Les ofertes per l¡¯Arnau plantegen un doble ¨²s: teatre i sala de festes
L'estructura est¨¤ molt deteriorada i un informe aconsella una reforma total
![Blanca Cia](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F70edf4ed-89aa-4a75-829e-9b1c086d3f82.png?auth=66d6d7f9098d96aad8d8145ed72bd9e856a8b89cc9b008d13c23f968f5e1fcfd&width=100&height=100&smart=true)
![Aspecte actual de la sala del Teatre Arnau i de la barra de bar del segon pis.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/MAFSMZEGWEWG7N2IFPX7XTG2RI.jpg?auth=ab7438433ea81dc33deba3901de8f6a71534bd85075b578abfc9c2427885ec93&width=414)
El sostre fals del Teatre Arnau es va retirar fa una mica m¨¦s d'un any perqu¨¨ una part d'ell havia caigut sobre la platea. Ara queda al descobert una coberta ¨ªntegrament de fusta. Bonica, per¨° tamb¨¦ molt deteriorada. Les butaques de platea estan enretirades a una banda de la sala i als dos pisos de les llotges, s'hi veuen tamb¨¦ algunes intervencions d'urg¨¨ncia. Dos tirants asseguren el lateral de la fa?ana que d¨®na a la pla?a Raquel Meller per assegurar les parets laterals de la nau. En canvi, els dos bars, tant el de dalt, des del qual es veu tot l'espai central del teatre, com el de la planta baixa, utilitzat en l'¨²ltima etapa del teatre, no tenen gaire mal aspecte. Les pintades a les parets de l'escenari adonen de la seva hist¨°ria recent.
El vell Teatre Arnau del Paral¡¤lel de Barcelona, constru?t el 1903 i que fa 15 anys que est¨¤ tancat, es troba en una cru?lla dif¨ªcil: els que s'han interessat per ell ¡ªl'han visitat diverses persones i empresaris de l'espectacle¡ª nom¨¦s hi veuen rendibilitat si es pogu¨¦s fer compatible amb una doble vida: la de teatre pr¨°piament dit i la de sala de festes a la nit per poder obtenir rendibilitat. Una segona activitat que ¡°no permet la normativa perqu¨¨ ¨¦s un equipament¡±, assenyala el regidor de Cultura de l'Ajuntament barcelon¨ª, Jaume Ciurana, que fa un mandat sencer que t¨¦ la carpeta del Teatre Arnau sense resoldre. Afirma que s¨ª que hi ha inter¨¨s per a la sala centen¨¤ria, per¨° que decau quan s'ensopega amb la incompatibilitat d'usos.
La plataforma Salvem
I l'elevat cost de rehabilitaci¨® acaba de treure les ganes als possibles compradors. Un informe dut a terme el juny del 2011 pels arquitectes Manel Bosch i Antoni S¨¢nchez-Fort¨²n va concloure que tota la instal¡¤laci¨®, especialment, la coberta i tots els elements de fusta, com les bigues, estaven molt deteriorats i que es requeriria un ¡°estudi exhaustiu de viabilitat i de rehabilitaci¨® m¨¦s que dubt¨®s¡±. Tamb¨¦, a manera de conclusi¨®, van afirmar que la inversi¨® necess¨¤ria era ¡°desproporcionada econ¨°micament¡±. Aquest informe va ser sol¡¤licitat per l'administraci¨® municipal sortint, del socialista Jordi Hereu, que va comprar el teatre en la recta final del mandat per dos milions d'euros a l'Esgl¨¦sia Xina.
L'Arnau est¨¤ catalogat dins del pla especial de protecci¨® de patrimoni arquitect¨°nic amb un nivell de protecci¨® que suposa, a m¨¦s del manteniment de les fa?anes, els espais interiors, la tipologia i tamb¨¦ els elements ornamentals, a m¨¦s d'eliminar els elements superposats que s'han anat afegint a la nau central ¡ªamb una coberta a dues aig¨¹es¡ª al llarg dels seus m¨¦s de cent anys d'hist¨°ria.
Aquell informe fa una proposta d'intervenci¨® per tornar a donar un ¨²s de sala d'espectacles i tamb¨¦ diu que el cost m¨ªnim seria aproximadament d'una mica m¨¦s de sis milions d'euros. Una quantitat que el Consistori eleva a prop de 10 milions perqu¨¨ aquesta xifra no inclou ni l'IVA ni altres intervencions necess¨¤ries. Uns recursos que no s'han volgut invertir al llarg del mandat. I en el seg¨¹ent? ¡°Ja ho veurem, cal veure les prioritats. Per¨° nosaltres preferim fer una concessi¨® a llarg termini a un operador i que sigui aquest el que assumeixi el cost de l'obra¡±, afirma Ciurana. Aix¨° sense tenir en compte que ¨¦s gaireb¨¦ segur que en les obres apareixer¨¤ part de la muralla de la ciutat, ja que el subs¨°l del teatre est¨¤ al mig del seu recorregut i a un pas de Sant Pau del Camp, que conserva restes d'aquesta construcci¨®.
L'Ajuntament no t¨¦
El teatre forma una part molt important de la hist¨°ria del Paral¡¤lel ¡ªel 1915 es va rebatejar amb el nom de Folies Bergere i durant anys es va reconvertir en cinema¡ª i ¨¦s un element molt reivindicat. Tant, que l'¨²ltim any s'ha articulat la plataforma Salvem l'Arnau, que ha aconseguit el suport, a m¨¦s de ve?ns, de personalitats del m¨®n del teatre, com Xavier Albert¨ª, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i Hermann Bonn¨ªn, director de La Seca-Espai Brossa, entre d'altres. ¡°?s l'¨²nic teatre de barraca que queda i ¨¦s absolutament necessari rehabilitar-lo perqu¨¨ no acabi caient, perqu¨¨ si passa una cosa aix¨ª, tindran l'excusa perfecta per fer-hi una altra cosa¡±, explica Enrich March, un dels promotors de la plataforma que defensa que l'Arnau s'hauria de convertir en un centre cultural i de documentaci¨® de la hist¨°ria del Paral¡¤lel ¡ªla mem¨°ria de l'espectacle i tamb¨¦ del moviment obrer¡ª i en la seu del museu d'arts esc¨¨niques, un projecte de l'Institut del Teatre que encara no ha nascut. ¡°El que sembla un disbarat ¨¦s tenir gran part del fons de la mem¨°ria del teatre emmagatzemats a Montcada i que nom¨¦s se'n pugui veure una petita part al Mercat dels Flors o quan es fan algunes exposicions, com la del CCCB ¡ªEl Paral¡¤lel, 1894-1939¡ª fa dos anys. Aix¨° sense tenir en compte la quantitat de material que tenen encara ve?ns de tota la vida del Paral¡¤lel que s'acabar¨¤ perdent si no s'hi fa res¡±, diu com a conclusi¨®.
Per un centre cultural
Em sembla que no seria cap ximpleria situar al Teatre Arnau un centre de documentaci¨® i interpretaci¨® del Paral¡¤lel. Aix¨° permetria una reconstrucci¨® amb criteris hist¨°rics d'un dels pocs teatres que conserven intacta la seva estructura original (1903), on es podria combinar una certa pres¨¨ncia esc¨¨nica amb un discurs expositiu que permet¨¦s seguir el cam¨ª que fa Barcelona cap a la cultura de masses a principi del segle XX.
El Paral¡¤lel serveix per explicar els mapes de la popularitzaci¨® de les ideologies pol¨ªtiques (lerrouxisme, anarquisme, catalanisme de dretes i d'esquerres, republicanisme...), per entendre l'abs¨¨ncia d'un model cultural en el projecte de construcci¨® de la nova ciutat ¡ª preocupada per l'urbanisme, per¨° sense espais de representaci¨® simb¨°lics de la societat civil, i com els crea fora de l'articulaci¨® del poder oficial¡ª i serveix per veure com arriba la ¡°cultura de la reproductibilitat t¨¨cnica¡±, que diria Walter Benjamin: pianoles, gramoles, revistes, partitures, fotografies, cinema mut i or¨ªgens del sonor...
De com s'electrifica la il¡¤luminaci¨® de la ciutat, de com es construeix el clavegueram modern, de com es teixeixen els circuits del transport p¨²blic, de com s'unifiquen els barris obrers, de com s'absorbeixen les viles ve?nes... tot aix¨° explicat des de les arts esc¨¨niques!
Hauria de servir per fer valer un patrimoni ¨²nic a l'Europa del teatre musical: cuplet, revista, sarsuela..., repeteixo: ¨²nic! pel seu valor de representaci¨® sociol¨°gica i pels seus valors musicals.
Barcelona viu una ¨¨poca de modernitat extraordin¨¤ria el primer ter? del segle XX. La neutralitat espanyola en la Gran Guerra li possibilita una experi¨¨ncia ¨²nica de contacte amb les avantguardes europees i de connexi¨® amb formes de cultura popular.
Esclar que tamb¨¦ podr¨ªem tenir un nou equipament esc¨¨nic renovat, per¨° em sembla que es pot fer conviure amb una mirada l¨²cida sobre la gran transformaci¨® de la ciutat, amb els seus caf¨¨s, ruletes, alcohols, prostitutes, tangos, pamflets pol¨ªtics, cupletistes, pinxos, venedors ambulants, noves arquitectures teatrals, vodevils i domadors de lleons o de puces.
Xavier Albert¨ª ¨¦s director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
![Blanca Cia](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F70edf4ed-89aa-4a75-829e-9b1c086d3f82.png?auth=66d6d7f9098d96aad8d8145ed72bd9e856a8b89cc9b008d13c23f968f5e1fcfd&width=100&height=100&smart=true)