Barcelona i els seus b¨¤rbars negres

Sense paraules, les ciutats no existirien. Si Genet no hagu¨¦s vingut a robar i a prostituir-se al Xino. Si Cervantes no hagu¨¦s derrocat el Quixot a la Barceloneta. Si Sagarra no hagu¨¦s arranjat unes lletres de canvi i Mars¨¦ no hagu¨¦s derrapat en aquella moto. Si Casavella no hagu¨¦s fet ballar el seu watusi al Poble-sec o Monz¨®, els seus personatges sorpresos de la magnitud del seu gint¨°nic al Born. Si el no-res o el desemparament no s'haguessin menjat Laforet o Rodoreda. Sense tot aix¨°, sense un imaginari literari, Barcelona no existiria.

Per¨°, per qu¨¨ Barcelona? I per qu¨¨, com a escenari negre? Barcelona ¨¦s una ciutat portu¨¤ria, en qu¨¨ es mata¡­ per¨° poc (Andreu Mart¨ªn dixit). Acollidora, tot i que una mica menys si arribes com a il¡¤legal. Amable amb els turistes, submisa davant els rics, exigent amb els seus ciutadans i dura amb aquells que sobren. Tamb¨¦ ¡ªi aix¨° ¨¦s important¡ª ¨¦s una ciutat derrotada. Una vegada i una altra. Una ¨¤nima conservadora i una altra d'¨¤crata, totes dues anihilades per una postguerra que va ajustar comptes molt m¨¦s enll¨¤ dels b¨¤ndols dreta/esquerra.

La derrota, el pessimisme unit a una mirada quixotesca de no destriar mai qui ¨¦s mol¨ª i qui ¨¦s gegant, amanit amb la paradoxa de tot el que ¨¦s fronterer i rumbers gitanos, ca?adores rock, patriotes, els s¨ª per¨° no, els culturetes afrancesats, el boom hispanoameric¨¤, el teu cunyat magreb¨ª i l'¨¤via que encara votaria Pujol.

A un punt aix¨ª va arribar V¨¢zquez Montalb¨¢n. En un sopar s'aposta Carvalho. I amb ell, l'assumpci¨® de l'imaginari popular i pispar a la burgesia el Bar?a, la bona taula i els llibres. MVM i Carvalho s¨®n essencials per entendre per qu¨¨ Barcelona ¨¦s negra. Per¨° conv¨¦ no oblidar els precedents en totes dues lleng¨¹es (Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo¡­). Per¨° a partir de MVM el Raval s'ancora com a topografia c¨¤non de la novel¡¤la negra.

I l'itinerari de Carvalho, Charo i companyia corre el risc de macdonalditzar el paio que va matar Kennedy. MVM resisteix per¨° alerta amb fer-se mal. Carvalho t¨¦ el despatx Rambla avall, per¨° dorm fora de la balena. En un xalet amb xemeneia crema-llibres a Vallvidrera. Per¨° Carvalho es mou per la Barcelona canalla, bars com Bodega Bohemia, men¨²s a Casa Leopoldo i Biscuter comprant a la Boqueria.

L'inspector M¨¦ndez de Gonz¨¢lez Ledesma es mou ravalejant per¨° amb el zoom m¨¦s ampliat ¡ªel Paral¡¤lel i el Poble-sec¡ª. Els marges s'eixamplen (Petra Delicado de Gim¨¦nez-Barlett, es mou aqu¨ª i all¨¤, viu al Poblenou; els bessons investigadors de Teresa Solana tenen la seva base d'operacions a Gr¨¤cia), per¨° les muralles imagin¨¤ries de la ciutat persisteixen. M¨¦s enll¨¤ hi juguen les criatures de l'emigraci¨® i dels catalans que podien deixar l'insalubre centre de la ciutat ¡ªdrogues, delinq¨¹¨¨ncia¡­¡ª, els futurs b¨¤rbars que amb fletxes negres o no tan negres (Kiko Amat, Miqui Otero i P¨¦rez And¨²jar) apunten aix¨° que els diuen que ¨¦s Barcelona. Des del barri Barcelona ¨¦s aliena com a centre ciutad¨¤. Aquests b¨¤rbars volen, de grans, baixar a Barcelona a buscar el que ¨¦s seu: carta d'autenticitat i visibilitat.

Andreu Mart¨ªn, a Pr¨°tesi, obre un esvoranc cap al barri conflictiu de la Mina. Les ¨²ltimes novel¡¤les de Llort se situen en cases Usher de l'Eixample, per¨° abans es va fer seva la muntanya de Montju?c. David Castillo recrea el m¨®n de Mars¨¦ amb la figura del perdedor de totes les guerres des del pont de Vallcarca fins al Congr¨¦s, i fa desapar¨¨ixer la ciutat completament.

Cristina Fallar¨¢s fa passejar com una zombi la seva detectiva embarassada. El seu Raval ¨¦s un mur d'acer gelat per¨° es mou millor pel carrer d'Artesania, a Roquetes o entrant pel carrer Gitanilla, prop de la pres¨® de joves de Trinitat, on hi havia l'¨²nic fumador d'opi de la ciutat als vuitanta. Toni Hill, a Els bons su?cides, fa morir Sara a l'estaci¨® de metro d'Urquinaona per¨° en l'¨²ltim lliurament l'Hiroshima dels amants ¨¦s a la poblaci¨® del Prat.

V¨ªctor del ?rbol, des del castell de Torre Bar¨®, barreja els seus records d'inf¨¤ncia amb els de l'advocat Gil a Un mill¨®n de gotas. I un servidor recrea un Guinard¨®-Horta de ca?adores de cuir, bingos, tallers mec¨¤nics i una pla?a Catalana on acaba el seu periple Yo fui Johnny Thunders.

Tots, b¨¤rbars entrant a sang i foc literari dins de les muralles d'una ciutat plena de turistes i convencions de m¨°bils. Pel que sembla, aquells xavals dels barris som necessaris perqu¨¨ Barcelona no perdi part de la seva identitat. Pijoaparte i Carvalho, cadascun des de la seva muntanya, es deu estar fent un fart de riure.