Els fans americans de Mas-Colell

Andreu Mas-Colell t¨¦ fans als Estats Units. Un grup redu?t per¨° fidel. Al m¨®n de la ci¨¨ncia econ¨°mica, el conseller d¡¯Economia i Coneixement de la Generalitat ¨¦s quasi un cl¨¤ssic viu, un home que, si un bon dia, gr¨¤cies a Jordi Pujol, no hagu¨¦s fet el salt a la pol¨ªtica, ara potser seria premi Nobel d¡¯Economia. El primer Nobel catal¨¤.

Un d¡¯aquests fans ¨¦s Tyler Cowen. I com altres fans, necessita explicacions ¨Cuna pedagogia¨C per entendre com aquell savi de l¡¯economia s¡¯ha convertit en el ¡®ministre de finances¡¯ d¡¯un Govern que vol separar Catalunya d¡¯Espanya. I no ¨¦s f¨¤cil explicar-ho.

Tyler Cowen ¨¦s un dels economistes m¨¦s influents avui al m¨®n. Cowen ha escrit llibres que agiten el debat pol¨ªtic i econ¨°mic com The great stagnation (El gran estancament) o Average is over (S¡¯ha acabat la mediocritat).

A m¨¦s de ser un crac en el seu ¨¤mbit, ¨¦s cr¨ªtic gastron¨°mic i col¡¤lecciona art: la casa que t¨¦ al nord de l¡¯Estat de Virg¨ªnia sembla l¡¯estudi d¡¯un pintor, amb quadres per terra, obres d¡¯art popular a les parets i un ambient bohemi que a primera vista casa malament amb la idea que ens fem d¡¯una emin¨¨ncia com ell, d¡¯un te¨°ric adscrit al corrent llibertari ¨Cneoliberal, en dir¨ªem a Europa¨C de l¡¯economia.

A m¨¦s de tot aix¨°, Tyler Cowen ¨¦s exalumne d¡¯Andreu Mas-Colell: un m¨¦s entre les desenes de deixebles que ha deixat per tot el m¨®n de les seves etapes a Berkeley i a Harvard. Mas-Colell va fer classe a Cowen de l¡¯assignatura de doctorat Micro I, a Harvard. ¡°Puc dir¡±, explica en un correu electr¨°nic des de Corea, on passa uns dies, ¡°que ¨¦s un gran economista i que era un professor molt bo i popular¡±.

Al seu blog, Marginal Revolution, Cowen va escriure fa dos anys un article for?a cr¨ªtic amb el seu vell professor. Cowen hi deia que era ¡°una ll¨¤stima¡± que el savi de Harvard volgu¨¦s ¡°destruir Espanya i Europa, i per tant poca cosa a canvi¡±. ¡°No ¨¦s que a Catalunya se la tracti com el Tibet¡±, afegia. ¡°No tenim problemes m¨¦s importants dels quals preocupar-nos? Es pensa que serien f¨¤cils les negociacions per a la separaci¨®, especialment amb tots els acords de l¡¯Eurozona en joc i una tradici¨® espanyola d¡¯enviar tropes?¡±. I afegia: ¡°Esmenta [en un article] que el territori est¨¤ subjecte a una ¡®humiliaci¨® constant¡¯ [en castell¨¤ a l¡¯original] d¡¯Espanya. Potser l¡¯han citat malament, per¨° pel que veig em sembla un exemple paradigm¨¤tic de com una persona realment intel¡¤ligent es pot veure arrossegada per arguments bastant primitius i tribals¡±.

Primitius i tribals? En un parell d¡¯entrevistes recents de Cowen amb EL PA?S ¨Ctotes dues, abans del refer¨¨ndum escoc¨¨s del 18 de setembre¨C, la ret¨°rica va ser una mica m¨¦s matisada. En les dues ocasions Mas-Colell va acabar sortint a la conversa. ¡°No vull for?ar ning¨² a quedar-se, per¨° em preocupa, per a mi ¨¦s trist. La Gran Bretanya i Espanya s¨®n pa?sos importants i d¡¯¨¨xit. I si fracassen, encara que a mi em sembli b¨¦ el que la gent faci, em pregunto qu¨¨ m¨¦s fracassar¨¤¡±, va dir al maig. En la conversa seg¨¹ent, un parell de mesos despr¨¦s, va dir: ¡°Esc¨°cia, amb el Regne Unit. El Regne Unit, o el que en quedi, amb la UE. Catalunya i Espanya. El creixement d¡¯un partit semifeixista a Fran?a. No pretenc predir qu¨¨ passar¨¤, per¨° quan miro tot aix¨°, com a estranger, veig massa coses dolentes, massa forces que empenyen en la direcci¨® incorrecta¡±.

El m¨®n demana explicacions i aquests dies a Washington Mas-Colell n'ha donat. Mas-Colell ha viatjat a la capital dels Estats Units per participar en un f¨°rum organitzat pel Banc Mundial. Ha aprofitat la visita per trobar-se amb expatriats catalans i amb representants d¡¯institucions washingtonianes. Dimecres tenia previst veure¡¯s, entre d¡¯altres, amb un dels ¡®catalans¡¯ de Washington m¨¦s destacats de la vida pol¨ªtica i intel¡¤lectual de la ciutat: l¡¯economista Arthur Brooks, president de l¡¯American Enterprise Institute, el laboratori d¡¯idees conservador de refer¨¨ncia. Brooks no ¨¦s estrictament catal¨¤ per¨° coneix Catalunya com pocs aqu¨ª: parla catal¨¤ perfectament, est¨¤ casat amb una catalana i de jove va viure a Barcelona, on tocava la trompa a l'orquestra Ciutat de Barcelona (coses de la vida laboral nord-americana: un m¨²sic professional pot canviar de carrera i convertir-se en un economista de primer nivell).

La idea d¡¯una consulta s¡¯ent¨¦n millor que la de la independ¨¨ncia, va dir dimarts a un grup del Casal Catal¨¤ de Washington, amb el qual es va reunir per xerrar?¨Ci despr¨¦s, amb un grup m¨¦s redu?t, per sopar¨C a un steakhouse, un restaurant de bistecs del centre de Washington. ¡°En general, al m¨®n, el que m¨¦s amo?na ¨¦s que el conflicte entre el Govern espanyol i el catal¨¤ pugui ser en algun moment un factor d¡¯inestabilitat al sud d¡¯Europa¡±, respon quan li pregunten per les preocupacions dels seus interlocutors internacionals. ¡°Aix¨° ho entenc i espero que el Govern espanyol tamb¨¦ ho entengui¡±.

El col¡¤loqui amb els catalans de Washington se centra en les ¨²ltimes not¨ªcies sobre el proc¨¦s: la ren¨²ncia, per part del president Artur Mas, a la consulta del 9 de novembre, i la convocat¨°ria d¡¯un acte de protesta el mateix dia. ¡°Desanimar-se¡±, diu, ¡°no surt al programa¡±.

¡°No s¨¦ qu¨¨ hi haur¨¤ el dia 9, no s¨¦ com ser¨¤¡±, admet en un altre moment. Ser¨¤, aix¨° s¨ª, un acte que enviar¨¤ un missatge al m¨®n. ¡°No ens quedarem a casa. No farem el favor al Govern espanyol de quedar-nos a casa¡±.

Una dona del p¨²blic li diu que ella no est¨¤ gens decebuda perqu¨¨ confia molt en el poble catal¨¤. Per¨° Europa la fa dubtar. Mas-Colell respon que el missatge d¡¯Europa a Espanya ¨¦s ¡°no sigueu intransigents¡±, per¨° que ¡°per simetria i per guardar les formes¡±, aquest missatge tamb¨¦ el dirigeixen al Govern catal¨¤.

El conseller no ha perdut l¡¯aire de savi despistat que gastava als anys noranta als passadissos de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, on alguna vegada se l¡¯havia vist passejar en mitjons, sense sabates. Despr¨¦s del col¡¤loqui, saluda tothom, s'atura a xerrar, explica an¨¨cdotes mentre menja unes costelles de xai que reparteix un cambrer.

Mas-Colell ¨¦s conseller d¡¯Economia, per¨° d¡¯economia ¨Cde l¡¯atur, del deute, del creixement¨C en va parlar ben poc, a la trobada amb els catalans de Washington. Nom¨¦s quan alg¨² va suggerir que la Generalitat compr¨¦s una p¨¤gina al The New York Times per explicar el proc¨¦s al m¨®n, va dir: ¡°No sobren els diners¡­ I una p¨¤gina al New York Times costa molts diners¡±.