El castell¨¤ en la Catalunya independent

Hi ha com una allau d¡¯articles sobre la q¨¹esti¨®. Suposo que ¨¦s normal, la tend¨¨ncia que tenim els catalans a parlar de la llengua ¨¦s secular, i el context pol¨ªtic actual ¨¦s tan llaminer que ja s¨®n legi¨® els que, des de la filologia, la pol¨ªtica o el periodisme, s¡¯hi han pronunciat d¡¯una manera o altra. Ara l¡¯¨²ltima moda en els debats sobre la llengua ¨¦s el grau d¡¯oficialitat de qu¨¨ ha de gaudir el castell¨¤ en una Catalunya independent.

No he vist els metges discutir a l¡¯¨¤gora p¨²blica sobre com hauria de ser la sanitat un cop tinguem l¡¯estat propi. Ni tampoc els jutges han escrit p¨¤gines senceres sobre com s¡¯hauria d¡¯estructurar el sistema judicial, ni els arquitectes, urbanistes i enginyers han elucubrat sobre les infraestructures en un pa¨ªs lliure. Ni tampoc ho fa, ¨°bviament, gent que no sigui d¡¯aquests gremis (per parlar d¡¯aquestes q¨¹estions, s¡¯ent¨¦n), com s¨ª que passa en el terreny de la llengua, en el qual s¡¯hi atreveix tothom. Potser nom¨¦s hi ha un altre ¨¤mbit en el qual s¡¯ha donat una cosa semblant, tot i que amb menys intensitat i, sobretot, menys pretensi¨® de transcend¨¨ncia: el cas hipot¨¨tic en qu¨¨ el Bar?a deix¨¦s de jugar la Lliga espanyola per jugar en alguna altra, amb propostes f¨¤cils per¨° inviables com ara jugar a Fran?a, o b¨¦ inversemblants com seria muntar una Lliga ib¨¨rica amb Espanya i Portugal.

N¡¯hi ha que diuen que l¡¯estat propi ha de ser oficialment monoling¨¹e per garantir una certa subsist¨¨ncia per al catal¨¤. D¡¯altres asseguren que el castell¨¤ ha de ser plenament cooficial, tenint en compte que per a uns quatre milions de catalans ¨¦s la llengua materna. Alguns plantegen cooficialitats interm¨¨dies, una mena de tercera via ling¨¹¨ªstica, i fins i tot n¡¯hi ha que advoquen per no definir cap llengua oficial, atesa la mol¨¨stia evident que acaba provocant haver-se d¡¯inclinar per una opci¨® o altra. El m¨¦s trist de tot plegat ¨¦s que tenim tot el talent ling¨¹¨ªstic del pa¨ªs (tot) embarcat en aquestes disputes, quan, ens agradi o no, els ¨²ltims als quals preguntaran sobre la q¨¹esti¨®, arribat el cas, seran els ling¨¹istes. No hauria de ser aix¨ª, ¨¦s clar, per¨° m¡¯estranyaria que els l¨ªders pol¨ªtics fessin una roda de consultes per veure qu¨¨ ens sembla. ?s la llengua un element pol¨ªticament tan potent (¡°la llengua ¨¦s el primer dels problemes pol¨ªtics¡±, que deia Camb¨®) que no la podrem ni ensumar.

Hi ha dues maneres d¡¯assolir la independ¨¨ncia. A bones i a males. Si ¨¦s a males, el m¨¦s probable ¨¦s que el catal¨¤ esdevingui llengua oficial ¨²nica. Seria la torna de deixar-nos fora de l¡¯euro i de la Uni¨® Europea, fora de l¡¯OTAN i de les Nacions Unides, fora de la civilitzaci¨® occidental i del sistema solar. Per a molts no tindria sentit fer cooficial la llengua de l¡¯estat que pensa que tornarem a l¡¯edat mitjana, de manera que, per aquesta banda, el debat queda tancat.

I es pot fer a bones. Imaginem per un moment que, per circumst¨¤ncies ara mateix inextricables, a Espanya hi hagu¨¦s un govern que, a l¡¯estil Cameron, convoqu¨¦s un refer¨¨ndum vinculant, amb acceptaci¨® del resultat, negociaci¨® transparent posterior i l¡¯aquiesc¨¨ncia de la comunitat internacional. Si fos aquest el cas (i sort¨ªs que s¨ª), acabaria havent-hi un Parlament elegit per sufragi universal que tindria l¡¯enc¨¤rrec de confegir la primera carta magna catalana, en un proc¨¦s constituent m¨¦s o menys homologable a d¡¯altres. I qui prendria part en aquest proc¨¦s? Doncs tots els partits pol¨ªtics amb representaci¨® parlament¨¤ria. I qui hi ha entre aquests partits? Doncs, l¨°gicament, aquells que s¨®n contraris a la independ¨¨ncia de Catalunya.

La paradoxa ¨¦s de llogar-hi cadires. ?s des d¡¯una intel¡¤lectualitat clarament vinculada al sobiranisme que es formula tot un ventall de cooficialitats possibles per al castell¨¤, per¨° s¡¯obvien dos factors: el primer, bastant evident, que v¨¦s a saber qu¨¨ passar¨¤ el dia 27 de setembre; i el segon, transcendental, que el castell¨¤ ja es defensar¨¤ tot sol, amb tota una cohort pol¨ªtica i intel¡¤lectual pretoriana. ?Alg¨² es pot creure que, si es d¨®na un proc¨¦s legal cap a la independ¨¨ncia, els partits que hi s¨®n contraris s¡¯esborraran d¡¯establir les bases d¡¯aquest nou estat? Ens agradi o no, el paper del castell¨¤ en la configuraci¨® del nou estat ser¨¤ un instrument pol¨ªtic de primer ordre i un element fenomenal de transacci¨® pol¨ªtica, d¡¯intercanvi de cromos, de filibusterisme de sotam¨¤. I no caldr¨¤ buscar-li suports ni complicitats entre el b¨¤ndol obertament independentista, que ja tindr¨¤ qui vetlli per ell.

Ja ho hem fet altres vegades, aix¨° de perdre¡¯ns en debats intel¡¤lectualment entretinguts per¨° a la pr¨¤ctica ben est¨¨rils. I necessitem que el talent ling¨¹¨ªstic del pa¨ªs (tot) treballi per enfortir l¡¯idioma, amb estat propi o sense. L¡¯any 1975, el 58% de la poblaci¨® deia tenir el castell¨¤ com a llengua primera. El 2015 ¨¦s el 55%. Quaranta anys despr¨¦s la millora sembla m¨ªnima. Alguna idea?