Els Premis Gaud¨ª viatgen a ¡®10.000 km¡¯

La hist¨°ria d'amor i desamor en la dist¨¤ncia de l'Alexandra i el Sergi, separats per l'oce¨¤ Atl¨¤ntic, per¨° units per Internet al llarg de tot un any, va aconseguir al?ar-se amb els premis m¨¦s destacats de la gala del cinema catal¨¤, els VII Premis Gaud¨ª, el guard¨® cinematogr¨¤fic m¨¦s matiner de l'any de tot el continent i gaireb¨¦ del m¨®n. Dels vuit guardons per al quals competia aquesta producci¨® dirigida pel debutant Carlos Marqu¨¦s-Marcet, es va imposar en cinc, tots importants. A part de millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana, tamb¨¦ es va endur cap a casa el guard¨® amb forma de xemeneia que Gaud¨ª va fer per La Pedrera, el director, els actors protagonistes Natalia Tena i David Verdaguer, i una altra m¨¦s Marqu¨¦s-Marcet i Clara Roquet, com a responsables del millor gui¨®.

Amb tot, 10.000 km, que ja s'havia imposat en l'¨²ltim festival de cinema de M¨¤laga enduent-se la preuada Biznaga d'Or l'any passat, no era la gran favorita d'aquesta edici¨® dels guardons catalans. Les m¨¦s nominades i que partien com a favorites eren El Ni?o, l'¨²ltim i trepidant film de Daniel Monz¨®n sobre el m¨®n del narcotr¨¤fic que havia aconseguit fins a 15 nominacions (les mateixes que va aconseguir Pa Negre el 2011) va ser al final una altra de les vencedores de la nit en imposar-se als seus contrincants en set premis.

La gran perdedora va ser ¡®Stella cadente¡¯, que optava a 13 premis i nom¨¦s en va guanyar dos

Va ser la pel¡¤l¨ªcula que m¨¦s guardons va aconseguir ¡ªdirecci¨® de producci¨®, actriu i actor secundari, muntatge, m¨²sica original, fotografia i so¡ª, per¨° cap era dels m¨¦s significatius. La gran derrotada de la nit va ser la inclassificable i original pel¡¤l¨ªcula de Llu¨ªs Mi?arro Stella cadente, centrada en la figura de l'ef¨ªmer rei Amadeu de Savoia a l'Espanya de finals del segle XIX, que aspirava a 13 figuretes (era la segona amb m¨¦s nominacions) i nom¨¦s se'n va emportar dues, direcci¨® art¨ªstica i vestuari, dos premis menors.

Per¨° sens dubte la gran sorpresa de tota la vetllada, que es va celebrar al Sant Jordi Club condu?da per segon any pel showman ?ngel Ll¨¤cer, va ser l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula de Maria Ripoll, Rastres de s¨¤ndal, basat en el llibre d'Asha Mir¨® que narra el retrobament de dues germanes de Bombai separades despr¨¦s que una fos adoptada. De les vuit nominacions al final nom¨¦s en va aconseguir una: la de millor pel¡¤l¨ªcula. Resultat curi¨®s que els 400 membres de l'Acad¨¨mia de Cinema Catal¨¤ atorguessin un dels dos m¨¤xims guardons de la nit a aquesta pel¡¤l¨ªcula sense recon¨¨ixer cap altre aspecte en qu¨¨ competia.

REC 4, que optava a nou premis nom¨¦s se'n va endur dos, tots t¨¨cnics (efectes especials i maquillatge). Mortadelo y Filem¨®n de Javier Fesser va ser la millor pel¡¤l¨ªcula d'animaci¨®; Gabor, millor documental; El corredor, millor curtmetratge i la italiana La gran bellesa, millor pel¡¤l¨ªcula europea.

¡®El Ni?o¡¯, amb set premis, va ser la m¨¦s guardonada de tota la nit

La VII vetllada del cinema catal¨¤ va arrencar a l'hora prevista, pel canal previst, no com l'any passat que una vaga de TV-3 va impedir fer-ho i amb les millors perspectives possibles. Dimecres passat es va signar un acord a tres bandes entre el Departament de Cultura, els productors de PROA i la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel qual es destinarien 25 milions euros ¡ª10 d'ells provinents de la pol¨¨mica taxa imposada a les operadores d'Internet¡ª. Aquests diners, que es destinaran a la producci¨® audiovisual el 2015, van ser la millor catifa vermella per donar la benvinguda als 1.800 convidats de la nit, entre els quals es trobaven les m¨¤ximes autoritats catalanes, com el president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Ning¨² va recordar ahir a la nit altres moments amargs en qu¨¨ la relaci¨® entre cinema i pol¨ªtica no passaven pel seu millor moment: el 2012 els premis van acabar amb una sonada esbroncada de Mascarell que no va dubtar a assegurar que no li havia agradat gens la gala i que li havien fet un flac favor a tot el sector del cinema catal¨¤.

Llatzer va cantar, va ballar, es va vestir de n¨²via, va presentar i va donar pas a tots els que van pujar a l'escenari a presentar premis o a recollir-los ¡ªque nom¨¦s tenien 30 segons per agrair-los¡ª. L'actor i director, que no va dubtar a qualificar Mas i Junqueres de duo Pimpinela, va jugar amb l'actualitat pol¨ªtica i cultural del pa¨ªs en tot moment i va ser l'art¨ªfex d'una gala menys ¨¤gil del que s'esperava, va durar m¨¦s de dues hores.

Entre els moments divertits quan Eduardo Fern¨¢ndez ¡ªmillor actor secundari per El Ni?o¡ª es va equivocar i va agrair el seu ¡°goya¡± i va demanar perd¨®. Els emotius es van viure quan Maria Ripoll va esmentar l'absent Rosa Novell, nomenada aquest any Acad¨¨mica d'Honor, i quan el director Ventura Pons va agrair en vers el seu premi honor¨ªfic: 25 pel¡¤l¨ªcules en 50 anys.