Mor el guionista i director de cinema Joan Potau

L'actor, guionista i director de cinema Joan Potau va morir ahir per una insufici¨¨ncia renal amb 69 anys. Guanyador del Goya al millor gui¨® adaptat el 1992 per El rey pasmado, la seva carrera ser¨¤ recordada per la seva ¨¤mplia feina com a guionista, i ell, com un home bo, dotat d'un gran sentit de l'humor, una salut feble ¨Cuna malaltia juvenil li va deixar l'esquena malament per a tota la vida¨C i una enorme capacitat per al riure. Ell deia: "No pretenc res. Nom¨¦s fer el que m¨¦s m'agrada al m¨®n: explicar hist¨°ries i, com a persona poc amant de la realitat, mantenir-me dins del terreny de la ficci¨®". Una altra de les coses que mai no va deixar d'agradar-li va ser "anar al cinema". "M'allunyava, suposo, d'una realitat de classe mitjana-baixa no gaire estimulant".

Nascut a Barcelona el 1945, Joan Potau va comen?ar a treballar molt jove, escrivint c¨°mics, com a creatiu publicitari... Despr¨¦s de formar-se a l'Institut del Teatre, va iniciar la seva carrera com a guionista a la pantalla petita (Les Guillermines del rei Salom¨®), per despr¨¦s fer el salt al cinema coescrivint Ep¨ªlogo (1984), de Gonzalo Su¨¢rez, i Barrios altos (1987), de Jos¨¦ Luis Garc¨ªa Berlanga. Despr¨¦s van arribar Historias de la puta mili (1994), de Manel Esteban, A los que aman (1998), d'Isabel Coixet, i C¨®digo natural (2000), de Vicente P¨¦rez Herrero. "Tamb¨¦ vaig escriure un telefilm per Lina Morgan perqu¨¨ estava molt ben pagat i perqu¨¨ de vegades, no sempre, hi ha enc¨¤rrecs que t'esgarrifen i quan t'hi poses t'ho passes la mar de b¨¦", explicava en aquest diari l'any 2000. Amb Imanol Uribe va treballar-hi dues vegades: en la ja esmentada El rey pasmado el 1992 i Bwana, el 1996, Concha d'Or en el certamen de Sant Sebasti¨¤.

La criatura que anava a veure ¡®Les mines del rei Salom¨®¡¯ ha vist com es feien realitat els seus somnis de viure a c¨°pia d¡¯explicar hist¨°ries des de la pantalla¡±

En la televisi¨®, va signar guions per a s¨¨ries com Periodistas, La mujer de tu vida i El comisario, a m¨¦s de programes ¨CAh¨ª te quiero ver¨C i concursos com Ya s¨¦ que tenies novio. Nom¨¦s se li va resistir la novel¡¤la: "Massa dif¨ªcil, no? Tinc una manera d'escriure molt visual, i la novel¡¤la, amb les seves descripcions i tota la pesca, em fa una mandra tremenda. Cada vegada que ho he intentat, quan arribo a la p¨¤gina 20 m'agafen unes presses per acabar... No ho s¨¦, potser ¨¦s una assignatura pendent. Com la universitat. Quan em tocava anar-hi, el meu pare m'hauria matat si li hagu¨¦s dit que volia estudiar Filosofia i Lletres. Per aprovar aquesta assignatura pendent em vaig apuntar a m¨¦s grans de 25 anys i al cap de sis mesos em vaig adonar que all¨° era un cony¨¤s descomunal... Potser hi ha assignatures pendents que m¨¦s val deixar com estan".

En la faceta de director va debutar amb No respires: El amor est¨¤ en el aire, el 1998, que ell mateix definia com "un conte que frega la realitat". El barri de la Barceloneta va ser la seva inspiraci¨®. "Anava de tant en tant a menjar-me una paella als restaurants de la fa?ana mar¨ªtima", sense m¨¦s motiu, fins que un dia es va quedar enganxat amb la seva gent i va acabar comprant-s'hi un pis. Just quan estava estrenant el primer film ja tenia en marxa el segon, San Bernardo (2000): "La hist¨°ria d'un nano que es mor per ajudar els altres i que no accepten en cap ONG perqu¨¨ no t¨¦ cap habilitat especial. Aix¨ª doncs, es posa a fer el b¨¦ amb els qui l'envolten, que s¨®n tres dones: una coixa, una grassa i una lletja. Mentrestant, s'enamora d'ell una dona guap¨ªssima i interessant¨ªssima, per¨° ell no li fa cas perqu¨¨ ha decidit que la seva obligaci¨® ¨¦s fer felices, de manera simult¨¤nia, aquests tres fen¨°mens de fira", perqu¨¨ a Potau el fascinava el que era pol¨ªticament incorrecte. El seu tercer i ¨²ltim treball com a director va ser m¨¦s de mercenari: Manolito Gafotas en ?Mola ser jefe! (2001).

Com a actor, se'l va poder veure a Airbag, on encarnava un mafi¨®s, i en pel¡¤l¨ªcules d'amics com La guerra de los locos, de Manolo Matji; Don Juan en los infiernos, de Gonzalo Su¨¢rez; Makinavaja, el ¨²ltimo choriso; de Carlos Su¨¢rez; Todos los hombres sois iguales, de Manuel G¨®mez Pereira; ?De qu¨¦ se r¨ªen las mujeres?, de Joaqu¨ªn Oristrell; Haz conmigo lo que quieras, de Ram¨®n de Espa?a, o Mapa dels sons de T¨°quio, d'Isabel Coixet. En una entrevista va resumir la seva carrera aix¨ª: "La criatura aquella que anava a veure Les mines del rei Salom¨® ha vist com es feien realitat els seus somnis de viure a c¨°pia d'explicar hist¨°ries des de la pantalla".