¡®Ciberpelacanyes¡¯ i sobrevalorats

Les paraules no s¨®n de ning¨² en particular, i tots utilitzem el patrimoni de les que estan disponibles en la nostra llengua. Per¨° sovint passa que algunes paraules, a causa de l'¨²s que en fem, afegeixen al seu significat original una connotaci¨® espec¨ªfica que acaba convertint-les en representatives d'alguna cosa, en s¨ªmbol verbal d'una actitud que pot mer¨¨ixer la pena prestar-hi alguna atenci¨® cr¨ªtica. Aix¨° passa, per exemple, amb l'adjectiu ¡°sobrevalorat¡±. Comencem per assenyalar que poques vegades l'utilitzem per aplicar-nos-el a nosaltres mateixos, sens dubte perqu¨¨ no volem tirar pedres sobre la nostra pr¨°pia teulada. En canvi, ens resulta f¨¤cil servir-nos d'aquesta paraula per fer refer¨¨ncia a altres persones o als seus treballs.

Aix¨ª doncs, ¨¦s freq¨¹ent que alguns cr¨ªtics, en tornar temps despr¨¦s sobre una obra que en el seu moment va tenir un ¨¨xit notable, s'hi mostrin desdenyosos. Potser pensen que el seu menyspreu constitueix una desqualificaci¨® elegant que no es rebaixa a entrar en el contingut dels errors de les valoracions inicials, limitant-se a insinuar una profund¨ªssima disparitat de criteris amb l'opini¨® fins aleshores dominant. Fixeu-vos que el sol fet de col¡¤locar-se en aquesta posici¨® constitueix un gest d'una sup¨¨rbia gaireb¨¦ sat¨¤nica. El desdeny¨®s, amb una ¨²nica paraula (¡°sobrevalorat¡±), d¨®na a entendre que, si s'ho propos¨¦s, en tindria prou amb ell tot sol per posar en q¨¹esti¨® (i en dificultats) les opinions, sense fonament, del gruix de la societat.

Per¨° el recurs ret¨°ric t¨¦ les seves limitacions. Un pot mantenir el posat displicent de qui aparenta estar al corrent mentre hi hagi la possibilitat que la bona opini¨® que es tenia d'un autor o una obra en realitat poc consistents, responia a una moda passatgera, a una operaci¨® editorial, al poder acad¨¨mic de l'autor o una altra causa an¨¤loga. ?s un fenomen prou conegut, per reiterat, la gl¨°ria evanescent aconseguida per molts escriptors, m¨²sics o artistes, considerats com a aut¨¨ntics cl¨¤ssics pels seus contemporanis, i que despr¨¦s han caigut en el m¨¦s absolut dels oblits.

No obstant aix¨°, i pel mateix raonament, a mesura que augmenta el nombre de lectors, cr¨ªtics i estudiosos que al llarg del temps i sense els condicionaments esmentats que podrien ennuvolar el seu judici perseveren a valorar com a rellevant ¡ªi ja no diguem important¡ª un determinat escriptor o pensador, les possibilitats de quedar en evid¨¨ncia qualificant-lo de ¡°sobrevalorat¡± creixen en id¨¨ntica proporci¨®, fins a col¡¤locar l'agosarat que s'atrev¨ªs a emetre aquesta desconsideraci¨® en el terreny del m¨¦s absolut rid¨ªcul. Seria el cas, imaginen, d'alg¨² que assenyal¨¦s, contravenint completament la cr¨ªtica universal, que Plat¨®n, Mozart, Shakespeare o Flaubert estan sobrevalorats. Es comportaria com el borratxo de l'acudit que agafa l'entrada equivocada de l'autopista i a continuaci¨® s'escandalitza per la quantitat de vehicles que, segons ell, circulen en contradirecci¨®.

A Internet pul¡¤lulen blogs en qu¨¨ es pontifica amb una desimboltura i una barra sorprenents

Fa temps que aquestes actituds, que fins ara es produ?en gaireb¨¦ exclusivament en l'¨¤mbit de la cr¨ªtica o en l'¨¤mbit acad¨¨mic, semblen haver-se est¨¨s cap a altres territoris, en els quals comencen a resultar freq¨¹ents. A Internet, per exemple, al costat de blogs en els quals els seus titulars exerceixen la cr¨ªtica com a aut¨¨ntics franctiradors al marge d'interessos pol¨ªtics, editorials, universitaris o de qualsevol altre signe, hi pul¡¤lulen aquells altres en els quals es pontifica amb una desimboltura i barra certament sorprenents. Tant ¨¦s aix¨ª que la primera impressi¨® que en trauria un lector despistat i no massa informat ¨¦s que ha ensopegat amb les opinions del m¨¦s acreditat especialista mundial en la mat¨¨ria.

Potser per aix¨° la clamorosa abs¨¨ncia de respostes que els seus comentaris reben, o el nul ress¨° obtingut per les seves grandiloq¨¹ents proclames, estigui en l'arrel d'una reacci¨® que, per m¨¦s comprensible que resulti com a debilitat humana, no deixa per aix¨° de mer¨¨ixer una reprovaci¨®. Perqu¨¨ ¨¦s en aquest tipus de blogs en qu¨¨ trobem de nou, per¨° amargada notablement, l'actitud irrespectuosa que coment¨¤vem al principi. En ells el lector t¨¦ pr¨¤cticament garantit que els escriptors actuals m¨¦s destacats, els fil¨°sofs coneguts per alg¨² m¨¦s que pels seus col¡¤legues, els poetes que han aconseguit trobar-se amb els seus lectors, els m¨²sics d'algun ¨¨xit i, en general, tot aquell que hagi aconseguit un m¨ªnim reconeixement p¨²blic, rebr¨¤ el (des)qualificatiu de ¡°sobrevalorat¡± per part del responsable del blog, indefectiblement alg¨² sense la menor autoritat intel¡¤lectual ni m¨¨rit contrastat.

Per aix¨° potser haur¨ªem de reservar el terme bloguer per aquells que s¨®n capa?os de pensar i escriure amb completa llibertat i intel¡¤lig¨¨ncia cr¨ªtica, deixant el de ciberpelacanyes o un altre qualificatiu semblant: s'admeten suggeriments- per als qui, amb tota probabilitat, tenen la llengua llarga, i que almenys, haurien de tenir l'elemental cortesia de no anar-la exhibint, obscenament, davant l'univers m¨®n.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de filosofia contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona