El m¨®n tal com ¨¦s

Les idees compten. Per¨° no tan sols compten les idees. Tamb¨¦ compta el poder de la for?a; ¨¦s el que m¨¦s ha comptat en la hist¨°ria de la humanitat. Compta el poder de les idees, per¨° cal calibrar exactament fins a on compta. Hi ha idees poderoses que pretenen canviar el m¨®n i algunes fins i tot ho aconsegueixen. A m¨¦s, no hi ha una sola idea sobre com funciona o ha de funcionar el m¨®n. Les idees competeixen i fins i tot combaten. I en el l¨ªmit, les relacions internacionals, ¨¦s a dir, la pol¨ªtica mundial es pot reduir a una idea. ?s veritat, el m¨®n ¨¦s una idea, funciona com una idea en el cap dels pol¨ªtics, experts i analistes, que intenten entendre com va, per actuar en conseq¨¹¨¨ncia, si ¨¦s el cas.

Les principals idees sobre el m¨®n poden reduir-se a dues, com en els vells manuals escolars de filosofia: idealisme i realisme. Des d'aquesta visi¨® simplificadora, veiem que els pol¨ªtics idealistes s¨®n els que creuen en la for?a dels principis, els valors i les idees a l'hora de modelar la realitat i tenen una visi¨® optimista sobre la naturalesa humana; mentre que els pol¨ªtics realistes creuen en la for?a dels fets, la correlaci¨® de forces i el poder efectiu que cadascun t¨¦ i, l¨°gicament, en la viol¨¨ncia que cada actor ¨¦s capa? d'exercir. Encara que l'esquerra sol ser idealista i la dreta, realista, la realitat sol ser m¨¦s complexa, i a vegades ofereix un c¨°ctel d'ambdues posicions.

Bush va comen?ar com un realista, que no volia barrejar-se com Bill Clinton en guerres idealistes a l'estil de Kosovo, per¨° es va convertir en idealista amb els atemptats de l'11-S, disposat a imposar els seus principis a canonades; i fins i tot va tornar al realisme al final del seu segon mandat, quan va preparar la retirada de l'Iraq i es va desfer dels neocons que l'havien condu?t a la guerra global contra el terror. Els neocons s¨®n un exemple d'idealisme de dretes: volien democratitzar el m¨®n ¨¤rab i d'alguna manera van tenir a veure amb la promoci¨® de les primaveres, encara que despr¨¦s veiem el resultat que han aconseguit. Obama ¨¦s un exemple de realisme d'esquerres, o liberal en la terminologia americana, que accepta la dictadura d'Al-Sisi, ret homenatge als reis saudites i procura la pau amb l'Iran.

Pocs periodistes i assagistes espanyols han explicat m¨¦s i millor com funcionen les idees en les relacions internacionals, inclosa aquesta ¨²til simplificaci¨® entre realisme i idealisme, com Xavier Batalla (1948-2012), tant en els seus molts articles com a corresponsal diplom¨¤tic de La Vanguardia com al seu llibre p¨°stum El mundo es una idea. Cr¨®nicas sobre la guerra y la paz?(RBA).

Les cr¨°niques i articles que es recullen al llibre abasten des de juliol del 2003 fins a l'octubre del 2011

Batalla era, sens dubte, el n¨²mero u d'aquesta branca (la internacional) de l'ofici (el periodisme), segons solia dir el tamb¨¦ desaparegut patriarca del periodisme internacional catal¨¤ i exdirector adjunt de La Vanguardia, Jaime Arias. Va ser redactor de les seccions d'Internacional d'El Correo Catal¨¢n, Diari de Barcelona i La Vanguardia. A?El Pa¨ªs va ser sotsdirector de l'edici¨® de Barcelona, i?va participar?en la seva la fundaci¨®. Va ser corresponsal a Londres i despr¨¦s corresponsal diplom¨¤tic, funcions que li van permetre viatjar per tot el m¨®n i con¨¨ixer moltes personalitats pol¨ªtiques i acad¨¨miques i tamb¨¦ les m¨¦s destacades. A la seva enorme experi¨¨ncia i a l'atenci¨® a l'actualitat mundial hi sumava un incansable seguiment de l'activitat intel¡¤lectual, think tanks, revistes especialitzades i novetats bibliogr¨¤fiques.

El resultat eren unes an¨¤lisis impecables, brillants, plenes d'originalitat i fins i tot d'un humor subtil¨ªssim, gaireb¨¦ brit¨¤nic, en les quals mai hi faltava l'¨²ltima idea, la pol¨¨mica m¨¦s recent ni el llibre m¨¦s al dia. Hi ha humor fins i tot en el t¨ªtol del seu llibre, que va preparar escrupolosament abans de morir, en el qual s'assegura que el m¨®n ¨¦s una idea des d'una de les visions m¨¦s conseg¨¹entment realistes i menys idealistes que pugui tenir un periodista.

Les cr¨°niques i articles que es recullen al llibre abasten des de juliol del 2003 fins a l'octubre del 2011, agrupades en una primera part en una visi¨® global del segle XX i en una segona, complet¨ªssima, en apartats per regions del planeta. Res en queda fora, cap problema significatiu, cap conflicte rellevant.

Una menci¨® especial mereix el prefaci, que ¨¦s el que explica i justifica el t¨ªtol del llibre, i que constitueix una magn¨ªfica aproximaci¨® a la hist¨°ria de les idees sobre el m¨®n, principalment des del segle XX, que ¨¦s quan van comen?ar a desenvolupar-se l'estudi de les relacions internacionals i el periodisme internacional; encara que l¨°gicament es remunta molt enrere, fins a Tuc¨ªdides, per donar-nos la primera refer¨¨ncia de l'oposici¨® entre realistes i idealistes. La seva visi¨® ¨Cpessimista, realista, pragm¨¤tica¨C ¨¦s la que serveix millor l'ideal period¨ªstic d'explicar la veritat als nostres conciutadans: sabem que la hist¨°ria ¨¦s tr¨¤gica; que cal con¨¨ixer-la per no repetir-la, encara que amb freq¨¹¨¨ncia sigui inevitable que ensopeguem una vegada i una altra en la mateixa pedra, i, sobretot, sabem que cal mirar els fets de cara, evitant els prejudicis i les ulleres ideol¨°giques que ens posem.

El m¨®n ¨¦s com ¨¦s. Serveixen les bones idees i s¨®n necess¨¤ries, per¨° no valen gens si no es t¨¦ en compte quina ¨¦s la veritable correlaci¨® de forces, on ¨¦s el poder i on les debilitats que puguin fer canviar les coses. Xavier Batalla ho sabia i per aix¨° s¨®n tan ¨²tils i vigents les seves intel¡¤ligents an¨¤lisis.