De voreres i gandules

Quan es va reformar la rambla Catalunya, ja fa d¨¨cades, l¡¯admiraci¨® va ser general: estava igual per¨° millor, amb una eleg¨¤ncia serena i contundent. Aquesta operaci¨® va ensenyar que la clau de la intervenci¨® sobre vies principals rau en quatre verbs: treure, netejar, endre?ar, millorar. Entrar a fons en un carrer sense trencar-ne els equilibris ni la textura. Hi ha parts de la ciutat tan simb¨°liques que s¨®n patrimoni col¡¤lectiu i no poden ser reinventades sense vulnerar el sentiment de possessi¨® dels ciutadans. El projecte de la Diagonal que va ser tombat a les urnes era preocupant perqu¨¨ ens donava una avinguda diferent, conferint a una art¨¨ria central una identitat de suburbi reurbanitzat. Aquest pre¨¤mbul serveix per dir que m¡¯encanta el resultat de la reforma del passeig de Gr¨¤cia. Tot ¨¦s al seu lloc, per¨° tot hi ¨¦s funcional, elegant, sincer: hi ha passat, sense que es noti, el disseny. I si no em creuen, tanquin els ulls i recordin com eren les boques d¡¯aparcament de les illetes laterals, aquells artefactes de color blau amb ornaments de cer¨¤mica, ara transmutats en estructures trasl¨²cides.

Els queixosos hi oposen dos arguments. El primer ¨¦s de funcionalitat, precisament: la cal?ada ¨²nica dels laterals confon conductors i vianants. Es veu que no han passejat per Gr¨¤cia, o per altres barris hist¨°rics, on aquest model de vialitat ha contribu?t a facilitar els tr¨¤nsits en un mode m¨¦s dom¨¨stic i pac¨ªfic. ?s veritat que els turistes ¨Cfauna principal del passeig¡ªenvaeixen la cal?ada, per¨° el conductor sap que no hi t¨¦ la prioritat i va temptejant el pas sense prepot¨¨ncia: ¨¦s la clau d¡¯una relaci¨® civilitzada entre forts i febles, que en definitiva jerarquitza el ciutad¨¤ per damunt de la m¨¤quina. Aquest sistema existeix a tot arreu. En tot cas el nostre problema ¨¦s que les bicicletes no han trobat (ni buscat) el seu lloc en la disputa de poder i fan el que els ve de gust, prescindint de tothom.

El segon argument ¨¦s el de la prioritat en moment de crisi, i ¨¦s un argument fal¡¤la?: no hi ha cap administraci¨® a Catalunya que no hagi abocat la major part del pressupost a pol¨ªtica social, no nom¨¦s l¡¯estructural ¨Cels drets b¨¤sics¡ªsin¨® tamb¨¦ la pal¡¤liativa, la de garantir m¨ªnims. I no s¡¯arriba a tot, perqu¨¨ l¡¯exig¨¨ncia ¨¦s molta i es multipliquen les necessitats concretes cada dia. Per¨° f¨®ra un error aturar qualsevol altre moviment, obra o projecte, perqu¨¨ representaria estancar la ciutat. Aleshores cal invertir als barris, diuen els cr¨ªtics. Cal invertir a tot arreu: deixar que el centre es deteriori no ¨¦s soluci¨® per a cap ciutat, perqu¨¨ el centre ¨¦s motor econ¨°mic, i l¡¯obra p¨²blica tamb¨¦. Equilibri, equilibri: redistribuir la poca riquesa de manera que les inversions siguin alhora humanes --socials¡ªi eficaces. No ¨¦s gens f¨¤cil i, sigui dit de passada, requereix una certa valentia, perqu¨¨ en temps de crisi la demag¨°gia circula emulsionada sobre una realitat que ¨¦s cruel i insidiosa.

Arribem, aix¨ª, a la Diagonal, una reforma tamb¨¦ equilibrada i elegant. Voreres massa amples, se¡¯m dir¨¤, per¨° els l¨ªmits estan marcats per la l¨ªnia d¡¯arbres que calia respectar perqu¨¨ l¡¯avinguda conserv¨¦s la seva identitat i ombra. Notin tamb¨¦ el detall de crear un nou model de panot, vagament blavenc, que renova sense trencar la tradici¨® del paviment barcelon¨ª. Ara b¨¦, aquestes obres, que es van incorporant a la ciutat sense el gest ¨Cde mal gust¡ªde ser inaugurades, perqu¨¨ no hi correspon la foto, ens donen un regalet. Els diumenges s¡¯hi limitar¨¤ el tr¨¤nsit i s¡¯hi posaran gandules per a gaudi del passejant. Els comerciants saluden encantats, la gent aplaudeix al crit de guerra de ¡°menys cotxes!¡± i jo, sincerament, amb les mans al cap. Continuem amb la ciutat hedonista, que ¨¦s la ciutat que infantilitza el ciutad¨¤. Una ciutat per gaudir i jugar: la que es correspon a un model tur¨ªstic.

D¡¯acord, altres ciutats posen gandules all¨¤ on poden. Per¨° Barcelona t¨¦ cinc quil¨°metres de platja, que s¨®n tamb¨¦ de passeig de mar. ?s cert que les ciutats es copien entre si, per¨° aix¨° ens duu indefectiblement a una harmonitzaci¨® de models. El m¨®n s¡¯uniformitza, perdem matisos. El comer? c¨¨ntric ¨¦s de franqu¨ªcies, els centres hist¨°rics s¨®n id¨¨ntics. He llegit que posaran bicing a Buenos Aires, on el tr¨¤nsit circula embogit i no hi ha ni un cent¨ªmetre de carril bici! No s¨¦ si ens adonem que la creativitat ¨¦s una altra cosa, que parteix de l¡¯exig¨¨ncia de construir una ciutat, que ¨¦s aplicar el talent local per solucionar problemes globals. Barcelona es va imposar com a model de renovaci¨® quan operava, sota la batuta d¡¯Oriol Bohigas, una generaci¨® de ¡°llapis d¡¯or¡±. Ara posem gandules com en tants altres llocs. Llenguatge universal o talent menystingut, vost¨¨s diran.