Amparo Bar¨®, una actriu completa

L'actriu Amparo Bar¨® ha mort avui a Madrid als 77 anys, v¨ªctima d'un c¨¤ncer. Tot i que se sabia des de fa temps que estava malalta, la not¨ªcia ha commocionat el m¨®n del teatre i el cinema espanyols. I els espectadors, que havien quedat sedu?ts amb la seva vitalitat i bon humor a trav¨¦s de les interpretacions de personatges populars de televisi¨®, especialment la Sole de la s¨¨rie 7 vidas, emesa durant set anys. Per¨° la carrera d'Amparo Bar¨® va ser molt m¨¦s rica, ¨¤mplia i diversa.

Nascuda a Barcelona en plena Guerra Civil, va iniciar als 18 anys la carrera de Filosofia i Lletres que aviat va abandonar, abdu?da com estava pel teatre, que practicava en grups d'aficionats. Fins que la ¡°va descobrir¡± Adolfo Marsillach, que a Barcelona havia establert la seva pr¨°pia companyia, i li va donar el 1958 un paper petit¨ªssim a Caf¨¦ del Liceo, de Jaime de Armi?¨¢n, en la qual ella no parlava fins al final de l'obra, quan li preguntava simplement al xicot si l'estimava. I baixava el tel¨®. ¡°Era joven¨ªssima i molt intel¡¤ligent¡±, va escriure Marsillach d'ella a les seves Memorias. Intel¡¤ligent, sens dubte, ja que, com en tantes llegendes del teatre, se sabia de mem¨°ria el paper de la primera actriu, en aquest cas Amparo Soler Leal, i va ser capa? de substituir-la quan ella va emmalaltir. L'espectacle havia de seguir i Amparo Bar¨® va continuar amb gran ¨¨xit les representacions d'El invisible Harvey, de Mary Chase, premi Pulitzer del 1945.

A partir de llavors, Amparo Bar¨® no va deixar de treballar. La seva versatilitat com a actriu la van fer apta per a qualsevol personatge, encara que la seva contagiosa vis c¨°mica la inclinava a la com¨¨dia. Sens dubte tamb¨¦ el seu f¨ªsic. Era menudeta i no tan guapa com es requeria llavors, especialment al cinema, on va comen?ar a apar¨¨ixer aviat en petits papers de repartiment. Tot i que mai va tenir personatges protagonistes a la gran pantalla, va intervenir en una trentena de pel¡¤l¨ªcules ¨Cla primera, Rapsodia de sangre (1957), d'Antonio Isasi, i l'¨²ltima, Maktub (2011), de Pedro Arango, per la qual va obtenir el premi de la Uni¨® d'Actors. Entre aquestes pel¡¤l¨ªcules va actuar pr¨¤cticament en totes les dirigides per Jaime de Armi?¨¢n. Amb aquest director i guionista va iniciar tamb¨¦ les seves col¡¤laboracions en televisi¨® (Galer¨ªa de maridos, el 1959, tenint Adolfo Marsillach com a oponent en el repartiment), i va continuar amb Armi?¨¢n a Chicas en la ciudad (1961), entre d'altres. La televisi¨® va ser el seu m¨®n. Abans de les s¨¨ries que la van fer popular els ¨²ltims anys (la ja esmentada 7 vidas, El internado, T¨ªo Willy, El club de la comedia¡­), Amparo Bar¨® va ser ass¨ªdua en els repartiments d'Estudio 1, F¨¢bulas, Primera fila, Novela, espais que durant les d¨¨cades dels seixanta i setanta adaptaven a la tele conegudes obres de teatre o la literatura.

Per a ella la televisi¨® i el teatre eren preferibles al cinema. Inoblidables van ser, per citar nom¨¦s uns quants t¨ªtols, les seves actuacions a La calumnia, de Lillian Hellman, Casa de mu?ecas, d'Ibsen, Los buenos d¨ªas perdidos, d'Antonio Gala, Las bacantes, d'Eur¨ªpides, o Agosto, de Tracy Letts, que va ser fa dos anys la seva ¨²ltima aparici¨® en escena. En aquesta obra compartia titulars amb Carmen Machi en els personatges que m¨¦s tard van fer per al cinema Meryl Streep i Julia Roberts. L'esperit de la interpretaci¨® d'Amparo Bar¨® li va valer el premi Max a la millor actriu protagonista aix¨ª com el Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert. ?s impossible ressenyar els incomptables premis que va rebre, entre els quals el Goya a la millor actriu de repartiment el 2007 per Siete mesas de billar franc¨¦s, pel¡¤l¨ªcula de Gracia Querejeta.

Amparo Bar¨® va ser d'aquestes actrius vers¨¤tils i sensibles, d'aquestes persones fortes i s¨¤vies, que ¨¦s dif¨ªcil no admirar i estimar.