitzar una pol¨¨mica pr¨¨via amb el director d'una escola en intentar que augment¨¦s l'educaci¨® en castell¨¤. Educaci¨®, en un gest poc habitual, va rectificar la seva versi¨® sobre el rebuig a les tres peticions aquest mateix divendres, a les 10 de la nit. "Encara no s'ha produ?t cap denegaci¨® a les fam¨ªlies. S'ha demanat informaci¨® als centres per saber si tenen oferta en castell¨¤¡±, va dir un portaveu.

D'altra banda, el dilluns es va con¨¨ixer una sent¨¨ncia de desembre del 2014, en qu¨¨ el TSJC obligava la Generalitat a indemnitzar amb 3.000 euros una menor per haver-li negat l'escolaritzaci¨® en castell¨¤, cosa que li havia generat ¡°un greu perjudici¡±, segons el tribunal. La nena ¨¦s la filla de Severo Bueno de Sitjar de Togores, exdirector de l'Advocacia de l'Estat a Barcelona. El cas es remunta a set anys enrere, quan la menor estava en una escola infantil concertada. El Tribunal Suprem havia donat la ra¨® a Bueno i va dictar que s'havia d'escolaritzar la menor en castell¨¤. Com que la nena ja ha acabat aquest cicle educatiu, el pare va sol¡¤licitar que se l'indemnitz¨¦s. Ensenyament va anunciar que recorrer¨¤ aquesta sent¨¨ncia del TSJC. En vuit casos previs semblants, la just¨ªcia va donar la ra¨® a la Generalitat.

Despr¨¦s de la sent¨¨ncia, es va fer p¨²blica una nova xifra oficial. Un total de 322 peticions en estudi per a escolaritzaci¨® en castell¨¤. Per qu¨¨ s'havien multiplicat per quatre en menys d'una setmana? Un portaveu va explicar que la primera xifra (80) corresponia a les peticions que havien arribat f¨ªsicament al ministeri i a les quals s'havien sumat ¡°les telem¨¤tiques¡±.

¡°Quan el ministeri envia, dia s¨ª i dia no, xifres diferents, fa pensar que el PP ha decidit entrar de forma clara en aquest tema i arrabassar a Ciutadans la pedra angular del seu programa electoral¡±, va dir Rigau. Ensenyament ha replicat en aquest temps que nom¨¦s els consten cinc peticions. Per¨° els seus comptes tampoc no s¨®n clars.

Per reclamar l'ajuda, la fam¨ªlia ha d'haver rebut primer una negativa de la Generalitat. Ensenyament no ha explicat quantes negatives inicials ha tramitat i tan sols li consten, en un escenari posterior de l'avaluaci¨® del ministeri, les que requereixen un informe final seu.

El PP i Ciutadans s¨®n els dos ¨²nics partits del panorama auton¨°mic que consideren que hi ha un conflicte ling¨¹¨ªstic a Catalunya. La proximitat al PP d'algunes de les fam¨ªlies que han sol¡¤licitat l'ajuda genera certes suspic¨¤cies en els entorns catalanistes. El president de Convivencia C¨ªvica, Francisco Caja, i el PP catal¨¤ van denunciar pressions de Rigau als directors d'escola concertades per retirar sol¡¤licituds d'escolaritzaci¨® en castell¨¤. Carles Armengol, secretari adjunt de Fundaci¨® Escola Cristiana de Catalunya, que agrupa 400 centres concertats religiosos, va negar aquest extrem. ¡°No tenim not¨ªcies d'aquestes amenaces. A la majoria de directors els preocupa trobar-se enmig d'aquestes maniobres dels grups de pressi¨®¡±.