El negoci del tr¨¤fic de dones a M¨¨xic

Diana Ang¨¦lica era una nena alegre i optimista. De cos menut, ulls grans ametllats i cara angelical. El 7 de setembre de 2013 la seva mare es va acomiadar d'ella com cada mat¨ª quan se n'anava al col¡¤legi¡­ I mai m¨¦s la va tornar a veure.

Hist¨°ries com aquesta amplien cada dia l'enorme llista de nenes i dones desaparegudes a tot M¨¨xic. Un drama silenciat que esquin?a la societat del pa¨ªs. Aquestes desaparicions formen part d'un entramat de tr¨¤fic de persones amb finalitats d'explotaci¨® sexual. Els feminicidis de Ciudad Ju¨¢rez s¨®n nom¨¦s una part d'aquest grav¨ªssim problema que colpeja profundament milers de fam¨ªlies.

Segons l'Observatorio Ciudadano Nacional del Feminicidio, han desaparegut en nom¨¦s nou estats del pa¨ªs 9.200 dones i nenes. Entre el juny de 2011 i el juny de 2012 nom¨¦s a l'Estat de M¨¨xic van ser 955, de les quals el 60% eren menors de 17 anys. Mar¨ªa de la Luz Estrada Mendoza, presidenta d'aquesta organitzaci¨®, puntualitza, malgrat tot, que no existeix una xifra oficial fiable de desaparegudes, perqu¨¨ els governs, diu, maquillen les dades. L'Estat de Veracruz va recon¨¨ixer de manera extraoficial que al seu territori hi ha 6.000 desaparegudes. La resta d'estats, en canvi, es neguen a donar informaci¨® sobre aquest tema i les poques xifres que aporten a les estad¨ªstiques de les entitats s¨®n rid¨ªcules, molt inferiors a les que aquestes mateixes aporten. ?s un problema invisibilitzat socialment i pol¨ªticament.

En els ¨²ltims anys, el tr¨¤fic de dones amb finalitats d'explotaci¨® sexual ha passat a ser el segon negoci m¨¦s lucratiu a M¨¨xic, despr¨¦s de les drogues. Aix¨ª ho indica un informe sobre les condicions de vulnerabilitat que propicien el tr¨¤fic de persones a M¨¨xic, elaborat per la Comisi¨®n Nacional de los Derechos Humanos i el Centro de Estudios e Investigaci¨®n en Desarrollo y Asistencia Social. Per¨° el que m¨¦s preocupa els autors ¨¦s que alguns militars han entrat a formar part de la xarxa de segrestos i explotaci¨® sexual, aix¨ª com els narcotraficants, que veuen en aquest?negoci tan rendible una forma de diversificar els seus ingressos. Al sud del pa¨ªs, a l'Estat de Oaxaca, la persona que controla el negoci del tr¨¤fic i l'explotaci¨® sexual ¨¦s un ¡°militar d'alta graduaci¨®¡±, assegura Elvira Madrid, presidenta de la Brigada Callejera de Apoyo a la Mujer, Elisa Mart¨ªnez, A.C, una ONG que treballa a favor dels drets de les prostitutes i en contra del tr¨¤fic de dones.

Levantones sexuals

Existeixen diferents formes de captar les dones i nenes. Una ¨¦s la coneguda com a?levant¨®n. El crim organitzat t¨¦ homes que controlen determinades zones o barris, es fixen en una possible v¨ªctima ¨Cgaireb¨¦ sempre molt jove i de complexi¨® prima¨C, la vigilen uns dies per con¨¨ixer la seva rutina i, quan poden, la pugen de manera violenta a una camioneta. I desapareix. De vegades, no hi ha ni vigil¨¤ncia pr¨¨via. Simplement veuen una noia que els agrada, aturen el vehicle i la pugen a l'acte.

Un altre dels sistemes ¨¦s a trav¨¦s de falsos anuncis d'ocupaci¨®. ¡°La meva filla Fabiola va veure un anunci enganxat en un fanal en qu¨¨ es buscava una dona per cuidar una persona gran. Va trucar per tel¨¨fon i la van citar l'endem¨¤ a les deu del mat¨ª, al mateix lloc on l'havia vist. Ella em va demanar que l'acompany¨¦s i aix¨ª ho vaig fer, per¨° no es va presentar ning¨². Fabiola va tornar a trucar i li van dir que havia sorgit un problema amb la persona que hi havia d'anar i la van tornar a citar l'endem¨¤. En aquesta ocasi¨®, no la vaig poder acompanyar perqu¨¨ havia d'anar al metge¡­i ja mai m¨¦s va tornar¡±, relata Rosa Mar¨ªa, mare d'una v¨ªctima. Va ser el 10 de gener de 2012.

Fabiola ¨¦s del municipi d'Ecatepec, un dels llocs d'on m¨¦s dones desapareixen de tot l'Estat de M¨¨xic, com coincideixen a afirmar l'Asociaci¨®n Mexicana de Ni?os Robados y Desparecidos A.C., la Coalici¨®n Contra el Tr¨¢fico de Mujeres y Ni?as en Am¨¦rica Latina y El Caribe, i la Brigada Callejera de Ayuda a la Mujer Elisa Mart¨ªnez A.C. Aquestes organitzacions que treballen contra el tr¨¤fic de persones i l'explotaci¨® sexual tenen clares evid¨¨ncies que alguns policies locals del municipi participen en aquestes xarxes. La fam¨ªlia de Fabiola sap amb certesa, per diferents pistes i testimonis, que ella est¨¤ sent explotada com a esclava sexual. No obstant aix¨°, la neglig¨¨ncia, des¨ªdia i en alguns casos la conniv¨¨ncia de la policia, fa que el cas de la jove es trobi en una via morta.

¡°Vius se'ls van endur i vius els volem¡±, cridava Rosa Mar¨ªa durant la manifestaci¨® que va tenir lloc a Ciutat de M¨¨xic el Dia de la Mare, organitzada per les diferents associacions de familiars de desapareguts, i que va convocar persones arribades de tots els estats del pa¨ªs. Al seu costat hi havia Tadeo, fill de Fabiola de set anys, que, amb un gran cartell de la seva mare penjat al pit, repartia incansablement fullets en els quals s'oferia una recompensa de 300.000 pesos (uns 17.500 euros) a la persona que aport¨¦s informaci¨® ¨²til per trobar-la. La seva expressi¨® d'esperan?a mentre corria com un boig d'una banda a l'altra, donant impresos a tothom, no deixava indiferent els assistents.

Setmanes m¨¦s tard, a casa de la seva ¨¤via, preguntat per qu¨¨ diria a les persones que tenen retinguda la seva mare, el petit va respondre aix¨ª: ¡°Em dic Tadeo. A les persones que se la van endur, tornin-me-la. Perqu¨¨ a mi em fa m¨¦s falta que a vost¨¨s, aix¨ª que tornin-me-la. ?s el que jo tinc dins del meu cor, i no tinc res m¨¦s que el meu pare. Que quan veig totes les fam¨ªlies juntes, em poso trist perqu¨¨ la meva fam¨ªlia encara no est¨¤ junta. I dir-los que si em poden donar la seva adre?a perqu¨¨ la vagi a buscar¡±.

El tercer sistema de captaci¨® de dones ¨¦s m¨¦s sofisticat i retor?at. ?s el dels anomenats padrotes, homes que es dediquen a enamorar les menors d'edat, fins que aconsegueixen allunyar-les de les seves fam¨ªlies ¨Ctenen estipulat un temps de tres mesos de mitjana per aconseguir-ho¨C, per endur-se-les?despr¨¦s a un altre estat. ?s all¨¤ quan el seu n¨°vio?canvia radicalment i li mostra la crua realitat. Immediatament, la posa a treballar. Alguns fins i tot les deixen embarassades i, quan neix el nen, l'hi treuen per fer-los xantatge amb la vida de la criatura. Pels padrotes les dones s¨®n objectes de la seva propietat que han de proporcionar-los beneficis. Aix¨ª ho ha corroborat Elvira Madrid, soci¨°loga amb 27 anys d'experi¨¨ncia en el treball de camp amb v¨ªctimes. Molts d'aquests homes no consideren que aix¨° sigui un delicte, sin¨® simplement una forma de guanyar-se la vida. La cultura masclista t¨¦ aqu¨ª el seu m¨¤xim exponent com es despr¨¨n dels testimoniatges de les dones explotades entrevistades.

V¨ªctimes d'explotaci¨® sexual

Alejandra va ser venuda amb 10 anys a la propiet¨¤ria d'un dels molts tables dance (locals de ball er¨°tic) que existeixen a M¨¨xic. Ella va anar a parar a la ciutat de Toluca, Estat de M¨¨xic. Les seves ties, que es dedicaven al tr¨¤fic de drogues i altres activitats il¡¤legals, van arribar un bon dia i li van dir: "Tu ja est¨¤s bona per treballar". A la seva mare li van assegurar que la portaven a treballar a una f¨¤brica. Agobiada pels deutes, no va donar cr¨¨dit a les queixes de la seva filla pensant que eren excuses per no anar a treballar.

¡°Treballava de dilluns a diumenge, de nou de la nit a set del mat¨ª, cada dia, cada dia, cada dia¡­¡±, relata, ara ja alliberada, Alejandra. Durant dos anys la van obligar a ballar i prostituir-se. Fins que va ser violada per un besoncle i es va quedar embarassada. La seva mare la va for?ar a tenir la criatura i, despr¨¦s de donar a llum, la nena va fugir i mai m¨¦s tornaria a veure el beb¨¨. Amb 12 anys va arribar a Michoac¨¢n, on va con¨¨ixer un padrote que la va enamorar i la va deixar embarassada. Va tenir un nen que el pare li va arrabassar per fer-li xantatge (i a qui mai va poder criar). Temps despr¨¦s tindria una nena.

Quan la seva filla tenia un any, Alejandra va intentar escapar, per¨° el seu explotador la va trobar i la va amena?ar a punta de pistola de matar la nena. Durant 18 anys va treballar per al pare dels seus fills i la fam¨ªlia d'aquest com una esclava sexual. Finalment, va reunir les forces necess¨¤ries per fugir amb la seva filla, encara que lamentablement va haver de renunciar al seu altre fill. Alejandra continua exercint la prostituci¨®, ara de manera lliure, al barri de la Merced de Ciutat de M¨¨xic, el barri tradicional de prostituci¨® de la ciutat. Com ella, hi treballen unes 1.500 prostitutes al carrer, per¨° la quantitat podria ser m¨¦s alta perqu¨¨ no estan comptabilitzades les que ho fan en locals interns, subratllen des de l'ONG Brigada Callejera de Ayuda a la Mujer Elisa Mart¨ªnez, A.C.

El cas de Rebeca no ¨¦s gaire diferent. Ella va ser explotada amb 11 anys pel seu pare i tres socis seus que tenien una xarxa de tr¨¤fic de dones als Estats Units (Miami i Tampa, Florida). La seva ¨¤via la va enviar amb el seu progenitor perqu¨¨ escap¨¦s dels abusos dels quals era v¨ªctima per part del seu padrastre a M¨¨xic. Per¨° no sabia que l'estava enviant a l'infern. Amb 17 anys va aconseguir escapar i tornar al seu pa¨ªs. Va arribar a la capital i, desesperada per trobar una feina, va pensar que la fortuna per fi s'havia recordat d'ella, en trobar un anunci a l'estaci¨® d'autobusos, en qu¨¨ se sol¡¤licitaven noies joves com a assistents dom¨¨stiques.

Rebeca va acudir a la cita amb l'ocupador. Es va trobar dins una camioneta amb 17 noies m¨¦s, per¨° mai va sospitar que la seva destinaci¨® final seria un edifici al barri de prostituci¨® de la Merced, ni que durant tres anys i mig estaria tancada sense veure la llum del dia, sent explotada sexualment una altra vegada. ¡°Em va tocar veure com mataven a cops una noia perqu¨¨ no va donar tots els diners que havia guanyat un dia. Em va tocar veure que a una altra la van assassinar perqu¨¨ no va voler sortir a treballar al carrer, a aquesta s¨ª a sang freda. La van matar¡±, recorda. ¡°Si treballaves m¨¦s, et tocaven dos menjars; si no, no menjaves¡­ Si no treies prou [diners] de vegades et deixaven amb la mateixa vestimenta i no et banyaven fins que tornaves a treballar b¨¦; si estaves amb la regla, et posaven un tap i aix¨ª havies de seguir treballant. Si un client es queixava que no t'havies deixat fer alguna cosa, entrava la dona o l'home encarregats i et pegaven¡±, continua, endinsant-se en la seva mem¨°ria.

Rebeca va ser rescatada per un policia federal que durant tres mesos va estar investigant qu¨¨ passava en aquell hotel. Cada vuit dies, la visitava fent-se passar per client fix. Ella li va facilitar tota la informaci¨® que va poder. El federal va acollir Rebeca i la seva companya d'habitaci¨® a casa seva els primers dies, fins que declaressin i reconeguessin els detinguts. La seva esposa els va facilitar menjar i roba. Per¨° el segon dia, a les set de la tarda, van trucar a la casa de l'agent per notificar a la seva dona que ell havia estat assassinat. Rebeca rememora aquell tr¨¤gic moment que va presenciar.

Rebeca segueix exercint la prostituci¨® despr¨¦s de ser alliberada. T¨¦ al seu c¨¤rrec la seva mare i dos nebots petits, que va abandonar un dels seus germans despr¨¦s de quedar-se vidu. Rebeca ¨¦s una lluitadora nata: t¨¦ moltes ganes de deixar aquesta vida i, gr¨¤cies a Brigada Callejera de Ayuda a la Mujer Elisa Mart¨ªnez, i molt especialment a Elvira Madrid, est¨¤ estudiant per a infermera. ?s un dels seus somnis.

Mentre explicava la seva truculenta hist¨°ria, el seu rostre rod¨® esbossava en tot moment un bonic somriure de serenitat. Relatava la seva hist¨°ria com si fos la d'una altra persona. S'esfor?ava per mostrar fortalesa, els seus ulls negres s'omplen de ll¨¤grimes i se li trencava la veu quan deia: ¡°?s dif¨ªcil quan veus que hauries pogut tenir un altre tipus de fam¨ªlia i no ¨¦s aix¨ª. Per¨° aprens que com m¨¦s a baix est¨¤s ¨¦s quan m¨¦s amunt t'has de sentir. Com m¨¦s et trepitgin, m¨¦s has de tirar endavant. I si segueixo aqu¨ª ¨¦s perqu¨¨ tinc una cosa a fer i m'he de superar".