La ganivetada de Joan Mir¨®

En la boh¨¨mia liter¨¤ria i art¨ªstica dels anys cinquanta del segle passat, tres pocavergonyes de renom ¨Cel periodista C¨¦sar Gonz¨¢lez-Ruano, el novel¡¤lista Camilo Jos¨¦ Cela i el pintor Manuel Viola¨C vivien a la mateixa finca del carrer R¨ªos Rosas 54, de Madrid. Viola pertanyia al grup El Paso i solia apar¨¨ixer simp¨¤tic i agitanat per la barra del caf¨¨ Gij¨®n amb la seva xicota Sandra, que es feia passar per filla de Negr¨ªn. All¨¤, amb un vi a la m¨¤ i la veu ronca, aquest pintor proclamava que en realitat ell vivia nom¨¦s de copiar El Greco. En tenia prou d'engrandir les pinzellades i els colors d'un petit fragment de la m¨¤niga de qualsevol personatge de L'enterrament del comte d'Orgaz i l'obra es convertia en el millor exemple d'impressionisme abstracte.

No se sap de quin d'aquests tres impostors va sorgir la idea de falsificar obres d'artistes famosos. De fet, Viola tenia una m¨¤ excel¡¤lent i prou frivolitat per entrar en aquest joc insensat; per la seva banda, Cela i Ruano posse?en la ret¨°rica i el cinisme necessaris per col¡¤locar aquests quadres falsos a qualsevol ric¨¤s desprevingut. No consta el nombre de falsificacions de Viola que van aconseguir ficar al mercat. Se sap que al final d'aquesta perip¨¨cia Cela va conservar un oli fals de Joan Mir¨® i al cap dels anys, quan l'escriptor es va instal¡¤lar a Mallorca, el va penjar en una de les parets de la casa que tenia a la Bonanova.

Joan Mir¨®, un dels pintors m¨¦s excelsos i potser el m¨¦s complicat del segle XX, ha hagut de suportar que espectadors fatus i incapa?os de contemplar la pintura sense prejudicis el prenguessin per un impostor. Sens dubte, deuen haver estat innombrables les vegades que davant d'un quadre de Mir¨® el corresponent tauj¨¤ deu haver exclamat: ¡°Aix¨° ho pinta millor el meu fill¡±. Aquest judici banal entre el riure i l'escarn es deu al fet que la simplicitat prim¨¤ria de les formes de Mir¨®, les seves imatges ing¨¨nues i els seus colors po¨¨tics es confonen amb l'espontane?tat infantil si no se sap distingir entre les formes i la seva representaci¨®.

L¡¯aparent simplicitat del seu llenguatge creador ¨¦s molt dif¨ªcil de falsificar, per¨° no de robar

Els dons de la inf¨¤ncia s¨®n el color pur i la m¨¤gia. Un cercle vermell, negre o groc, la lluna, un ocell, les estrelles, el sexe femen¨ª, la difusi¨® de les constel¡¤lacions amb un equilibri algebraic, les associacions surrealistes i il¡¤l¨°giques que s'estableixen entre la poesia i el ritme gaireb¨¦ musical de les formes, aquest conjunt de signes que germinen espont¨¤niament en ser creats, ¨¦s el llenguatge de Joan Mir¨® recognoscible en qualsevol lloc del m¨®n. Aquesta aparent simplicitat ¨¦s molt enganyosa i complicada, molt dif¨ªcil de falsificar, per¨° no de robar.

La instituci¨® financera de La Caixa, tan allunyada de l'esperit ingenu i infantil, s'ha servit d'un logotip de Mir¨® per expressar una idea de felicitat a l'hora de dipositar confiadament els diners en les seves arques. El seu cercle vermell ha passat a ser la representaci¨® del sol d'Espanya assimilat al turisme. Els dissenyadors han usurpat l'est¨¨tica de Mir¨®, les seves formes i els seus colors, per posar-la a trav¨¦s de tota classe d'anuncis i cartells a la disposici¨® de bancs, empreses multinacionals, marques esportives, ag¨¨ncies de viatges, companyies de petroli, gasolineres, hospitals i fires. La pintura de Mir¨® ha travessat totes les trag¨¨dies del segle XX com un globus de colors i encara segueix fluctuant sobre un c¨²mul de negocis nets o bruts, contaminants o ecol¨°gics.

Enmig d'aquella tropa embogida de surrealistes que va sorgir a Par¨ªs en l'¨¨poca d'entreguerres, cadascun pugnava per llan?ar la proclama m¨¦s detonant. Associat a aquest moviment, durant una manifestaci¨® contra D¨¦u, la p¨¤tria i el patr¨®, Joan Mir¨® es va limitar a cridar: ¡°A baix el Mediterrani!¡±. Era tot el que se li va oc¨®rrer per expressar la cong¨¨nita rebel¡¤lia, per¨° la seva pintura s'ha alimentat d'aquestes nits estrellades del sud quan el sexe femen¨ª apareix penjat com una ll¨¤grima d'una banya de la lluna, i les seves escultures han partit dels troncs dels garrofers, de les roques i els cants blaus rodats entre la fantasia i l'humor.

Davant d'aquest mar de Mallorca, a la partida de Son Abrines, va tenir l'estudi Mir¨® durant els ¨²ltims anys de la seva vida. Valent-se de l'amistat i del prestigi social, un dia Camilo Jos¨¦ Cela, prepotent, li va portar al taller el quadre pintat per Viola per veure si enxampava l'anci¨¤ dubitatiu o desmemoriat i ho certificava. Una bretolada m¨¦s. Joan Mir¨® va reclinar el quadre contra el respatller d'una cadira i el va contemplar de prop durant un silenci llarg, que a Cela li va fer concebre esperan?a. Mentre l'escriptor ja es fregava les mans davant un veredicte favorable, Mir¨®, sense dir ni una paraula, es va apropar a un tauler ple de trastos de l'ofici i va caminar rebuscant l'instrument que necessitava per emetre el certificat. Va tornar cap al quadre, es va treure l'esp¨¤tula de la butxaca i va esquin?ar el llen? de dalt a baix d'una sola i rabiosa ganivetada. El cinisme de Cela va acudir de nou a ajudar-lo. ¡°Caram, almenys la ganivetada ¨¦s aut¨¨ntica¡±, va exclamar.

Molts cocodrils han entrat a sac al m¨®n de Mir¨® i s'han apropiat dels seus s¨ªmbols de la felicitat i de l'alegria de viure. Es tracta d'imaginar la quantitat de ganivetades que caldria fer a tots aquests Mir¨® falsos que cobreixen amb les seves formes ing¨¨nues i colors po¨¨tics tota la mis¨¨ria de la vida i les escombraries de la ciutat, com una r¨¤fega d'aire incontaminat.