Un ecl¨¨ctic de la pol¨ªtica

Jos¨¦ Manuel Lara va ser sempre un empresari proper al poder. La talaia que li van donar la presid¨¨ncia del seu conglomerat, de lobbys com el Cercle d'Economia o l'Institut de l'Empresa Familiar o la seva participaci¨® en f¨°rums com el Puente A¨¦reo van mantenir un fil directe amb les principals institucions de l'Estat. Tot i que se li atribueix m¨¦s proximitat al PP, Lara va ser un empresari pol¨ªticament ecl¨¨ctic. Prova d'aix¨° ¨¦s que ostentava alhora la Creu de Sant Jordi (2007) o l'Orde al M¨¨rit de la Gu¨¤rdia Civil (2012), que va compatibilitzar alhora la propietat del diari La Raz¨®n amb una participaci¨® a l'Avui i que va englobar al seu grup dues televisions com Antena 3 i La Sexta. La seva proximitat al poder pol¨ªtic no el va privar privar mai de dir el que pensava, i ja el 2007 va advertir del ¡°perill de divorci¡± entre Catalunya i la resta d'Espanya. En els ¨²ltims anys, va ser especialment cr¨ªtic amb les posicions sobiranistes d'Artur Mas i l'estrat¨¨gia que va adoptar respecte a Catalunya Mariano Rajoy, i fins i tot va amena?ar d'endur-se les seves empreses a Conca en cas que la independ¨¨ncia prosper¨¦s.

La influ¨¨ncia de Lara sobre els pol¨ªtics es remunta a quan era jove. Fonts que han treballat prop de l'empresari expliquen la seva amistat amb l'exministre P¨ªo Cabanillas quan aquest militava a l'UCD. Per¨° tamb¨¦ sopava amb freq¨¹¨¨ncia amb Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i va mantenir bones relacions amb Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. Va ser en una reuni¨® del Cercle d'Economia al maig de 2008 quan els micr¨°fons van gravar una conversa entre l'editor i Zapatero en la qual el primer l'aconsellava sobre com afrontar davant els mitjans la crisi econ¨°mica. ¡°No parlis tu, que parli [l'exministre d'Economia Pedro Solbes]. No et cremis tu perqu¨¨ pots quedar malament sent el president¡±, li va etzibar Lara. Tamb¨¦ mantenia bones relacions amb Juan Carlos I, que no dubtava a consultar i rebre l'empresari per con¨¨ixer de primera m¨¤ la situaci¨® generada a Catalunya en els ¨²ltims anys.

Lara va fer gala del seu eclecticisme pol¨ªtic en nombroses ocasions. ¡°Soy catal¨¢n, per¨° tamb¨¦ s¨®c espanyol¡±, va dir a la presentaci¨® dels Premis Planeta 2012. ¡°S¨®c perico, per¨° no anticul¨¦¡±, va assegurar en una altra ocasi¨®. No obstant aix¨°, aquesta heterod¨°xia no el va privar mai d'exposar els seus arguments en p¨²blic. I aix¨° formant part d'un empresariat, el catal¨¤, que sempre s'ha distingit per mantenir un perfil p¨²blic molt baix. Sota la seva presid¨¨ncia, el Cercle d'Economia va emetre el 2007 un document en el qual demanava ¡°autocr¨ªtica¡± a la societat civil catalana en lloc de culpar sempre Madrid. ¡°Estem perdent centres de poder i de decisi¨® econ¨°mics i hem de ser exigents amb nosaltres mateixos¡±, va dir llavors. Aquesta cr¨ªtica no el va fer enrere, no obstant aix¨°, d'anar l'endem¨¤ a Madrid i advertir del ¡°perill seri¨®s de divorci¡± entre Catalunya i la resta d'Espanya a causa d'una situaci¨® en la qual els catalans se sentien ¡°maltractats a l'Estat espanyol¡±.

Des del principi, l'editor ho va tenir clar: "La independ¨¨ncia ¨¦s impossible i ho saben tots"

Aquesta intervenci¨® ha estat recordada sovint per l'editor catal¨¤ des que al setembre de 2012 fracass¨¦s la reuni¨® entre Mas i Rajoy que va portar al primer a convocar eleccions anticipades i a assumir postulats independentistes. Aquest mateix mes Lara revelava a la r¨¤dio el que ja havia traslladat a Mas uns dies abans. ¡°Jo ho tinc m¨¦s f¨¤cil que ning¨². No hi ha cap negoci editorial que tingui la seva seu en un pa¨ªs estranger que parli un altre idioma. ?s absurd. La seu se n'hauria d'anar a Saragossa, Madrid o Conca¡±, va declarar Lara, aixecant una tremenda polseguera pol¨ªtica. Des del principi, l'editor ho va tenir clar: ¡°La independ¨¨ncia ¨¦s impossible i ho saben tots¡±. I va advertir als uns i els altres: ¡°Una altra guerra del cava deixar¨¤ morts i ferits greus¡±. No obstant aix¨°, Lara sempre va repartir les culpes a tots dos executius, a Mas i a Rajoy. Al primer per envoltar-se de mals consellers, i al segon per aprovar lleis com la d'Educaci¨®. I a tots dos, per ¡°jugar amb els sentiments¡± de la ciutadania. ¡°?s molt perill¨®s jugar amb el nacionalisme catal¨¤ i despertar l'antinacionalisme catal¨¤ a Espanya¡±. El desassossec, al final, el va portar a suggerir a la classe pol¨ªtica que es tanqu¨¦s en un ¡°frenop¨¤tic¡± per discutir.