La Fura torna a enamorar-se de Manuel de Falla

No han estat mai discrets. Ni temperats. Ni moderats. No ho s¨®n. I sembla que no ho seran mai; no ho volen. Evocar La Fura dels Baus ¨¦s expectaci¨®, ¨ªmpetu, potser inquietud. I, sempre, un regal: per a l'¨¤nima, per a la vista o per al destronament brutal d'arquetips. La seva afici¨® a capgirar la cl¨¤ssica, els cl¨¤ssics i l'¨°pera ja t¨¦ gaireb¨¦ dues d¨¨cades de recorregut ¨CLa flauta m¨¤gica, La Divina Com¨¨dia o A?da, entre d'altres¨C; i ara, en el seu centenari, li toca a El amor brujo, i no ser¨¤ la primera obra de Manuel de Falla que transformin.

L'Atl¨¤ntida, la cantata esc¨¨nica que Ernesto Halffter va perfilar de forma p¨°stuma, s'erigeix en la hist¨°ria de la companyia com el seu debut en el m¨®n de la direcci¨® d'escena d'una obra de m¨²sica cl¨¤ssica. Va ser el 23 de juny del 1996 al?Festival de Granada; Carlus Padrissa conserva aquest moment n¨ªtid en la seva mem¨°ria. ¡°El nostre afecte per Falla ve de llavors, des d'aquell dia a la pla?a de les Pasiegas¡±, la catedral va ser testimoni de la vict¨°ria en aquesta batalla contra el mite de tenir un cl¨¤ssic entre mans. ¡°Ara, amb l'excusa que ¨¦s el centenari, sembla que tot pot ser m¨¦s f¨¤cil. El vam estudiar i vam veure que encara hi havia maneres noves de fer-lo¡±. I si no en quedessin, n'haurien inventat. Padrissa riu.

L'obra original es va estrenar el 15 d'abril del 1915 al Teatre Lara de Madrid; aquest any podr¨¤ veure's en la clausura del Festival Internacional de M¨²sica i Dansa de Granada, que dirigeix Diego Mart¨ªnez. Pronunciat aquest nom, Carlus Padrissa torna al 1996: ¡°Un dia d'aquell any jo havia de fer una confer¨¨ncia a la Universitat de Granada, aquell dia vaig con¨¨ixer Diego Mart¨ªnez. El primer que em va dir va ser que calia fer El amor brujo¡±. Aquesta intenci¨® es materialitza 19 anys despr¨¦s, i la pedra renaixentista de la catedral tornar¨¤ a recollir el so d'un espectacle perpetrat per La Fura, que durant el Festival ser¨¤ a c¨¤rrec de l'Orquestra Jove d'Andalusia, sota la direcci¨® del mestre vene?ol¨¤ Manuel Hern¨¢ndez Silva.?La nova posada en escena tindr¨¤ projeccions cinematogr¨¤fiques del gran cineasta d'avantguarda?Jos¨¦ Val del Omar,?que barregen imatges on¨ªriques amb dansa, flamenc o n¨²meros acrob¨¤tics.

Marina Heredia ser¨¤ la cantant

¡°En aquests anys, no ens ha anat malament. No som una c¨¤rrega, i aix¨° ¨¦s important. Si el que f¨¦ssim provoqu¨¦s que alg¨² perd¨¦s diners, nosaltres perdr¨ªem opcions¡±, riu Padrissa. No. No els ha anat malament. Han fet algun pas enrere per la cr¨ªtica o el p¨²blic ¨Camb M.U.R.S. m¨¦s d'un va aixecar una cella o totes dues¨C, per¨° no han estat mai indiferents.

L'experi¨¨ncia aconsella preveure que El amor brujo: el fuego y la palabra?tampoc provocar¨¤ impassibilitat. La cantant de flamenc Marina Heredia, de llarga traject¨°ria i reconeixement recent, ser¨¤ qui hi posi la paraula; el ballar¨ª i core¨°graf Pol Jim¨¦nez l'embolcallar¨¤ amb altres ballarins en aquesta coproducci¨® dels Teatros del Canal de la Comunitat de Madrid amb el Festival Internacional de M¨²sica i Dansa de Granada, el Festival Internacional Castell de Peralada, l'Sponsorship Consulting Media i l'ag¨¨ncia Old and New Montecarlo en representaci¨® del Teatre Municipal de S?o Paulo i el Teatro Comunale de Bolonya. ¡°A aquesta pe?a, cal donar-li el que es mereix¡±, assegura Padrissa, ¡°¨¦s la pe?a m¨¦s universal d'Espanya¡±.

La versi¨® s¡¯estrenar¨¤ en la clausura

El director, que volia allargar l'obra per al seu espectacle, ¡°ha passat de 37 minuts a una hora¡±, va haver de demanar perm¨ªs a la fam¨ªlia. I l'hi van donar. ¡°Hem completat la pe?a amb altres composicions de l'autor. La q¨¹esti¨® ¨¦s que, ja d'entrada, no volem competir amb els grans artistes del flamenc que ja han tocat aquesta pe?a d'una manera immillorable¡±, avan?a Padrissa. La Fura?injectar¨¤ la bruixeria, la m¨¤gia, els somnis i els graons al m¨®n on¨ªric. ¡°Dins de la iconografia de La Fura, crec que tots dos en podem sortir airosos¡±. Amb tots dos es refereix a la companyia, i tamb¨¦ al ballet.

Sota un halo vermell i intens, Padrissa creu que han trobat la clau per tocar aquesta pe?a centen¨¤ria: ¡°El conjur de Candela per a nosaltres es plasmar¨¤ en un bol¨ªgraf i un paper. L'acte m¨¤xim de poder, de bruixeria d'aquesta dona desangelada ¨¦s que escriu: vull que vinguis. El m¨¤xim ¨¦s la cultura, a trav¨¦s d'ella Candela pren poder perqu¨¨ pren consci¨¨ncia¡±. Alguna cosa terrenal dins de la hipnosis m¨¤gica del foc i l'aigua, del moviment dels cossos, de l'olor i la llum.