Val¨¨ncia ven a preu de saldo infraestructures milion¨¤ries

Les grans infraestructures constru?des pel PP per canviar la imatge de la Comunitat Valenciana han acabat, despr¨¦s d'anys de sobrecostos i mala gesti¨®, en mans del sector privat. La Ciutat?de la Llum?d'Alacant, que alberga un dels estudis cinematogr¨¤fics m¨¦s grans d'Europa, ¨¦s l'¨²ltima de les balenes encallades a la platja.

La Comissi¨® Europea ha ordenat al Consell que posi a subhasta unes instal¡¤lacions, en qu¨¨ s'han invertit prop de 265 milions d'euros al llarg de la d¨¨cada 2000-2010, per considerar que s¨®n unes instal¡¤lacions que operen amb ajudes de l'Administraci¨® incompatibles amb el mercat interior de la UE. L'import de la venda dif¨ªcilment superar¨¤ el 50% de la inversi¨® feta pels valencians. El vicepresident del Consell, Jos¨¦ Ciscar, admet que el preu que s'obtindr¨¤ ser¨¤ el que pugui fixar el mercat, que avui ¨¦s a la baixa.

El parc tem¨¤tic de Benidorm va costar 425 milions i es va vendre per 65

No ¨¦s l'¨²nica icona pagada amb c¨¤rrec als pressupostos de la Generalitat que acabar¨¤ en mans privades a un preu notablement inferior al que va costar als successius governs del PP.

Terra M¨ªtica, el parc d'atraccions de Benidorm convertit en un dels estendards del ¡°poder valenci¨¤¡± d'Eduardo Zaplana a Espanya, va ser la primera de les grans infraestructures que va descarrilar. Amb m¨¦s de 425 milions d'euros invertits per la Generalitat ¡ªamb qu¨¨ es van pagar uns sobrecostos reals, per¨° tamb¨¦ altres de ficticis pels quals l'Audi¨¨ncia de Val¨¨ncia est¨¤ a punt de?jutjar 38 directius i empresaris imputats per estafa i delicte fiscal¡ª, Terra M¨ªtica es va acabar venent deu anys despr¨¦s per 65 milions d'euros a l'empresari George Santamar¨ªa. La xifra va representar poc m¨¦s del 15% de la inversi¨® real, per¨° des de fa dos anys Terra M¨ªtica ¡ªara propietat de la societat que gestiona Aqualandia¡ª t¨¦ beneficis operatius.

La inversi¨® feta als estudis de cinema que surten a subhasta va ser de 265 milions

M¨¦s al nord, a Val¨¨ncia, es troba la tercera fita de les grans infraestructures de la Generalitat que ara s'intenten col¡¤locar al sector privat. Dins del complex de la Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies (CACSA) hi ha un dels edificis emblem¨¤tics, per¨° sense ¨²s definit, impulsats per Francisco Camps:?L¡¯?gora.?El recinte, que fins ara s'ha infrautilitzat, ha estat seu de campionats de tennis, m¨ªtings pol¨ªtics i mercats de Nadal, entre altres activitats. L'obra es va adjudicar per poc m¨¦s de 41 milions d'euros, per¨° a L¡¯?gora ja s'han gastat m¨¦s de 77 milions sense explicar els nou que han costat el projecte i la direcci¨® d'obra. Amb els ¨²ltims detalls pendents d'instal¡¤lar ¡ªque costen tres milions d'euros m¨¦s¡ª, el Consell que presideix Alberto Fabra ha aprofitat que vencia la concessi¨® de l'explotaci¨® dels aquaris de L¡¯Oceanogr¨¤fic per endossar L¡¯?gora al nou adjudicatari. La Conselleria d'Economia, que dirigeix M¨¢ximo Buch, prepara en aquestes dates el proc¨¦s d'adjudicaci¨® de l'explotaci¨® de L¡¯Oceanogr¨¤fic, L¡¯?gora i les cafeteries, botigues i taquilles del Museu de les Ci¨¨ncies i L¡¯Hemisf¨¨ric. Buch admet que li hauria agradat privatitzar tota la gesti¨® per¨° que es va trobar amb dificultats legals a causa de les condicions amb qu¨¨ es va expropiar el s¨°l del museu i del cinema I-Max. Malgrat tot, CACSA tindr¨¤ ¡°el millor del sector privat i el millor del sector p¨²blic¡±, segons Buch. S¨®n diversos els grups que aspiren a obtenir la gesti¨® del complex, al qual ja ha renunciat l'anterior gestor de?L¡¯Oceanogr¨¤fic, el grup Parques Reunidos, despr¨¦s de l'enduriment de les condicions imposades en la concessi¨®. Segons la mateixa Administraci¨® valenciana, les condicions de la primera adjudicaci¨®, efectuada el 2002, van ser ¡°una ganga¡± perqu¨¨ es va acordar pagar al concessionari m¨¦s de quatre milions anuals per l'explotaci¨® de les instal¡¤lacions i aquest, a canvi, n'abonava un per gestionar-hi restaurants i botigues.

Es van gastar m¨¦s de 77 milions per aixecar L¡¯?gora sense un ¨²s concret

Malgrat aix¨°, ¨¦s a Castell¨® on hi ha la icona m¨¦s coneguda de la gesti¨® deficient del Consell. L'¡°aeroport de l'avieta¡± Carlos Fabra, tal com el va definir l'expresident de la Diputaci¨® avui empresonat per frau fiscal, ha representat per a la Generalitat una inversi¨® per sobre dels 170 milions d'euros. La intenci¨® era acompanyar-lo amb 12 camps de golf, un parc tem¨¤tic i 40.000 habitatges d'iniciativa privada que no s'han arribat a construir mai. Per posar-lo en funcionament, el Consell l'ha hagut de deixar en mans d'un concessionari, el?grup canadenc SNC-Lavalin, que es far¨¤ c¨¤rrec de l'explotaci¨® a canvi de gaireb¨¦ 2,8 milions l'any.