Troben el ta¨¹t de Cervantes

Un ta¨¹t amb les inicials M.C. corresponents a les de?Miguel de Cervantes, que contenia restes d'ossos a l'interior, es va trobar dissabte a la cripta de les Trinit¨¤ries, convent on des del mes d'abril passat es busquen les restes de l'escriptor universal, extraviats intramurs del cenobi femen¨ª, fa quatre segles. Les inicials estan formades amb nombrosos reblons d'una polzada d'extensi¨® cadascun.

La troballa del ta¨¹t es va produir dissabte al migdia, segons fonts de la investigaci¨®, que van mantenir un intens hermetisme pels dubtes que encara tenien aleshores. Tot semblava indicar diumenge que el f¨¨retre, molt corcat per la humitat i els xil¨°fags excepte a la cap?alera, on es troben inserides les inicials ¡ªque presenten signes d'oxidaci¨® de color verd¨®s¡ª va contenir el cad¨¤ver del Pr¨ªncep de les Lletres, enterrat el 23 d'abril de 1616.

L'equip investigador que en fa la indagaci¨®, i que capitaneja en aquesta fase el m¨¨dic forense Francisco Exeberria, no s'atreveix encara a assegurar de manera incontestable que les restes ¨°ssies trobades dins del f¨¨retre pertanyin a Cervantes.

En un primer moment, en introduir un estilet rematat per una microc¨¤mera a l'interior d'una de les sepultures tan erosionada que no va caldre perforar-la, s'hi va detectar la pres¨¨ncia de material osteol¨°gic. Aquestes restes no presentaven el que els forenses denominen posici¨® prim¨¤ria, ¨¦s a dir, exempts i individualitzats, sin¨® que els ossos es van trobar barrejats amb uns altres, gaireb¨¦ amb plena certesa infantils, que es trobaven als peus del ta¨¹t i que van ser extrets al principi de l'operaci¨®, abans de descobrir la cap?alera del ta¨¹t amb les lletres inicials.

En un primer moment, l'euf¨°ria va aclaparar els investigadors ¡ªm¨¦s d'una desena es trobaven a l'interior del la cripta Trinit¨¤ria, situada a 4,80 metres sota la cota del s¨°l de l'esgl¨¦sia del convent, on dissabte al mat¨ª s'havia autoritzat per primera vegada en nou mesos l'entrada de periodistes gr¨¤fics i literaris a la cripta.

En un moment determinat, molts dels investigadors es van congregar entorn d'una de les sepultures trobades en un terra fang¨®s, voltades per un per¨ªmetre de maons cuits. Aquell despla?ament va permetre sospitar que es tractava d'una troballa rellevant, tot i que llavors es va dir que nom¨¦s es tractava d'uns ossos d'un p¨¤rvul, com es denominava al segle XVII als nens batejats menors de set anys.

Els treballs d'arqueologia i de medicina forense s'enfronten ara a l'examen detallat de les restes trobades dins del f¨¨retre signat amb les inicials M i C. La seva primera tasca consistir¨¤ a segregar els ossos infantils dels procedents d'ossades adultes. Despr¨¦s, una vegada a?llats els dels adults, discriminaran els femenins i els masculins, ja que acostumen presentar importants difer¨¨ncies anat¨°miques, com els arcs superciliars als cranis masculins, que no existeixen en els de les dones. Despr¨¦s, una vegada seleccionades les restes ¨°ssies masculines, es procedir¨¤ a descobrir si presenten algunes de les lesions que van caracteritzar l'ossada de Cervantes. HI poden quedar marques de l'atr¨°fia ¨°ssia als ossos del metacarp de la m¨¤ esquerra i els impactes d'arcab¨²s a l'est¨¨rnum, procedents de les ferides a la batalla de Lepant. Tanmateix, l'est¨¨rnum, per ser parcialment cartilagin¨®s, pot presentar m¨¦s dificultats per a la posterior identificaci¨®. Hi ha dues dades anat¨°miques m¨¦s que poden guiar els forenses i arque¨°legs, despr¨¦s de la detecci¨® inicial del georadarista Luis Avial i el seu equip dins de la sepultura. Els ossos hauran de representar l'edat, 68 anys, que tenia Cervantes quan va morir, i tamb¨¦ hauran de presentar la dentadura plenament desdentada -conservava en morir nom¨¦s sis peces- i una artrosis deformava, corbant-la, la columna vertebral.

Hi ha a m¨¦s altres indicadors que ja estan sent estudiats pels investigadors: les restes t¨¨xtils del sudari francisc¨¤ amb qu¨¨ presumiblement va ser enterrat -es va unir al venerable Orde Tercer abans de la seva mort- i la mateixa fusta del ta¨¹t, ja que pot datar-se'n la cronologia mitjan?ant diferents procediments anal¨ªtics.