L¡¯enfonsament d¡¯un Tit¨¤nic socialista

Si es confirmen els sondejos a peu d'urna, que situen el Movimient Socialista Panhel¡¤l¨¨nic (Pasok) en un humiliant sis¨¨ lloc amb menys del 5% dels vots despr¨¦s d'una lluita ag¨°nica per no quedar excl¨°s del nou Parlament grec, Europa haur¨¤ assistit a la defunci¨® d'un partit hist¨°ric de la Internacional Socialista, que va dominar durant m¨¦s de tres d¨¨cades la vida pol¨ªtica d'aquest pa¨ªs.

El pen¨²ltim acte del desastre va tenir lloc fa unes setmanes quan Iorgos Papandreu, primog¨¨nit del llegendari fundador del Pasok, Andreas Papandreu, va trencar amb el partit ¨Cs¨®n ben conegudes les seves desavinences amb el seu rival Ev¨¤nguelos Venizelos, actual l¨ªder del que queda de la formaci¨®- i va decidir crear el Moviment dels Dem¨°crates Socialistes, que els primers sondejos deixen avui gaireb¨¦ sense representaci¨® parlament¨¤ria.

L'enfonsament del Pasok suposa l'esgotament d'un projecte pol¨ªtic de masses

L'enfonsament del Pasok suposa l'esgotament d'un projecte pol¨ªtic de masses, d'una via cap a un socialisme nacional i popular, que un cop al poder encallaria a les roques de la corrupci¨®, el clientelisme i la hipocresia, sense adaptar-se mai realment b¨¦ del tot, malgrat continuar guanyant eleccions, als corrents social liberals que arribaven d'Europa. L'arribada de la crisi i l'enfonsament de les classes mitjanes van donar l'¨²ltima empenta a la seva caiguda.

Andreas Papandreu va fundar el Pasok el 1974 sobre la base dels grups de resist¨¨ncia d'esquerra a la dictadura dels coronels (1967-1974) i va ser la sorpresa en les eleccions d'aquest mateix any quan va aconseguir partint del no-res el 14% dels vots. El seu lema ¡°Independ¨¨ncia nacional, sobirania popular, alliberament social i estructures democr¨¤tiques¡±, aix¨ª com el seu carisma, va calar entre els grecs que el van portar primer fins al 25% dels sufragis el 1977 i m¨¦s tard, amb l'esl¨°gan del ¡°canvi¡±, a una aclaparadora vict¨°ria amb el 48% dels vots i una majoria absoluta de 172 escons d'un Parlament de 300.

Papandreu va anar abandonant progressivament la seva ret¨°rica tercermundista i no alineada contra Europa i l'OTAN per dirigir les seves forces cap a coses m¨¦s pr¨¤ctiques com la creaci¨® del servei nacional de salut, l'autoritzaci¨® del divorci i del matrimoni civil o la simplificaci¨® del sistema d'accentuaci¨® del grec escrit. L'orat¨°ria i la combinaci¨® d'autoritarisme i pragmatisme el van fer semblar invencible fins que una s¨¨rie d'esc¨¤ndols de corrupci¨®, que van donar lloc a la ¡°catarsi¡± (neteja) amb l'anomenat "pacte a la grega" entre la dreta i els comunistes, i finalment la malaltia van acabar amb ell.

El Pasok iniciaria una segona etapa al poder amb Costas Simitis, representant de l'ala renovadora, liberal i europeista del partit, ben preparat acad¨¨micament per¨° sense carisma, que va intentar maniobrar al llarg de dues legislatures (1996-2004) per enganxar el vag¨® de Gr¨¨cia al tren de la Uni¨® Europea. En aquests anys, diuen avui militants vells del partit, cr¨ªtics de la seva gesti¨®, ¡°va ser quan es va partir l'¨¤nima del Pasok, quan Simitis va confondre el consumisme amb el desenvolupament¡±.

Despr¨¦s arribaria una ¨²ltima oportunitat amb la vict¨°ria electoral de Iorgos Papandreu l'octubre de 2009, desbaratada gaireb¨¦ a l'instant amb l'her¨¨ncia rebuda de la dreta i el falsejament dels comptes p¨²blics: el d¨¨ficit p¨²blic no era el 2,7% sin¨® el 12,7%. La crisi, els rescats i les mesures d'austeritat farien la resta, per¨° la resta ja ¨¦s present i el Pasok, hist¨°ria.