El m¨²sic que vol transformar la dreta nord-americana torna al Born

¡°Vaig cr¨¦ixer a Barcelona¡±, diu l¡¯economista Arthur Brooks, un dels referents intel¡¤lectuals de la dreta nord-americana, al final d¡¯una conversa al seu despatx al centre de Washington. ¡°Hi vaig arribar quan tenia vint-i-pocs anys i vaig marxar-ne quan m¡¯apropava als trenta. M¡¯hi vaig casar. M¡¯hi vaig guanyar la vida¡±.

Brooks ¨¦s el president de l¡¯American Enteprise Institute (AEI), el laboratori d¡¯idees conservador m¨¦s influent dels Estats Units. Aqu¨ª es va forjar la revoluci¨® econ¨°mica de Ronald Reagan als anys 80 i la guerra d¡¯Iraq el 2003. Quan un pol¨ªtic del Partit Republic¨¤ necessita cultivar-se, nodrir-se de les idees que despr¨¦s articularan els seus discursos, visita l¡¯AEI. Pel despatx de Brooks, decorat amb un cartell d¡¯una corrida de toros de Jos¨¦ Tom¨¢s a la Monumental, han desfilat bona part dels aspirants a succeir Barack Obama. Segurament ¨¦s el catalan¨°fil i catalanoparlant m¨¦s ben situat als passadissos del poder de la capital dels Estats Units.

La setmana que ve pol¨ªtics i empresaris catalans tindran l¡¯oportunitat d¡¯escoltar de primera m¨¤ les idees de Brooks, un dels ap¨°stols m¨¦s persuasius de les virtuts del lliure mercat. Abans d'anar a Madrid, visitar¨¤ Barcelona dimarts i dimecres. Per Brooks, que t¨¦ 50 anys, ser¨¤ un retorn a la seva ciutat.

La ciutat ha canviat i ell ha canviat. Quan hi vivia, era m¨²sic. Tocava la trompa a l'Orquestra Ciutat de Barcelona. La carrera d¡¯economista que va fer despr¨¦s quedava lluny. La ideologia conservadora, per aquell noi de Seattle, una de las ciutats m¨¦s ¡®progres¡¯ dels Estats Units, era una abstracci¨®.

Vaig arribar a Barcelona quan tenia vint-i-pocs anys i vaig marxar-ne quan m¡¯apropava als trenta. M¡¯hi vaig casar

Barcelona el va transformar. Ell que sempre havia estat antibel¡¤licista, va descobrir durant la Guerra del Golf, el 1991, un moment de manifestacions massives contra la pol¨ªtica nord-americana a la ciutat, que el seu pa¨ªs feia el correcte. Segona epifania: quan va tornar als Estats Units amb la seva dona, la catalana Ester Munt, i ni l'un ni l¡¯altre tenien diplomes universitaris, per¨° al cap d'un mes ella ja tenia quatre ofertes de feina.

¡°?s el millor pa¨ªs per a les persones que volen treballar¡±, va dir ella.

¡°De deb¨°?¡±, es va sorprendre ell. ¡°Ning¨² no m¡¯havia dit mai que era un gran pa¨ªs¡±.

Potser va ser aleshores que Brooks va comen?ar a girar cap a la dreta. Va canviar de carrera, un pas habitual als Estats Units. Ad¨¦u a la trompa. Estudis d'economia a dist¨¤ncia i doctorat a la Rand Institution. Des de 2009, ¨¦s president de l¡¯AEI. Els contrastos entre Europa ¡ªi quan parla d¡¯Europa parla de Barcelona¡ª i els Estats Units s¨®n un dels eixos del seu discurs.

¡°La societat catalana¡±, diu, ¡°¨¦s una societat d¡¯emprenedors. Per¨°, per culpa de la socialdemocr¨¤cia, de l¡¯Estat burocr¨¤tic, a Barcelona ¨¦s molt, molt dif¨ªcil muntar un negoci. La gent sempre s¡¯est¨¤ queixant: volen els serveis de l¡¯Estat. Per¨° al mateix temps no paren de queixar-se dels problemes que provoca el Govern, de com de dif¨ªcil ¨¦s treballar all¨¤, de com de dif¨ªcil ¨¦s muntar un negoci. I els joves m¨¦s bons se¡¯n van als Estats Units, perqu¨¨ all¨¤ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil aconseguir l¡¯¨¨xit. La soluci¨® no ¨¦s la socialdemocr¨¤cia: la socialdemocr¨¤cia ¨¦s el problema¡±.

Obama ¨¦s un president de dos pa?sos. ?s el millor amic que els rics han tingut mai

Brooks ¨¦s el que a Europa en dir¨ªem un liberal o un neoliberal (als Estats Units els liberals s¨®n els progressistes). Creu que l¡¯Estat ha de limitar les intervencions a l¡¯economia per deixar jugar amb el m¨ªnim d'entrebancs possibles empreses i individus al lliure mercat a pla?a.

Per¨° tamb¨¦ creu que els republicans nord-americans s'equivoquen quan ho redueixen?tot?als diners. Durant anys, mentre que l¡¯esquerra agitava les banderes de la solidaritat i la igualtat, la dreta parlava de guanys i beneficis i defensava que abaixar impostos als m¨¦s rics era la vareta m¨¤gica per fer cr¨¦ixer l¡¯economia.

Brooks s¡¯esfor?a per reintroduir en el llenguatge de la dreta unes idees que, segons el seu argument, s¡¯havia apropiat l¡¯esquerra. La dreta de Brooks parla de pobresa i de desigualtat. No vol ser materialista: parla fins i tot de felicitat.

¡°Obama ha fracassat. Com?¡±, diu. ¡°No perqu¨¨ no hagi arribat al creixement econ¨°mic, sin¨® perqu¨¨ ha fet els rics m¨¦s rics i els pobres m¨¦s pobres¡±, respon. I etziba una bateria d¡¯estad¨ªstiques per demostrar-ho. S¨ª, els Estats Units creixen, per¨° el creixement per la meitat inferior de l¡¯economia ¨¦s d¡¯un 0%, diu. S¨ª, l¡¯atur baixa fins a nivells pr¨°xims a la plena ocupaci¨®, per¨° entre el 20% de nord-americans amb menys ingressos, la taxa d¡¯atur ¨¦s d¡¯un 21%, un nivell quasi espanyol.

¡°Obama ¨¦s un president de dos pa?sos¡±, diu. ¡°?s el millor amic que els rics han tingut mai. ?s el pitjor enemic que els pobres han tingut mai. I aix¨° ¨¦s un problema, perqu¨¨ se suposa que ell ¨¦s un defensor dels pobres. Per¨° l¡¯¨²nica cosa que millorar¨¤ la vida dels pobres s¨®n m¨¦s oportunitats. I les oportunitats v¨¦nen de tres fonts. Primer, una bona cultura basada en la fam¨ªlia. Segon, una xarxa de protecci¨® social que no sigui destru?da per l¡¯austeritat: una xarxa de protecci¨® social real per als pobres. I tercer, el treball, la feina. I aquest ¨¦s un valor catal¨¤ i americ¨¤. El treball ordinari santifica¡±.

El debat sobre la independ¨¨ncia catalana se¡¯l mira amb dist¨¤ncia. No es pronuncia i insisteix ¡ªtal com ho fa quan parla de l'economia catalana i espanyola¡ª que ell no vol donar lli?ons. Sobre la possibilitat que l¡¯economia catalana pugui sostenir-se en una Catalunya independent diu: ¡°M¡¯he de fiar del Xavier [Sala i Martin], que respecto molt. ?s un gran economista internacional, d'escala mundial¡±.

No seria millor si hi hagu¨¦s una manera de permetre els catalans de decidir, de conv¨¨ncer-los que es quedin?

¡°Per¨° dir¨¦¡±, afegeix, ¡°que sigui una regi¨® aut¨°noma o un estat independent, Barcelona i Catalunya poden ser un model d¡¯excel¡¤l¨¨ncia en l¡¯economia del lliure mercat. Poden ensenyar coses a Am¨¨rica. Podrien tenir la millor relaci¨® comercial amb els Estats Units de qualsevol pa¨ªs d'Europa. Podrien vincular-se a parts del m¨®n amb la globalitzaci¨®. Barcelona, com a capital financera, podria fer que el sud d¡¯Europa revif¨¦s¡±.

¡°Des d¡¯una persectiva externa", diu en un altre moment, "m¡¯he de preguntar: no seria millor si hi hagu¨¦s una manera de permetre els catalans de decidir, de conv¨¨ncer-los que es quedin? Parlo amb molts catalans i senten menyspreu per la resta d¡¯Espanya. I es pregunten: Per qu¨¨ voleu que ens quedem? Nom¨¦s pels diners? Si vols que Catalunya es quedi, ha de ser perqu¨¨ creus que Catalunya ¨¦s una part important i bonica de la cultura espanyola. ?L'actitud del Govern espanyol no hauria de ser dir: T¡¯estimo, no marxis?¡±

Brooks t¨¦ amics a Barcelona i a Madrid. De la mateixa manera que es mou amb comoditat entre progressistes i conservadores, ho fa entre les dues ciutats.

Fa uns mesos va rebre el conseller Andreu Mas-Colell al seu despatx de Washington, el mateix on mant¨¦ la conversa amb EL PA?S. Brooks, emocionat de reunir-se amb el veter¨¤ economista catal¨¤, li va demanar que li sign¨¦s el seu exemplar de ¡®Microeconomic Theory¡¯, manual de cap?alera per a tots els membres del gremi. Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar tamb¨¦ l¡¯ha visitat i de fet va prologar ¡®La batalla¡¯, la versi¨® espanyola d¡¯un dels llibres de Brooks.

¡°Estimo Espanya i estimo Barcelona¡±, diu Brooks, ¡°i el que no puc entendre ¨¦s que ells no s¡¯estimin¡±.