La foscor ¨¤rtica que va atreure Isabel Coixet

Neva. Isabel Coixet (Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, 1960) confessa que no aconsegueix treure's de sobre el fred que la va acompanyar en el rodatge de Ning¨² no vol la nit a Noruega, que l'ha perseguida en la seva estada a Nova York ¡ªs'ha mudat a Brooklyn per escriure a quatre mans un gui¨® amb el cineasta Matthew Chapman¡ª, i que des del dimecres a la nit pateix a Berl¨ªn, on ahir el seu ¨²ltim drama va inaugurar la secci¨® oficial a concurs de la Berlinale. Al seu al voltant, vagi on vagi, neva. Per tel¨¨fon, poc abans de viatjar a la capital alemanya, mentre passeja pel seu barri novaiorqu¨¨s a la recerca d'uns guants, Coixet parla sobre Ning¨² no vol la nit. Se sent el cruixir de la neu pels seus passos. ¡°Vaig passar tant fred en el rodatge que em van acabar posant una cosa al nas perqu¨¨ m'apropava a la congelaci¨®. Ho vaig passar malament. Deu ser el meu nou karma¡±.

I la cineasta comen?a a recordar com va rebre el gui¨® de Miguel Barros fa quatre anys. La va emocionar. I com va anar a buscar al Festival de Teatre d'Aviny¨® Juliette Binoche, l'¨²nica capa? d'encarnar Josephine Peary. Una dona, criada en els millors ambients, de tracte una mica altiu (que per aix¨° vivia a Washington), que es va convertir en companya habitual dels viatges del seu marit, l'explorador Robert Peary, que es va autoassignar el 1909 el t¨ªtol del primer que va trepitjar el pol Nord ¡ªgaireb¨¦ ning¨² no creu avui dia que ho aconsegu¨ªs¡ª. En aquesta m¨ªtica travessia cap a la gl¨°ria, Peary va deixar la seva dona i la seva filla a Washington, i Josephine, farta d'esperar, va anar darrere seu, sense importar-li ni les condicions climatol¨°giques ni, per tant, les vides de qui l'acompanyaven. ¡°Ella, de burgesia adinerada i conreada, sentia igual que el seu marit un menyspreu per tots els que no pertanyien a la seva classe. Al final de la pel¡¤l¨ªcula entendr¨¤ que ha sobreviscut gr¨¤cies a aquells a qui ha desdenyat¡±.

Curiosament, el marit, m¨¦s preocupat a arribar a un lloc habitat i a propagar la seva gesta, no va anar a rescatar Josephine, perduda en la immensitat polar. ¡°Encara m¨¦s, posteriorment ella va seguir amb el seu simulacre de vida. Per descomptat, al seu retorn a Washington ja va saber quina classe d'home era Robert. Aqu¨ª va comen?ar la seva aut¨¨ntica nit ¨¤rtica. ?s trist per¨° real: els c¨°njuges de molts artistes viuen aquesta mena d'exist¨¨ncia, al costat de gent que nom¨¦s vol el prestigi i la gl¨°ria. Per aix¨° jo m'identifico amb la inuit¡±. I riu. Es refereix a Allaka (Rinko Kikuchi), una esquimal que passar¨¤ l'hivern amb Josephine i que salvar¨¤ la vida d'una occidental m¨¦s preocupada per un gram¨°fon que pels seus cong¨¨neres. ¡°A mi em commou la seva innoc¨¨ncia, la seva intel¡¤lig¨¨ncia natural i la seva noblesa. ?s jove, no ximple¡±.

El film retrata el viatge de Josephine Peary darrere el seu marit, l'explorador Robert

Coixet est¨¤ encantada amb el seu repartiment. L'aire altiu de Binoche ¡°s'adiu¡± a la protagonista. ¡°I ¨¦s prou intel¡¤ligent com per encarar un personatge antip¨¤tic¡±. L'actriu francesa estima la investigaci¨® exhaustiva. ¡°Va examinar dues vegades tots els detalls relacionats amb el seu personatge que es veuen a la pantalla, hem assajat molt¨ªssim¡±. Pel que fa a Kikuchi, amb qui ja va treballar a Mapa dels sons de T¨°quio, juntes van afrontar la seva inuit de forma m¨¦s emocional: ¡°Vam veure Dersu Uzala i Nanuk el esquimal, d'on Rinko va treure la manera un punt maldestra de caminar de la seva Allaka. I va parlar molt amb una dona interessant de Groenl¨¤ndia, erudita dels inuit, la rebes¨¤via de la qual va ser una de les germanes d'Allaka, i que al final traiem a la pantalla¡±.

La cineasta prossegueix amb la seva l¨ªnia ecol¨°gica al cinema, tant en documentals com en la ficci¨®, perqu¨¨ en les seves ¨²ltimes trames sempre hi ha elements que ens recorden la fragilitat de la Terra i la prepot¨¨ncia de l'¨¦sser hum¨¤, especialment l'occidental. ¡°Pels Peary nom¨¦s importa la gl¨°ria. El pol Nord ¨¦s una excusa. ?s igual. Em preocupa el nostre futur. Sembla que no ens adonem que o ens salvem tots o no ho farem cap¡±.

A ells nom¨¦s els importa la gl¨°ria. El pol Nord ¨¦s una excusa. Els ¨¦s igual¡±

Li agrada la Berlinale: ¨¦s la seva setena participaci¨® en el certamen, sis amb pel¡¤l¨ªcula i una altra com a jurat. ¡°M'agrada la implicaci¨® de la ciutat, dels seus habitants, en les projeccions. I si aqu¨ª no s'hagu¨¦s vist Coses que no et vaig dir mai, jo no existiria com a cineasta¡±. A m¨¦s aquest cop vendr¨¤ al mercat berlin¨¨s This man, This woman, el drama que la tornar¨¤ a reunir amb Pen¨¦lope Cruz. ¡°Com a molt aviat la rodar¨¦ el gener del 2016. ?s un gui¨® de Frederic Raphael (Eyes wide shut, Dos a la carretera), a qui visitar¨¦ quan torni de la Berlinale. Hem modernitzat el llibret. Pen¨¦lope li traur¨¤ tot al personatge, una dona que es troba en un avi¨® a un antic n¨°vio. El que estic fent amb Matthew tamb¨¦ ser¨¤ llarg termini¡±. I t¨¦ pendent d'estrenar Learning to drive, amb Ben Kingsley i Patricia Clarkson.

Mentre, seguir¨¤ a Brooklyn, escrivint: ¡°?s el m¨¦s bonic que un pot fer com a artista, encara que jo s¨®c mestra a dispersar-me redactant¡±.