Franco, secundari de novel¡¤la

¡°La fi m¨¦s probable d'aquell capit¨¤ era una tomba en qualsevol cementiri sota el sol ardent del Marroc¡±. No resulta gaire encertat el judici que el fictici segon tinent de cavalleria Jorge Blanco fa inicialment del seu superior a la guerra d'?frica, ja que ¨¦s ni m¨¦s ni menys que¡­ Francisco Franco. El futur dictador apareix com un secundari de luxe (!) de les aventures que viu Blanco en la s¨¨rie de novel¡¤les hist¨°riques que l'escriptor i periodista Pedro Herrasti (Madrid, 1964) ha iniciat amb un primer t¨ªtol que, perqu¨¨ tingui ganxo, es titula Capit¨¢n Franco (Edhasa, 2014). La primera entrega de la s¨¨rie (amb una eloq¨¹ent portada del pintor Ferrer Dalmau), que t¨¦ previst portar-nos m¨¦s endavant a Annual, Alhucemas, l'Alc¨¢zar de Toledo o Krasny Bor, transcorre en bona part al Marroc el 1916 i es mou entre la novel¡¤la hist¨°rica, la d'aventures i el thriller, amb una trama de guerra i espionatge i alguns caires de com¨¨dia. Franco, en aquell temps un jove capit¨¤ de Regulares ¡°de veu atiplada¡±, ¨¦s presentat des de la mirada del seu camarada Blanco, que en tra?a un retrat m¨¦s aviat poc afalagador. A difer¨¨ncia del general ¡°madur i culgr¨°s¡± de la Guerra Civil o de l'anci¨¤ dictador, escriu Blanco (la novel¡¤la est¨¤ narrada en primera persona i en flashback pel personatge, en forma de suposades mem¨°ries), ¡°l'home que jo vaig con¨¨ixer era un jove de 24 anys, poc agraciat, baix i incre?blement prim; en definitiva, es mir¨¦s com es mir¨¦s, l'ant¨ªtesi dels herois de les pel¡¤l¨ªcules¡±.

Blanco i Franco, estranya parella d'aventures, es troben per primera vegada durant els combats del Biutz contra els cabilencs. A Blanco, ben plantat, faldiller, canalla i fanfarr¨® per¨° un perfecte covard, Franco, que pateix (com va passar realment) una grav¨ªssima ferida al ventre, li sembla per la seva intrepidesa ¡°un boig o un su?cida¡±, a m¨¦s d'un tipus avorrit i desagradablement estricte. ¡°Ja llavors una de les seves caracter¨ªstiques era ser un manaire, actitud a la qual, com sabem tots, va agafar gust¡±. Franco ja est¨¤ obsessionat amb un complot judeo-mas¨°nica-marxista. Els esdeveniments els obliguen a anar plegats en una perquisici¨® en la qual es creuen amb figures com Durruti, Mu?oz Grandes, Santiago Bernab¨¦u, Ram¨®n Franco o el futur almirall Canaris, cap de l'espionatge militar alemany. Blanco fins i tot ajuda Franco a cortejar a Oviedo Carmen Polo (¡°no era el meu tipus¡±), el pare de la qual deia que abans preferiria que es cas¨¦s amb un torero.

El llibre de Pedro Herrasti descriu el que llavors era capit¨¤ com ¡°l¡¯ant¨ªtesi dels herois de pel¡¤l¨ªcula¡±

Herrasti s'ha documentat a fons, amb detalls com que Franco avorria l'arr¨°s amb llet. Est¨¤ escrivint la segona novel¡¤la de la s¨¨rie en la qual apareixeran Dal¨ª i Bu?uel, entre d'altres. I en la tercera planeja que Blanco i Franco es trobin a Annual. ¡°Tinc feta una planificaci¨® com la de Star Wars¡±, bromeja. Reconeix que la pres¨¨ncia de Franco ¨¦s un bon reclam i subratlla que la novel¡¤la serveix per donar a con¨¨ixer fets i aspectes del personatge poc coneguts. Diu que ¨¦s ben conscient del perill de jugar liter¨¤riament amb alg¨² com Franco, i que en tot cas el fet que el personatge sigui vist a trav¨¦s dels ulls de Blanco l'eximeix de for?a responsabilitats. ¡°En aquesta primera entrega Franco ¨¦s m¨¦s insuls que brivall¡±, assenyala. ¡°Res en Franco, excepte la seva gran ambici¨®, feia pensar que arribaria tan amunt¡±, reflexiona. En realitat, resumeix, Franco fa un mal protagonista de novel¡¤la, ¡°i per aix¨° l'he posat de secundari¡±.