El Regne Unit autoritza el primer nad¨® amb tres pares gen¨¨tics

El Parlament brit¨¤nic ha aprovat aquesta tarda una legislaci¨® que autoritzar¨¤ una t¨¨cnica de reproducci¨® assistida que utilitza l'ADN de tres persones. Aquesta t¨¨cnica, que ha estat aprovada a la Cambra dels Comuns amb el vot a favor de 382 diputats davant de 128 en contra, ha suscitat un aferrissat debat ¨¨tic i ha rebut l'oposici¨® de l'Esgl¨¦sia. El Regne Unit es convertir¨¤ (despr¨¦s de la previsible aprovaci¨® a la Cambra alta) en el primer pa¨ªs que d¨®na llum verda als anomenats beb¨¨s de tres pares i ajudar¨¤ prop de 150 parelles que cada any perden els seus fills per malalties mitocondrials.

Del que es tracta, essencialment, ¨¦s d'una esp¨¨cie de trasplantament d'¨°rgans a escala microsc¨°pica, o un trasplantament in vitro d'org¨¤nuls cel¡¤lulars. Les c¨¨l¡¤lules estan formades pel nucli i el citoplasma. El primer cont¨¦ l'ADN. I al citoplasma hi ha els petits ¨°rgans o org¨¤nuls que duen a terme les instruccions de l'ADN. Un d'aquests org¨¤nuls s¨®n les mit¨°condries, que transformen l'aliment en energia per a la c¨¨l¡¤lula i contenen una petita porci¨® d'ADN extranuclear important per al desenvolupament d'aquesta tasca.

En les malalties mitocondrials, aquests petits ¨°rgans de la c¨¨l¡¤lula, que es transmeten per via materna, no funcionen correctament, de manera que els nadons que neixen amb aquestes c¨¨l¡¤lules danyades poden patir danys cerebrals, p¨¨rdua de massa muscular, fallida card¨ªaca i ceguesa, i en molts casos moren abans del primer any de vida. Nom¨¦s un trasplantament pot salvar-los per¨°, perqu¨¨ afecti cadascuna de les cent trilions de c¨¨l¡¤lules que hi ha en un cos, s'ha de fer immediatament despr¨¦s de la concepci¨®. Per aix¨° es necessita utilitzar t¨¨cniques de fecundaci¨® in vitro.

La tecnologia dels ¡®tres pares¡¯

La t¨¨cnica que s'ha aprovat aquesta tarda, desenvolupada a Newcastle, combina l'ADN dels dos progenitors amb la mit¨°condria sana d'una donant dona. D'aqu¨ª ve el nom popular dels tres pares. Tot i que, de fet, seria m¨¦s correcte parlar de 2,002 pares, ja que nom¨¦s gaireb¨¦ el 0,2% (en concret, el 0,18%) de l'ADN de la donant passa a l'embri¨® i, encara que s¨ª que es transmet a generacions posteriors, no afecta caracter¨ªstiques essencials de l'individu. Tamb¨¦ els ¨°rgans trasplantats convencionalment contenen ADN del donant i les seves caracter¨ªstiques gen¨¨tiques no es barregen amb les del receptor d'una manera rellevant.

Alts estaments de l¡¯Esgl¨¦sia d¡¯Anglaterra han demanat el vot en contra

B¨¤sicament el proc¨¦s ¨¦s el seg¨¹ent: es fertilitzen dos ¨°vuls, un de la mare i un altre de la donant, amb espermatozoides del pare; es retira el nucli dels dos embrions resultants i nom¨¦s es conserva el creat pels pares; aquest nucli s'introdueix en l'embri¨® de la donant i substitueix el nucli que s'ha rebutjat; l'embri¨® resultant es col¡¤loca a l'¨²ter de la mare. El mateix es pot fer a escala d'¨°vul, abans de la fertilitzaci¨®. En els dos casos, el canvi ¨¦s permanent i la futura descend¨¨ncia del nad¨® que neixi amb aquesta t¨¨cnica estar¨¤ tamb¨¦ lliure de la malaltia mitocondrial.

Julio Montoya, especialista en patologia mitocondrial, explica que la ter¨¤pia ¨¦s esperan?adora i ¡°molt bona¡±. A m¨¦s, t¨¨cnicament no ¨¦s gaire complexa. ¡°Estem expectants¡±, comentava, abans de con¨¨ixer el resultat de la votaci¨®, aquest catedr¨¤tic en Bioqu¨ªmica de la Universitat de Saragossa, que col¡¤labora com a assessor cient¨ªfic amb l'Associaci¨® de Malalts de Patologies Mitocondrials.

No obstant aix¨°, malgrat els avals rebuts, fins i tot per un grup de premis Nobel, el risc zero no existeix. Montoya planteja dues incerteses. L'activitat de les mit¨°condries no tan sols est¨¤ regulada per les prote?nes produ?des per l'ADN d'aquests org¨¤nuls (nom¨¦s 37 gens), sin¨® tamb¨¦ per les que produeix el nucli de la c¨¨l¡¤lula (amb uns 20.000 gens). Com que la t¨¨cnica d¨®na com a resultat la combinaci¨® en la mateixa c¨¨l¡¤lula de mit¨°condries de donant amb un nucli cel¡¤lular d'origen diferent (dels pares), hi ha la possibilitat que les prote?nes mitocondrials i les de nucli cel¡¤lular siguin incompatibles i, per aix¨°, es produeixin errors en la f¨¤brica d'energia en la c¨¨l¡¤lula i les patologies associades a aquesta disfunci¨®, precisament el que es pret¨¦n evitar.

?s una investigaci¨® suggerida pels pacients, aprovada pels pacients i ¨¦s per als pacients¡±

Hi ha un altre risc, menys greu. La t¨¨cnica implica transferir el nucli de l'embri¨® dels pares o de l'¨°vul de la mare a ¨°vuls o embrions de donant. En aquesta operaci¨® es podrien arrossegar mit¨°condries malaltes als ¨°vuls o embrions hostes. Si fossin poques, el risc de malaltia seria molt baix, tot i que, en el cas de les nenes, seguirien sent portadores (i transmissores) de mit¨°condries afectades.

Alts estaments de l'Esgl¨¦sia d'Anglaterra i determinats membres de la comunitat cient¨ªfica havien demanat el vot en contra de l'aprovaci¨® d'aquesta legislaci¨®, ja que consideren que la t¨¨cnica encara planteja determinades incerteses ¨¨tiques. L'oposici¨® de l'Esgl¨¦sia radica, en part, en el fet que la t¨¨cnica implica la destrucci¨® d'un embri¨® i que consideren que podria obrir la porta a futures modificacions gen¨¨tiques en els embrions. Per¨° aquesta t¨¨cnica en si mateixa no suposa l'alteraci¨® de l'ADN nuclear, de manera que no podria utilitzar-se per a l'enginyeria gen¨¨tica o el disseny de nadons. Dos germans, un dels quals hagi passat per un trasplantament mitocondrial, no serien m¨¦s diferents entre ells que dos germans que no hi hagin passat.

Doug Turnbull, director del centre Wellcome Trust per a la investigaci¨® mitocondrial, on s'ha desenvolupat aquesta t¨¨cnica pionera, ha demanat el vot a favor dels diputats. ¡°?s una investigaci¨® suggerida pels pacients, aprovada pels pacients i ¨¦s per als pacients, aquest ¨¦s el missatge important¡±, ha declarat a la BBC. Li donen suport premis Nobel brit¨¤nics, 40 cient¨ªfics de primera l¨ªnia de 14 pa?sos i diverses associacions de bio¨¨tica.

El Govern brit¨¤nic de David Cameron ¨Cuna coalici¨® formada per conservadors i liberaldem¨°crates¨C d¨®na suport al procediment, per¨° els diputats tindran vot lliure perqu¨¨ es tracta d'un tema molt sensible.

Despr¨¦s d'haver aprovat aquesta esmena a la Llei d'Embriologia i Fertilitzaci¨® Humana del 2008, l'Autoritat d'Embriologia i Fertilitzaci¨® Humana aprovar¨¤ ara la llic¨¨ncia perqu¨¨ es comenci a aplicar la t¨¨cnica. El primer nad¨® amb material gen¨¨tic de tres persones podria n¨¦ixer el 2016.