OPA de Podem a IU

La descarnada pugna pel poder en qu¨¨ s'ha convertit el debat intern d'Esquerra Unida projecta una imatge de ruptura i marginalitat de la tercera for?a pol¨ªtica d'¨¤mbit estatal. Els quadres d'IU es decanten entre els que volen convergir amb l'opci¨® promoguda per Pablo Iglesias i els que intenten mantenir-se com una for?a aut¨°noma de l'esquerra cl¨¤ssica.

IU s'ha sostingut en forma de coalici¨® de partits, en qu¨¨ cohabiten el PCE i Izquierda Abierta. Les federacions territorials m¨¦s importants (Madrid, Andalusia, Val¨¨ncia, Catalunya) tenen la seva pr¨°pia personalitat i prenen decisions en direccions divergents, de manera que ofereixen el conf¨²s missatge d'una for?a que pacta amb el PSOE a Andalusia i no a Extremadura, on governa el PP. Ara assistim a una altra lluita en el si de la federaci¨® madrilenya entre la vella gu¨¤rdia i joves dirigents que acusen l'anterior d'haver deixat de banda els grups socials i menysvalorat el 15-M; i els exigeixen responsabilitats pol¨ªtiques pel cas de les targetes de Caja Madrid.

IU ha estat v¨ªctima d'una paradoxa. La formaci¨® que m¨¦s parlava de programa, per oposici¨® al pragmatisme i l'oportunisme que denunciava en els seus rivals, fa molts anys que es debat entre personalismes i parlant m¨¦s de qui que de qu¨¨. A finals dels anys 90, sota el lideratge de Julio Anguita, va aconseguir convertir-se en receptor de vots perduts pel PSOE, per¨° va fracassar en l'intent d'aconseguir el sorpasso (depassar els socialistes com a principal for?a de l'esquerra). I en el decenni passat, la polaritzaci¨® pol¨ªtica entre el PSOE i el PP va reduir al m¨ªnim l'espai d'Esquerra Unida. Amb Cayo Lara podria haver buscat una nova identitat a l'escalf de la lluita contra les conseq¨¹¨¨ncies socials de la recessi¨®, per¨° el t¨ªmid repunt assolit no s'ha tradu?t en m¨¦s influ¨¨ncia.

Amb totes les seves limitacions, IU ha fet dignament el paper de tercera for?a pol¨ªtica a Espanya. El sistema electoral l'ha castigat una vegada i una altra: sempre ha aconseguit m¨¦s percentatges de vots per al Congr¨¦s que la quota d'escons aconseguida, sense que socialistes ni populars hagin mogut ni un dit per corregir aquesta situaci¨®. La crisi en curs constitueix una mala not¨ªcia per als partidaris d'un sistema pol¨ªtic representatiu de totes les tend¨¨ncies democr¨¤tiques.

La vella gu¨¤rdia pot exhibir pocs triomfs per defensar el manteniment d'IU com un projecte aut¨°nom, enfront de dirigents joves i radicalitzats com Tania S¨¢nchez i Alberto Garz¨®n, aquest ¨²ltim convertit en candidat de la formaci¨® a la Moncloa en unes prim¨¤ries sense contrincants. Per¨° la pressi¨® de Podem per fer-se amb els quadres d'Esquerra Unida i amb les seves bases electorals passa per la diluci¨® de la marca d'IU. Els que romanen en les seves files haurien d'evitar el col¡¤lapse de la seva pr¨°pia formaci¨®.?