Eixut, sincer, just

Els espectadors assidus a les entrevistes televisives, i no gaire assidus de la poesia, segurament recordaran Francesc Garriga Barata (Sabadell,1932) per la seva aparici¨®, no fa massa temps, el novembre passat, al programa ¡°Savis¡±. All¨¤ el poeta va anar repassant, sense gaire entusiasme per¨° amb la mena de curiositat sorneguera i una mica trapella que el caracteritzava, alguns dels moments m¨¦s curiosos de la seva vida: les arrels familiars al Sabadell intel¡¤lectual d¡¯abans de la guerra, la pulsi¨® social i religiosa del jove que es va fer missioner i va anar a parar a indrets rec¨°ndits de l¡¯Amaz¨°nia (amb unes imatges que ell no havia divulgat gaire), l¡¯extraordinari pedagog que va ajudar a la formaci¨® d'un parell o tres de generacions de ciutadans de pro, el poeta estimat i admirat per tots els molts poetes del gremi, el cr¨ªtic literari contundent a la r¨¤dio i a la televisi¨®, el bon conversador i tertuli¨¤ i, sobretot, si van estar amatents al programa, en recordaran la veu llegint, ja cap al final de la llarga entrevista, uns versos memorables, bell¨ªssims, que acaben amb un ¡°ocult darrere les lletres (...) nom¨¦s el nom de D¨¦u em desafia¡±, del seu llibre Ragtime. El magn¨ªfic Garriga de sempre.

Francesc Garriga, dins el panorama vast¨ªssim i ecl¨¨ctic de la literatura catalana contempor¨¤nia, ha estat un dels m¨¦s grans poetes i possiblement un dels m¨¦s inclassificables. No pas perqu¨¨ la seva obra sigui exc¨¨ntrica, o busqui alguna originalitat o difer¨¨ncia manifesta, sin¨® per la seva fidelitat a unes arrels cl¨¤ssiques i per la seva exig¨¨ncia insubornable amb ell mateix. Un poeta segurament cartesi¨¤, en el sentit que mai no ha volgut enganyar-se amb construccions l¨ªriques que no li servien per explicar-se el m¨®n extern o el m¨®n personal, o que no li servien per aquell seu continu passar comptes que era un repte dur, essencial; una poesia que era una fletxa que apuntava molt amunt i, tamb¨¦, un acte de distanciament racional, ple d¡¯humor davant els misteris i les exig¨¨ncies tant d¡¯all¨° quotidi¨¤ com d¡¯all¨° in¨²tilment transcendent.

La seva obra ¨¦s limitada per¨°, per sort, m¨¦s extensa que no sembla i comen?a amb Entre el neguit i el silenci, una autoedici¨® del 1959, i acaba, de moment --m¨¦s de cinquanta anys m¨¦s tard¡ª amb els seus dos ¨²ltims llibres publicats: Ragtime (2011) i Tornar ¨¦s lluny (2013), aquest darrer guardonat amb el premi Carles Riba el 2012; dos volums extraordinaris que van servir per eixamplar la seva autoritat damunt els lectors m¨¦s joves. En aquesta dilatada vida liter¨¤ria, Garriga va tenir temps de ser, a m¨¦s a m¨¦s, un educador, un pedagog (el mot no li hauria agradat) extraordinari: no va imposar mai res, per¨° va ajudar que els seus alumnes traguessin enfora all¨° que duien dins. I, en poesia, va fer exactament el mateix: se¡¯l veia sempre als recitals dels m¨¦s joves, encoratjant-los, col¡¤laborant, llegint, animant. Mai no va tenir un no. I mai no va anteposar la seva obra a la feina comuna, a l¡¯entusiasme dels altres; exigent i orgull¨®s per¨° no gens cregut, ans al contrari, una mica mofeta amb ¡°el joc del meu silenci¡± que era, de fet, la construcci¨® d¡¯una obra valuos¨ªssima, ben collada, perdurable. La independ¨¨ncia personal, la llibertat de cadasc¨² era el que m¨¦s preuava; el tenies al costat per al que calgu¨¦s, sense imposar-se, sense esperar res. Tots els poetes en actiu el deuen recordar, a recitals i festivals de tota mena, un m¨¦s entre molts, cordial, i crescut quan recitava i ens deixava amb el regust de les seves paraules massa breus, contundents i meravellosament travades.

Va divulgar la literatura amb la seva pres¨¨ncia a ¡°Avisa¡¯ns quan arribi el 2000¡± o va fer de director d¡¯una publicaci¨® m¨ªtica i elegant¨ªssima, d¡¯una bellesa ins¨°lita --la primera etapa de l¡¯edici¨® espanyola de FMR, la revista de Franco Maria Ricci--. Puntual a les cites po¨¨tiques, no faltava mai, i era una pres¨¨ncia elegant, distingida ¨Camb la seva mirada clara i, els darrers anys, amb el bast¨® que l¡¯ajudava a caminar pausadament--, per¨° era un esperit c¨°mplice, vigilant i amatent, gener¨®s a ultran?a. Fa alguns mesos, en un jurat literari, el vaig veure posar sobre la taula les seves cartes est¨¨tiques: ens va llegir alguns versos que no li agradaven gens per desqualificar un original: l¡¯adotzenament, la buidor, el cansaven, i amb ra¨®. Per¨°, un cop dita la seva, va afegir de seguida que acceptava sense discussi¨®, gaireb¨¦ amb entusiasme, all¨° que decid¨ªs la majoria del jurat; com si no volgu¨¦s que la seva opini¨® descavalqu¨¦s els criteris dels altres.

Toni Clap¨¦s, en una ressenya al llibre Tornar ¨¦s lluny, el va definir com ¡°un home ir¨°nic, esc¨¨ptic, ¨¤cid: flagell dels benpensants i, per aix¨°, inc¨°mode¡±. Ho era. Per¨° per aix¨°, justament, per a tots els seus lectors ha estat un mestre allunyat de modes i cofoismes, un mestre d¡¯escriptura pura i dura, literalment; i per als seus molts amics tamb¨¦ ha estat un company entranyable, insubstitu?ble, que ens va saber acostar --eixut, sincer, sempre just-- les paraules que a cada moment necessit¨¤vem i mereix¨ªem.