10 anys de BCNegra: nou fites per il¡¤lustrar la revoluci¨® del g¨¨nere
El festival de novel¡¤la negra celebra una d¨¨cada; en repassem els moments m¨¦s importants
Si Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n?vei¨¦s en qu¨¨ s'ha convertit el festival que va n¨¦ixer dos anys despr¨¦s de la seva mort com a homenatge a la seva figura liter¨¤ria i al seu detectiu Pepe Carvalho es quedaria al¡¤lucinat. Creat a l'ombra de la?Setmana Negra de Gij¨®n, en 10 anys BCNegra ha passat de la mod¨¨stia i el nom¨¦s apte per a fan¨¤tics a ser una refer¨¨ncia mundial, un escenari pel qual han passat i passen les principals figures del g¨¨nere negre. La celebraci¨® de la desena edici¨® del festival, que durar¨¤ fins al dissabte 7, ens serveix per mirar la novel¡¤la negra i veure com ha evolucionat i com s'ha convertit en el g¨¨nere m¨¦s venut. Molt m¨¦s que una moda, la ficci¨® criminal ha passat de l'espai marginal a l'¨¨xit absolut. En qu¨¨ es basa aquesta revoluci¨®?
1. De la clandestinitat al risc de morir d'¨¨xit
Quan va n¨¦ixer BCNegra, a Espanya nom¨¦s hi havia un festival dedicat a aquest tema, el de Gij¨®n, pioner i refer¨¨ncia durant d¨¨cades. Antonio Lozano, periodista i un dels implicats des de l'inici, ho recorda aix¨ª: "Escriptors, p¨²blic i presentadors form¨¤vem una modesta comissi¨® d'investigaci¨®. Espais redu?ts, pressupostos ajustats i un pica-pica esc¨¤s a la festa de tancament. Tot compensat amb il¡¤lusi¨® i entrega". La situaci¨® deu anys despr¨¦s no pot ser m¨¦s diferent. "Fora de Gij¨®n no hi havia res", comenta per tel¨¨fon Paco Camarasa, comissari de BCNegra. "No hi havia llibreries, ni clubs de lectura, ni totes les col¡¤leccions que ara hi ha en cada editorial. Gij¨®n segueix sent el far que ens il¡¤lumina, per¨° ara hi ha 14 festivals m¨¦s". Getafe, Salamanca, Val¨¨ncia, Conca, Pamplona i una infinitat de punts s'han unit a la festa. Massa? Experts, lectors i escriptors creuen que no.
2. Les editorials s'hi entreguen
Fa una d¨¨cada era estrany trobar alguna editorial amb un segell de novel¡¤la negra; el 2015 la situaci¨® s'ha capgirat. "Ara, la novel¡¤la negra es publica tant en segells especialitzats com en col¡¤leccions de literatura general: no hi ha discriminaci¨®. Abans era estrany publicar novel¡¤la negra, per¨° ara el que ¨¦s estrany ¨¦s no publicar-ne", resumeix Anik Lapointe, responsable durant anys de la s¨¨rie negra de RBA i ara al capdavant de Salamandra Black.
BCNegra en t¨¦ part de la culpa?i tota la responsabilitat en un fenomen fascinant: que el principi d'any s'hagi convertit en un formiguer de publicacions per arribar amb un llibre fresc a la gran festa. "La primera setmana de febrer es va triar intencionadament perqu¨¨ no hi ha res en aquesta data i els periodistes no tenen cap altra n¨°via. Qu¨¨ hem aconseguit? Que fa uns anys ning¨² publicava novetats i aquest any hi haur¨¤ uns 20 llibres per presentar a BCNegra", resumeix satisfet Camarasa.
3. Larsson i el bot¨ª escandinau
Han venut desenes de milions d'exemplars a tot el m¨®n, han portat noms impronunciables de pobles i detectius al llenguatge com¨² de milers de lectors, la literatura negra dels pa?sos del nord d'Europa ¨¦s el responsable de l'auge del g¨¨nere. Han estat sempre a BCNegra. Henning Mankell va rebre el segon Premi Pepe Carvalho el 2007, per¨° va ser el 2010 quan l'explosi¨® de la trilogia de Stieg Larsson va desfermar el fenomen. Aquell any van estar al festival Ann Holt i Arnaldur Indridason. El cercle de complicitat entre aquest boom i el del festival es tanca el 2013 amb la concessi¨® del Pepe Carvalho a Maj Sj?wall.
4. M¨¦s i millors lectors i c¨°mplices
Els aficionats al tema criminal sempre han estat un grup una miqueta especial. Ara s¨®n una legi¨®, i amb un entusiasme desconegut en qualsevol altre g¨¨nere. "S¨®n m¨¦s, s¨®n m¨¦s llestos, llegeixen millor", observa Camarasa. "L'entusiasme creixent dels lectors de sempre i dels nous adeptes al g¨¨nere s'ha notat en blogs, webs, Twitter, en clubs de lectura", resumeix Lapointe.
5. La televisi¨® i la novel¡¤la negra, juntes en el crim
La edat d'or que est¨¤ vivint la televisi¨® t¨¦ un marcat car¨¤cter negre. The Wire, Los Soprano, Boardwalk Empire, Fargo, True Detective o Breaking Bad en s¨®n nom¨¦s alguns dels exemples. Durant els ¨²ltims anys s'ha produ?t una contaminaci¨® entre els dos ¨¤mbits, reflectida en el festival el mateix any passat en forma de taula rodona. Autors de la talla de Dennis Lehane o Richard Price han passat d'un costat a l'altre amb un ¨¨xit notable. L'¨²ltim a iniciar el viatge, per¨° en aquest cas de la televisi¨® a la novel¡¤la, ¨¦s Nick Pizzolatto, responsable de True Detective, creador de Galveston, un dels llibres de l'any en el superpoblat i ultracompetitiu m¨®n de la ficci¨® criminal.
6. De Montalb¨¢n a Zan¨®n, arriba una nova generaci¨®
A finals dels setanta, Montalb¨¢n va guanyar el Planeta i Andreu Mart¨ªn, Jorge Mart¨ªnez Reverte i Juan Madrid van publicar les seves primeres novel¡¤les. S¨®n els pares del g¨¨nere a Espanya. Aquests primers anys del segle XXI, el relleu l'han agafat escriptors com Carlos Zan¨®n, Alexis Ravelo, Rosa Ribas o V¨ªctor del ?rbol. "Estan publicant i venent, no en venen 100.000, per¨° venen", assegura Camarasa. I hi ha fen¨°mens editorials com el de Dolores Redondo. Entre les dues generacions han sabut mantenir el llist¨® ben alt Lorenzo Silva (responsable, a m¨¦s, de Getafe Negro) i Alicia Jim¨¦nez Barlett, premi Pepe Carvalho 2015.
7. Prestigi, premis i diners. El criminal ¨¦s 'mainstream'
El g¨¨nere negre ha carregat sempre el llast, atiat per certes pr¨¤ctiques editorials que no hi han ajudat, de ser un mer entreteniment, un germ¨¤ petit d'altres g¨¨neres literaris de m¨¦s categoria. Imaginem que els cr¨ªtics s'oblidaven de Jim Thompson o Dashiell Hammett, per¨° la taca ja hi era. L'entregada immersi¨® de John Banville, Pierre Lemaitre i d'altres en el g¨¨nere sembla que ha capgirat la situaci¨®.
Els premis i els diners tamb¨¦ han arribat. El 2013 es va celebrar a BCNegra un acte titulat El tercer planeta. Quan la novel¡¤la negra s'emporta el premi, que va servir per celebrar que un autor del g¨¨nere, Lorenzo Silva, guany¨¦s el Planeta el 2012. Com a mostra de la fortalesa del g¨¨nere, un altre jugador de l'equip negre, Jorge Zepeda Patterson, se'l va endur el 2014. La novel¡¤la negra ¨¦s mainstream.
8. Una constant: l'amor per l'itali¨¤ i el Mediterrani
BCNegra mai ha oblidat la seva passi¨® mediterr¨¤nia i, especialment, italiana. Per Barcelona han passat des del 2005 Gery Palazzotto, Massimo Carlotto, Roberto Saviano, Marco Malvadi o Maurizio de Giovanni. Aquesta hist¨°ria d'amor va viure la seva bella culminaci¨® l'any passat, amb el lliurament del Pepe Carvalho a Andrea Camilleri, potser el m¨¤xim responsable no escandinau del boom del g¨¨nere a Espanya. Prova que aquest inter¨¨s no defalleix ¨¦s la pres¨¨ncia aquest any d'una de les veus m¨¦s interessants que han sorgit els ¨²ltims anys en la ficci¨® criminal italiana: Antonio Manzini, ben acompanyat per Donato Carrisi. Petros Markaris, premi Pepe Carvalho el 2012, visionari grec i home que arrossega, literalment, centenars de persones cada vegada que parla i milers cada vegada que escriu sobre la seva maltractada Gr¨¨cia, completa el panorama.
9. Una altra constant: la corrupci¨®
Com a g¨¨nere per excel¡¤l¨¨ncia per preocupar-se de la realitat social, la novel¡¤la negra, i per extensi¨® els festivals, tracten el tema amb especial fru?ci¨®. No hi ha edici¨® de BCNegra en la qual no hi hagi actes molt m¨¦s lligats a la realitat. En aquests deu anys Espanya ha donat molt material a la ficci¨®. Falta per produir la gran novel¡¤la de la corrupci¨® a Espanya, que haur¨¤ de ser negra per definici¨®. Aqu¨ª, una gota d'esperan?a: "Fa 10 anys hi havia molt pocs corruptes a la pres¨®. Ara cada vegada n'hi ha m¨¦s. Qui la fa, pot sortir en una novel¡¤la per¨° a m¨¦s pot acabar entre reixes", diu Camarasa, comissari i ¨¤nima de BCNegra. Feli? des¨¨ aniversari.
'Un senyor anomenat John Connolly'
No s¨¦ si encaixa com a fita del festival en un sentit global o hist¨°ric, per¨° la visita de John Connolly el 2010 sens dubte va suposar una fita particular i sospito que tamb¨¦ per a tots aquells que es van creuar en el seu cam¨ª. Comencem per l'¨¤mbit personal. Quatre o cinc anys enrere havia coincidit per primera vegada amb l'autor irland¨¨s, de visita promocional a Barcelona amb un dels seus Charlie Parker, no aconsegueixo recordar quin ¨C¨¦s el que tenen les s¨¨ries, ex¨¨rcits que solen admirar-se per la for?a ¨¨pica del conjunt abans que per actuacions individuals¨C, per¨° s¨ª que vaig xerrar amb el seu responsable en una trobada amb lectors a la llibreria Negra y Criminal i que despr¨¦s ens en vam anar a sopar una paella en grup per la Barceloneta, a tocar del mar. S'abusa del terme encantador, un comod¨ª emprat sota qualsevol comportament m¨ªnimament afable, per¨° Connolly el va encarnar en totes les seves lletres. Tot i aix¨°, la meva impressi¨® ¨¦s que no hi va haver temps de conversar amb calma i que aquest periodista passaria a aquest limb on habiten tants i tants companys amb els quals l'autor es topa fuga?ment en les seves gires internacionals. Gran error. Quatre o cinc anys despr¨¦s, quan l'escriptor va tornar a la capital catalana convidat per Tusquets i el comissari Camarasa, la primera imatge que va deixar en el signant ¨¦s rebre'l al vest¨ªbul del seu hotel amb un regal: un pack de DVD amb les dues primeres temporades d'una s¨¨rie de televisi¨® que recordava haver-li recomanat durant aquella llunyana paella degustada al costat de la platja.
I ara, l'¨¤mbit col¡¤lectiu. Els assistents a l'acte en el qual Connolly presumptament havia de parlar del Mal en les seves novel¡¤les i aprofitar de pas per promocionar el seu ¨²ltim llibre tradu?t, Els amants, es van topar amb una lli?¨® magistral sobre la naturalesa i les aspiracions del g¨¨nere negre, on qualsevol esment al seu propi univers va ser arranjada de cara a retre tribut a la seva major inspiraci¨®, el seu d¨¦u particular, aquell Ross McDonald que va utilitzar com a fil conductor per conduir el p¨²blic a les entranyes del noir. La periodista Laura Fern¨¢ndez i un servidor ¨¦rem els te¨°rics encarregats d'entrevistar-lo per¨°, a l'hora de la veritat, els nostres q¨¹estionaris fosos en una llarga cita desenvolupada en una cafeteria del centre de la ciutat van quedar en paper mullat i ens vam limitar a exercir de felices comparses. Des del minut u, Connolly es va aixecar, va agafar el micro i durant una hora va enlluernar tothom amb els seus coneixements i un punt de showman que sap quan col¡¤locar els acudits i on llan?ar els dards (Dan Brown va ser crucificat amb arguments irrebatibles). Mai aquest periodista, que ja ha participat en un bon nombre d'actes en el festival, ha escoltat el p¨²blic riure tant i aplaudir amb tanta freq¨¹¨¨ncia (definitivament aix¨° s¨ª que ¨¦s una fita). En el full de serveis del creador de Charlie Parker tamb¨¦ cal ressaltar que va mostrar el mateix entusiasme en una llibreria ben modesta de Terrassa el dia abans (o l'endem¨¤), davant de 15 persones com a molt. Despr¨¦s hem tornat a coincidir a Dubl¨ªn i a Madrid, m'ha incl¨°s als agra?ments d'un llibre de contes polic¨ªacs que va editar perqu¨¨ simplement li suggeria una autora, m'ha regalat m¨¦s DVD i m'ha animat a demanar-li que em deixi la casa que t¨¦ a Maine. I tot aix¨° ha fet l'home que potser ha teoritzat millor des de la ficci¨® sobrenatural sobre les arrels i els components del Mal.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
