El temps t¨¦ preu

La primera setmana despr¨¦s de la vict¨°ria de l'esquerra radical a Gr¨¨cia ha estat dura per a les relacions del nou Govern de Syriza i els seus col¡¤legues de la UE. Era inevitable, ja que els enfocaments de pol¨ªtica econ¨°mica no nom¨¦s s¨®n diferents, sin¨® en alguns aspectes, radicalment oposats. Habituar-se a un soci tan poc convencional per part dels altres 27 i de les institucions no ¨¦s f¨¤cil. I per un partit caldejat en la mobilitzaci¨®, adaptar-se a la responsabilitat de govern i al pragmatisme possibilista, encara menys. Els desacords no s'evaporaran r¨¤pidament. Es necessita molta discussi¨® seriosa i for?a temps. Per¨° tampoc el temps disponible ¨¦s etern. Si es volen evitar mals majors, el tema ha d'estar canalitzat abans de l'estiu, quan es produeixen alguns venciments que, sense soluci¨®, gangrenarien Atenes.

En realitat seria desitjable m¨¦s celeritat per foragitar incerteses de l'estabilitat grega. D'entrada perqu¨¨ la recaptaci¨® fiscal est¨¤ davallant perillosament des del desembre, ja que molts descompten una futura gran laxitud fiscal; i perqu¨¨ els mercats no s¨®n immunes a algunes de les primeres mesures renacionalitzadores. Tamb¨¦ convindria per no alterar el creixement europeu. Per¨° ¨¦s molt dubt¨®s que aix¨° sigui pol¨ªticament factible, malgrat l'esfor?ada interlocuci¨® d'alguns, com el president del Parlament Europeu o el de l'Eurogrup.

En les primeres escaramusses, Alexis Tsipras ha sol¡¤licitat aquesta celeritat, ha practicat una fermesa inusual i ha ofert col¡¤laboraci¨® gen¨¨rica. Per¨° despr¨¦s d'aquesta educada presentaci¨®, el seu Govern ha entrat amb so de trompetes, fixant posicions, s¨ª, per¨° sense obrir escletxes per completar-les. Aix¨ª, el programa d'emerg¨¨ncia social anunciat en la primera reuni¨® del Govern, tot i que podria ser cautel¨®s en l'augment de la despesa (en falten els detalls, per cert), no va estar acompanyat d'anuncis de reformes per incrementar la competitivitat i l'efici¨¨ncia de l'Administraci¨®.

D'aquesta manera, ha tradu?t la incomoditat amb la troica en un rebuig absolut a negociar-hi, que seria practicable si Atenes no necessit¨¦s perllongar el segon rescat o iniciar-ne un altre en tota regla i en tingu¨¦s prou amb alguna l¨ªnia de cr¨¨dit amb precauci¨®; tot plegat molt dubt¨®s. Seria su?cida que aquesta negativa impliqu¨¦s el rebuig de tot control de la UE sobre el compliment dels plans que es pactin: si ¨¦s aix¨ª, dif¨ªcilment Gr¨¨cia obtindr¨¤ cap euro addicional. I en necessita. Tamb¨¦ les simpaties cap a Putin a compte de les sancions, tot i que ret¨°riques, inquieten: per la tornada al decr¨¨pit nacionalisme exterior (pror¨²s i antiturc) que semblava abandonat per Atenes, i per la tornada a l'erm tacticisme de la presa d'ostatges (bloquejar alguna cosa per aconseguir concessions en un altre tema) en la negociaci¨® comunit¨¤ria.

Si vol resultats, Tsipras haur¨¤ de combinar la duresa dels seus gestos inicials amb l'obertura de finestres per a l'acord. Perqu¨¨, endeutat i sense liquiditat, disposa de pocs elements de pressi¨® m¨¦s enll¨¤ de la capacitat de conv¨¨ncer. Segurament a aquestes hores sap ja que la condonaci¨® (parcial) del deute ¨¦s una l¨ªnia vermella infranquejable per als seus socis (tot i que no altres mesures m¨¦s suaus). Entre altres raons, perqu¨¨ aquests tamb¨¦ han de rendir comptes als seus conciutadans. El consens europeu est¨¤ en joc.