La po¨¨tica del silenci

El plaer de veure una gran pel¡¤l¨ªcula nom¨¦s el supera el fet de veure una gran pel¡¤l¨ªcula sobre la qual no sabies gaireb¨¦ res, o de la qual estaves equivocat sobre la seva trama, concepte i intencions. Foxcatcher n'¨¦s un exemple. Per tant, si en desconeixeu el relat, continueu aix¨ª, perqu¨¨ si connecteu amb el seu estil personal¨ªssim, brillant per¨° no apte per als cercadors de plaers f¨¤cils, probablement quedareu bocabadats, no nom¨¦s amb la seva hist¨°ria estramb¨°tica, sin¨® sobretot amb la proposta esc¨¨nica i de muntatge mestra de Bennett Miller.

Que al Festival de Canes passat, temple de l'art, l'assaig i l'avantguarda, Miller obtingu¨¦s el premi al millor director entre diversos exercicis de radicalisme formal diu molt de l'ull del festival franc¨¨s i de l'anomalia d'autor nord-americ¨¤, un cas estrany de debut tard¨¤ (amb 38 anys), i que amb nom¨¦s tres pel¡¤l¨ªcules, totes excel¡¤lents, Capote (2005), Moneyball (2011) i la present, s'ha revelat com a posse?dor d'un univers propi, concepte tan gastat que, justament per aquest motiu, hauria d'intentar explicar-se. En el cinema de Miller hi ha, i en Foxcatcher en particular, una converg¨¨ncia m¨¤gica entre el tempo en els di¨¤legs, el ritme de muntatge, la posada en escena, la introducci¨® de la m¨²sica, la fotografia tenebrosa, el tractament del so, els inserts d'objectes i l'exercici ins¨°lit del silenci com a cl¨ªmax dram¨¤tic. Sense necessitat d'escriure els seus guions, Miller est¨¤ component una obra aut¨¨ntica, personal, arriscada, i a Foxcatcher, basada en fets reals i amb interpretacions maj¨²scules, hi ha una gran hist¨°ria darrere, per¨° tan extravagant que es podria haver explicat de mil maneres diferents, i potser la com¨¨dia absurda era la m¨¦s adequada (i ¨°bvia). Sense necessitat d'explicar gaire res del film, podem dir que hi ha esport, un campi¨® ol¨ªmpic de lluita i un benefactor milionari. Miller, per¨°, opta per un drama existencialista angoixant, en qu¨¨ mai no s'ofereixen respostes per¨° s¨ª, una atmosfera de terror moral, on el revers tenebr¨®s del somni americ¨¤ s'articula per mitj¨¤ de la megalomania, el desemparament social i familiar, i el m¨¦s fosc i t¨¨tric dels desitjos.

Ja en els minuts finals, hi ha un moment que pot ser que resumeixi l'estil Miller: un pl¨¤nol general de 40 segons en absolut silenci, amb la c¨¤mera est¨¤tica en la cantonada contr¨¤ria a l'habitual en una habitaci¨®, i un home derrotat que acaba de veure en la tele un documental sobre si mateix. ?s el crepuscle dels d¨¦us americans. I el triomf de l'art.