L¡¯entrenament

L¡¯any 1993 es va concedir el setz¨¨ premi de poesia Miquel de Palol a un recull de Miquel Bau?¨¤ (1940-2004) titulat En el feu de l¡¯ermitatge. El premi, segons informava la premsa de l¡¯¨¨poca, consistia en 400.000 pessetes i la gesti¨® de la publicaci¨®. Sembla que la gesti¨® ha estat laboriosa, perqu¨¨ hem tardat 21 anys a veure¡¯l impr¨¨s, i no es pot dir que sigui a causa de desinter¨¨s per l¡¯autor, ja que de llavors en?¨¤ han aparegut els seus llibres m¨¦s importants: El canvi (1998), Els estats de conniv¨¨ncia (2001), Els somnis (2003), Rudiments de saviesa (2005) i Certituds immediates (2007), i entremig s¡¯ha mort, cosa que sempre estimula l¡¯edici¨®. Faria falta saber quin era el projecte literari de Bau?¨¤, si ¨¦s que en tenia cap, i determinar les dates de composici¨® dels seus textos per situar aquest llibre dins del conjunt; per¨° no sembla f¨¤cil i, atesa la seva peculiar manera de viure i de treballar, potser no ho sabrem mai.

Que com a persona necessitava ajuda professional, sembla fora de discussi¨®; per¨° quan alg¨² ¨¦s capa? d¡¯escriure 329 poemes de 14 versos heptas¨ªl¡¤labs cadascun, tot alternant sempre les terminacions masculines i femenines, no es pot pas dir que es tracta del balbuceig d¡¯un orat. A difer¨¨ncia de Certituds immediates, on fa servir la mateixa m¨¨trica per¨° els poemes s¨®n d¡¯extensi¨® variable, En el feu de l¡¯ermitatge se¡¯ns apareix com un tour de force m¨¦s tancat, m¨¦s intens i m¨¦s rigor¨®s; m¨¦s imaginatiu i menys ideol¨°gic; m¨¦s l¨²dic i tamb¨¦ m¨¦s err¨¤tic.

En aquell moment, el nostre autor tenia tot el temps del m¨®n, ja s¡¯havia alliberat de compromisos laborals i d¡¯obligacions familiars, feia vida solit¨¤ria, dedicat ¨²nicament a no fer res o a la seva activitat creadora, que era el que sempre havia volgut ¡ªdiuen que havia arribat a proposar, sense ¨¨xit, a uns quants amics que li paguessin un tant al mes a canvi de lliurar-los cada any un llibre de poemes¡ª; ?¨¦s possible que hagu¨¦s arribat a compondre un conjunt com aquest, com a entreteniment sens dubte, perqu¨¨ no en tenia d¡¯altres, per¨° tamb¨¦ com a entrenament amb vista als llibres que van venir despr¨¦s, on hi ha una intenci¨® m¨¦s clara i composicions m¨¦s valuoses? Aquesta ¨¦s una hip¨°tesi gratu?ta, sense proves que la sostinguin, per¨° el fet ¨¦s que Bau?¨¤ comen?a a ser bo quan t¨¦ coses a dir, missatges contundents contra l¡¯autocomplaen?a i, un terme molt seu, la gregarietat dels catalans, i per poder-les dir li feia falta una soltesa que nom¨¦s s¡¯aconsegueix a c¨°pia de treballar el vers. I la llengua, perqu¨¨ la riquesa de vocabulari sembla gaireb¨¦ que tingui finalitats pedag¨°giques.

Cada poema ¨¦s una petita hist¨°ria protagonitzada pels habitants, els feudataris o feuencs, d¡¯un lloc inconcret, el feu, que s¨®n presentats per l¡¯ofici que fan, no pel nom que tenen: hi ha innoc¨¨ncia i crueltat, conflictes i passions, supersticions i perplexitats. Junt amb la intrusi¨® d¡¯¨¦ssers fant¨¤stics, tot plegat configura un escenari de ressons medievals, on tothom fa m¨¦s o menys el que li toca, sense saber gaire per qu¨¨. M¨¦s enll¨¤ de la pirot¨¨cnia verbal i de la ironia que ho envolta tot, ?es despr¨¨n cap moralitat del conjunt ¡ªm¨¦s enll¨¤ d¡¯alguna constataci¨® elemental com aquesta: ¡°Passen segles, passen hores, / i no res no n¡¯aprenem, / del ventrell de l¡¯exist¨¨ncia¡±¡ª, o no hem d¡¯aspirar a trobar-hi res m¨¦s que divertiment? Probablement no; estimulant ho ¨¦s, aix¨° s¨ª, i desconcertant. Si n¡¯¨¦s de desconcertant que la ¡°nota dels editors¡± que l¡¯encap?ala afirma que ¡°la poesia est¨¤ d¡¯enhorabona¡±, per¨° resulta que l¡¯han editat en una col¡¤lecci¨® de narrativa.