Conjura federalista

Ser federalista a Catalunya no ¨¦s f¨¤cil. ?s m¨¦s f¨¤cil, simp¨¤tic, patriota i, per a alguns, radical ser independentista. Precisament aquesta ideologia ha utilitzat tota mena d'ep¨ªtets per enviar a l'infern dels tra?dors a la p¨¤tria totes aquelles persones que, tot i que s¨®n catalanistes, prefereixen l'ajuntem, com diria Nicol¨¢s Sartorius, en lloc del separem. Tampoc hem sentit a Catalunya l'afecte i el suport dels federalistes (ni de partits, excepte IU, ni de moviments socials, sindicats o intel¡¤lectuals) de la resta d'Espanya. No perqu¨¨ no hi hagi persones que no pensin que aquesta ¨¦s la millor manera d'articular l'Estat, sin¨® perqu¨¨ no els convenia mostrar-se massa propers al catalanisme.

Durant molt temps, la confrontaci¨® amb Catalunya ha estat utilitzada a esquerra i dreta amb finalitats partidistes i electorals. ?s normal al PP, ja que defensa un nacionalisme espanyol basat en la unitat d'Espanya. Per¨° no hauria de ser-ho al PSOE. Malgrat que es defineix com a federalista, ha actuat amb una concepci¨® jacobina de l'Estat fins al punt de carregar-se l'Estatut de Catalunya del 2006, potser l'intent m¨¦s seri¨®s de buscar, des de Catalunya, un consens en la definici¨® territorial de l'Estat.

Mentre negoci¨¤vem intensament, per la porta del darrere PSOE i CiU (Zapatero i Mas) van arribar a un acord i van frustrar el consens, van apunyalar per l'esquena el PSC i posteriorment es van inhibir contra el desprop¨°sit del PP de portar l'Estatut al Tribunal Constitucional. D'aquella pols surt aquest fang. Ara l'esquerra t¨¦ dificultats per caminar en el fang pol¨ªtic que han est¨¨s els nacionalistes.

No vull continuar per la senda de la cr¨ªtica, ni vull parlar de tecnicismes m¨¦s propis dels constitucionalistes. Prefereixo intentar fer una proposta que serveixi per caminar per llocs m¨¦s confortables fins a arribar a definir un model d'Estat federal plurinacional.

Amb qui avancem cap a aquest objectiu? Amb les classes populars de la resta de l'Estat. Les seves necessitats d'emancipaci¨® social s¨®n les mateixes en tots els territoris, per aix¨° el federalisme, com a forma d'organitzar la diversitat, ens permet elaborar un pacte des del reconeixement mutu, el consens i el desig de viure junts. ?s necessari trobar el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya des d'una concepci¨® moderna i progressista de la distribuci¨® del poder pol¨ªtic i la necess¨¤ria fraternitat entre els diferents pobles d'Espanya (i tamb¨¦ d'Europa), en definitiva, entre les seves classes populars.

Com avancem? Amb un proc¨¦s de regeneraci¨® de la pol¨ªtica espanyola des de la tradici¨® republicana i d¡¯esquerres

Com avancem? Amb un proc¨¦s de regeneraci¨® de la pol¨ªtica espanyola des de la tradici¨® republicana i d'esquerres. Aquest proc¨¦s ha de comen?ar aquest any, intensament electoral, amb un acord de les forces progressistes d'Espanya, per construir un Estat m¨¦s democr¨¤tic on Catalunya trobi el seu encaix.

Aquest proc¨¦s passa per una reforma de la Constituci¨®, per modernitzar-la i adaptar-la a les necessitats democr¨¤tiques de la societat del segle XXI. Amb aix¨° no vull dir que hagi de passar per un revisionisme hist¨°ric que negui els ¨¨xits socials, nacionals i democr¨¤tics de l'actual Carta Magna. El m¨¦s responsable seria una ¡°reconstituci¨®¡±, com afirma l'exministre d'Educaci¨® ?ngel Gabilondo, entesa com un proc¨¦s d'injectar-li mitjans reconstituents per millorar la seva salut social, com per exemple dotar-la d'unes estructures federals fermes, transparents i simples, basades en la lleialtat entre les parts.

Una vegada establert aquest canvi, des de Catalunya es podria exercir el dret a decidir a trav¨¦s d'una consulta seriosa, democr¨¤tica i vinculant. Aquesta proposta ha de ser assumida per totes les forces pol¨ªtiques i socials progressistes de Catalunya i de la resta d'Espanya. D'aquesta manera aconseguirem avan?ar amb propostes d'emancipaci¨® social, de lluita contra la corrupci¨®, de controls democr¨¤tics de l'economia i les finances i de creaci¨® d'un model econ¨°mic i ecol¨°gic que eviti les fortes desigualtats que ha creat l'actual model. Al mateix temps podr¨ªem superar el model territorial de les autonomies per un sistema federal on els diferents pobles d'Espanya poguessin decidir democr¨¤ticament i d'igual a igual la seva relaci¨® amb l'Estat. Nom¨¦s aix¨ª podrem superar el nacionalisme excloent de la dreta hegem¨°nica espanyola i catalana (PP i CiU-ERC, respectivament) que, amb la utilitzaci¨® injusta del dret leg¨ªtim a la independ¨¨ncia, ha aconseguit desconnectar la cr¨ªtica a les pol¨ªtiques socials i de retallades que han practicat aquests partits.

El fil¨°sof alemany Kant es preguntava si el g¨¨nere hum¨¤ progressava cap a la millora i la seva resposta era: ¡°Aix¨° dep¨¨n del que fem¡±. Si substitu?m el g¨¨nere hum¨¤ per Catalunya o Espanya, la resposta ser¨¤ la mateixa. Dep¨¨n de nosaltres fer una proposta federal a partir del debat, amb la imprescindible participaci¨® social, per arribar a un acord. Conjurem-nos per reformar la Constituci¨®, lluny de l'immobilisme dels uns o la imposici¨® dels altres, i crear un projecte pol¨ªtic i social com¨², compartit. El federalisme no est¨¤ superat, per¨° la seva defensa requereix fermesa, claredat, pedagogia i const¨¤ncia.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria