Les ombres dels Mu?oz Ramonet

La hist¨°ria de Julio Mu?oz Ramonet ¨¦s la del vencedor que es vol redimir dels seus pecats. La redempci¨® ¨¦s la donaci¨® del palauet del marqu¨¨s d¡¯Alella a l¡¯Ajuntament de Barcelona. El triomf ¨¦s el llegat que han heretat els seus familiars. Com va aixecar la seva fortuna ho expliquen els testimonis del temps i de la cultura. Els caps de setmana, de gener a mar?, s'obren al p¨²blic els jardins del palauet del carrer Muntaner. ?s una visita curta per¨° intensa si abans heu seguit les pistes de cinc fot¨°grafs que exposen dins del programa de BCNegra.

La negra Barcelona dels Mu?oz Ramonet ¨¦s una petita exposici¨® que s'inaugura aquest dissabte a la galeria Barcelona Visions, al Born. S¨®n imatges a partir d'objectes i racons de la vida dels dos empresaris i especuladors, els dos germans Mu?oz Ramonet. La Barcelona de postguerra, punts on conflueixen la criminalitat del supervivent (estraperlo) i la del guanyador (franquista).

¡®Si te dicen que ca¨ª¡¯

Els cinc fot¨°grafs s'inspiren en tres llibres: Si te dicen que ca¨ª?(Juan Mars¨¦), Mu?oz Ramonet Societat Il¡¤limitada?(Xavier Mu?oz) i La invenci¨®n de Carmen Broto?(Josep Guix¨¤ i Manuel Trallero). La vida i mort de Carmen Broto, l'amant de Julio Mu?oz Ramonet, l'ambient de pecat i falsa moral, queda retratat com una novel¡¤la gr¨¤fica per part de Joan Teixidor. ?lvaro S¨¢nchez Monta?¨¦s estira el fil i salta de Broto a Si te dicen que ca¨ª. S'intueix el mal rere la porcellana fina i els crucifixos: ¡°?Alguna vez hab¨¦is tenido a un obispo en los brazos, chavales? Huele bien: a cera virgen, a parquet de casa de ricos, a nardos de entierro, a masaje Flo?d¡±.

Els interiors fotografiats per S¨¢nchez Monta?¨¦s i per Xavi Piera s¨®n del palauet de Muntaner. Els objectes de la casa apareixen coberts pels pl¨¤stics de protecci¨®, de quan a la casa encara s'hi feia inventari. Les figures amagades s¨®n la met¨¤fora dels fot¨°grafs per exposar qu¨¨ podia passar-hi.

Carmen, Isabel i Alejandra

Els exteriors que es mostren a l'exposici¨® s¨®n de la col¨°nia industrial Can Batll¨®, que els Mu?oz Ramonet van comprar a preu de bot¨ª de guerra. L'economat Batll¨®, la xemeneia i altres detalls del poder industrial de Julio Mu?oz Ramonet encara s¨®n a Sants. L'exposici¨® la presideixen les creacions de Faust¨ª Lluci¨¤. Imatges en blanc i negre de la vida de Julio Mu?oz Ramonet guarnides amb paper d'or. A la imatge en qu¨¨ apareix ell recentment casat amb la filla del banquer Villalonga, Lluci¨¤ ha col¡¤locat als ulls de tots dos el paper d'or. La imatge m¨¦s contundent ¨¦s possiblement de Xavi Piera. ?s un interior de la finca de Muntaner, llums de tenebres i el tap¨ªs d'uns nens gronxant-se en un jard¨ª. La imatge ¨¦s potent perqu¨¨ penses en Si te dicen que ca¨ª, per¨° tamb¨¦ en aquelles fabulacions de Javier P¨¦rez And¨²jar a partir de retalls de l'Hola que apareixen a Catalanes todos:

¡°Las ni?as de los se?ores de la casa, Carmen, Isabel y Alejandra, reicibieron a sus peque?os amigos vestidas de talaverana, valenciana y florista, respectivamente. Una amena funci¨®n de polichinelas y una animada sesi¨®n de cine, separadas por un descanso, durante el cual se sirvi¨® una exquisita merienda, engrosaban el programa de la fiesta. Entre la multitud de ni?os que all¨ª se divirtieron, llamaron mucho la atenci¨®n por sus disfraces Mar¨ªa Jos¨¦ Vidal-Ribas, que iba de Peter Pan; Mar¨ªa Jos¨¦ Sanz de Bremond, de peque?a tirolesa; Miguelito Gomis de Muller, que se disfraz¨® de indio; Javier Juncadella, de negro salvaje; Blanca Rivi¨¨re, que se visti¨® de Caperucita encarnada; Ram¨®n Camb¨® Guardans, de chinito; y de chinita, Mar¨ªa Antonia Welsch; Mary-Carmen de Ros Gotor lleg¨® vestida de alegre gitanilla, y Ram¨®n Badal Lacambra se present¨® de chinito mandar¨ªn. Ninguno tuvo la ocurrencia de aparecer vestido de jugador del Bar?a.

Julio Mu?oz Ramonet dio un trago a su vaso de ginebra y se qued¨® en vilo observando el alboroto de la chiquiller¨ªa.

-?En qu¨¦ piensas, Julio, cari?o?

-En el futuro.

-?En el futuro de los chicos?

-?Ellos? Aqu¨ª no lo van a tener. Son hijos nuestros y a nosotros nos ha puesto el pasado.¡±