Quan Catalunya va fer pop

Catalunya sempre s¡¯ha pres molt seriosament a si mateixa. Al llarg de la hist¨°ria, ser catal¨¤ ha significat resistir per mantenir uns trets culturals que l¡¯historiador Josep Fontana assegura que conformen una identitat. D¡¯aqu¨ª, potser, neix una mem¨°ria selectiva que recorda la resist¨¨ncia conscienciada i les manifestacions culturals i pol¨ªtiques. I probablement per aix¨°, la d¨¨cada dels anys seixanta sempre s¡¯ha recordat com la de la Nova Can?¨®. Per¨° hi va haver altres estils musicals que van tenir un destacat protagonisme en aquella ¨¨poca, recordats per artistes i periodistes que valoren dels anys seixanta un altre moviment que tamb¨¦ reivindicava, tot i que d¡¯una manera menys intel¡¤lectual, la cultura catalana. ?s el pop ie-ie i la tasca feta pel segell Conc¨¨ntric, punt de partida de l¡¯exposici¨® Popc¨¨ntric, que avui s¡¯inaugura a l¡¯Arts Santa M¨°nica de Barcelona tot fent un rastreig de la feina d¡¯aquest segell i de la influ¨¨ncia que ha tingut despr¨¦s en el desenvolupament de l¡¯escena musical catalana. D¡¯aix¨° ja en fa cinc d¨¨cades, cinc d¨¨cades de pop catal¨¤.

La Catalunya ie-ie. Va ser l¡¯empresari i mecenes Ermengol Passola qui el 1965 va crear Conc¨¨ntric com una escissi¨® d¡¯Edigsa. En paraules de Passola recollides al darrer n¨²mero d¡¯Enderrock, revista on treballen els comissaris de l¡¯exposici¨®, ¡°els components d¡¯Edigsa eren gent benestant barcelonina... i els de Conc¨¨ntric nacionalistes m¨¦s proletaris¡±.

El nou segell impulsava la m¨²sica cantada en catal¨¤ com a resposta a l¡¯ofec cultural provocat pel franquisme, per¨°, a difer¨¨ncia d¡¯altres iniciatives, Conc¨¨ntric vinculava aquesta resist¨¨ncia amb la homologaci¨® de la cultura catalana amb els corrents de l¡¯estranger. ?s a dir, el m¨¨rit de Conc¨¨ntric no va ser nom¨¦s defensar la m¨²sica feta en catal¨¤, sin¨® apostar per estils moderns, representats llavors per The Beatles i el pop, per connectar amb els joves. No bastava cantar en catal¨¤: calia estar al dia i un reguitzell d¡¯artistes ie-ies van fer del pop una mostra de resist¨¨ncia cultural a Catalunya.

Malgrat tot, el D¨²o Din¨¢mico ja era llavors una formaci¨® d¡¯¨¨xit a tot Espanya. El grup barcelon¨ª cantava en castell¨¤, per¨° el seu estil ja s¡¯havia fet popular a Catalunya, fet que afavor¨ª que altres artistes com ara Els Dracs, Eurogrup, Els Drums, Els Xocs o The Bonds, bandes que van popularitzar versions en catal¨¤ d¡¯¨¨xits estrangers, no haguessin de remar contra corrent. La popularitat que van assolir aquests grups, tots llan?ats per Conc¨¨ntric, i que va arribar a la cota m¨¤xima amb la versi¨® que van fer Els Dracs de La casa del sol naixent, va suposar de retruc que el mateix D¨²o Din¨¢mico edit¨¦s can?ons en catal¨¤, cosa que tamb¨¦ van fer artistes com Juan & Junior o Luis Eduardo Aute, aix¨ª com d¡¯estrangers com ara Jimmy Fontana, Pino Donnagio o Rita Pavone. Tot i aix¨°, incloent la pres¨¨ncia a la llista d¡¯edicions de Conc¨¨ntric d¡¯artistes m¨¦s pr¨°xims a la can?¨® mel¨°dica, com Josep Guardiola, els anys seixanta van representar la irrupci¨® del pop en detriment de la m¨²sica d¡¯origen italianitzant, dominant fins el moment. La r¨¤dio, amb programes com Radioscope (R¨¤dio Barcelona-Cadena SER) difon la nova escena.

Una llarga llista d¡¯artistes com Lita Torell¨®, Francesc Heredero o Mar¨ªa Cinta van editar discos en aquella ¨¨poca en un segell com Conc¨¨ntric, que no refusava el jazz, editant Tete Montoliu, ni les aventures swing de Guillermina Motta o les primeres passes d¡¯artistes de la can?¨® com Maria del Mar Bonet o Llu¨ªs Llach. I ¨¦s que a la sala de m¨¤quines del segell impulsat per Passola hi havia dos personatges clau: Josep Maria Espin¨¤s i Francesc Burrull. El primer va ser l¡¯encarregat de donar estructura liter¨¤ria a les lletres de les can?ons ¡ªtant les originals com les versions¡ª, unes composicions juvenils que expressaven els sentiments propis d¡¯aquesta etapa de la vida, mentre corresponien a Burrull els arranjaments i les adaptacions musicals.

¡®Singles¡¯ i festivals. Tal com correspon a l¡¯¨¨poca, el format cl¨¤ssic de les edicions de Conc¨¨ntric van ser el single i l¡¯extended play de quatre can?ons. L¡¯elap¨¦, el llarga durada, va ser un format que es va fer servir molt poc, ja que l¡¯element significatiu b¨¤sic era la can?¨®. En paral¡¤lel, l¡¯aparici¨® de festivals amb car¨¤cter competitiu on es presentaven els nous talents i els artistes m¨¦s reconeguts va ser una altra eina d¡¯expansi¨® musical. Si el Festival de San Remo havia nascut el 1951 i Eurovisi¨® el 1956, va ser el Festival de la Canci¨®n Mediterr¨¢nea (1959-1967) qui don¨¤ aixopluc a aquesta generaci¨® d¡¯artistes. Van ser Salom¨¦ i Raimon els que m¨¦s b¨¦ van aprofitar la plataforma, amb la vict¨°ria aconseguida amb la pe?a que tots dos van defensar el 1963, Se¡¯n va anar, interpretada en catal¨¤, amb el conseg¨¹ent disgust de Televisi¨® Espanyola, que retransmetia el festival amb Radio Nacional.

Progres, hippies, rumberos i punkies dels setanta. Com que els moviments musicals no respecten el mur de les d¨¨cades rodones, es pot dir que els setanta van veure cr¨¦ixer a Catalunya coses tan aparentment oposades com el hippisme, la contracultura urbana, la rumba i el punk. Aix¨ª, al final dels seixanta va sorgir l¡¯escena del rock progressiu. En connexi¨® amb el que passava a la resta d¡¯Europa, una generaci¨® de m¨²sics van portar el rock m¨¦s enll¨¤ de les formulacions tradicionals. Aquests grups duien la flama de la insatisfacci¨®, per¨° la seva reivindicaci¨® no era culturalment catalanista, sin¨® que buscaven una execuci¨® instrumental elaborada que partia del jazz rock. Moltes d¡¯aquestes bandes eren instrumentals, per¨° la m¨¦s popular de totes, M¨¢quina, sorgida de l¡¯explosi¨® del Grup de Folk, es va expressar en angl¨¨s, entre altres raons per diferenciar-se de la Nova Can?¨® i dels grups de pop comercial de l¡¯¨¨poca. M¨¢quina s¨®n els autors de Why?, considerat un dels millors discos publicats a Espanya als setanta. Altres bandes com Tapiman, Pan & Regaliz, M¨²sica Dispersa i fins i tot el mateix Pau Riba, una ¨¤nima lliure que ja havia entregat a Conc¨¨ntric la seva obra magna, Dioptria, es van popularitzar apel¡¤lant a una imatge molt menys inn¨°cua de la dels artistes ie-ies.

Festivals i elap¨¦s. Els progressius tamb¨¦ van aprofitar els festivals com a plataforma de difusi¨®, per¨° no eren festivals competitius, sin¨® llargues sessions, matinals, en espais com el Sal¨® Iris, epicentre a Barcelona dels Festivals de M¨²sica Progressiva. Ja en format contemporani, va ser Granollers la ciutat que va acollir el primer festival a l¡¯aire lliure homologable amb els actuals, amb l¡¯actuaci¨® al maig de 1971 de grups com ara Fusioon, Sisa, M¨¢quina, Family i Smash, entre d¡¯altres. Pel que fa al format discogr¨¤fic, el single va deixar pas a l¡¯elap¨¦, format que s¡¯avenia molt m¨¦s b¨¦ a la intenci¨® d¡¯obra que tenien aquests m¨²sics, distanciats del concepte convencional de can?¨®. Aquests grups posaven terra pel mig amb relaci¨® a altres bandes dels seixanta, com ara Los Mustang i Los Sirex, aix¨ª com a artistes com Tony Ronald, ja establert a Catalunya, i Los Diablos o Los Albas, adeptes a la fabricaci¨® d¡¯¨¨xits per a l¡¯estiu cantats en castell¨¤. Els grups de rock progressiu es prenien de manera molt seriosa a si mateixos fent de la seva capacitat com a instrumentistes un dels seus principals actius.

Va ser anys m¨¦s tard, el 1973, quan V¨ªctor Jou va crear Zeleste a imatge del Club Marquee londinenc, i aquesta sala va ser la que va donar nom a la continuaci¨® natural dels primers grups de rock progressiu de finals dels seixanta i comen?aments dels setanta, els que s¡¯anomenarien grups de rock laiet¨¤ (1973-1978).

La reivindicaci¨® de l¡¯esperit catal¨¤ es vinculava a la recuperaci¨® d¡¯una sonoritat mediterr¨¤nia, barrejada amb estructures properes al jazz rock pautat per Miles Davis. Era un so propi nascut a Barcelona i amb denominaci¨® d¡¯origen. Bandes com l¡¯Orquesta Mirasol, Companyia El¨¨ctrica Dharma, Secta S¨®nica (grup de Gato P¨¦rez), Blay Tritono o Iceberg, entre molts d¡¯altres, van modernitzar una escena recuperant elements localistes formulats en clau fonamentalment instrumental. De nou l¡¯elap¨¦ es va convertir en el format recurrent, ja que un altre cop s¨®n artistes que tenen en alta estima el concepte d¡¯obra que no s¡¯esgota en una can?¨® afortunada.

Els festivals de Canet fan un altre pas endavant en la formulaci¨® del festival contemporani: surten a l¡¯aire lliure com el de Granollers i es converteixen en una manifestaci¨® ludicomusical que representa ic¨°nicament la ¨¨poca. Es tracta de manifestar l¡¯enuig amb relaci¨® a una societat percebuda com a hostil m¨¦s enll¨¤ fins i tot del mateix franquisme, que viu els seus darrers anys.

Ser¨¤ a finals dels seixanta i comen?aments dels setanta quan comen?a a prendre forma la rumba catalana a trav¨¦s d¡¯artistes com Peret, El Pesca¨ªlla, Chacho, Maruja Garrido o Rumba Tres. La rumba, pop gitano de carrer, anys m¨¦s tard va tenir en Gato P¨¦rez l¡¯encarregat d¡¯aportar substrat literari a un g¨¨nere que, gr¨¤cies a ell, va anar m¨¦s enll¨¤ de la quotidianitat racial.

Per¨° el batec dels setanta el marca la sensaci¨® de llibertat arran de la mort de Franco el 1975 i abans de l¡¯arribada del pujolisme. Aquesta llibertat queda perfectament reflectida a Barcelona era una fiesta, documental que parla del poder¨®s paper dels cercles undergrounds en la creaci¨® de cultura entre 1970 i 1983. Com declara el periodista Josep Maria Mart¨ª i Font al documental, ¡°la nostra generaci¨® es va haver d¡¯inventar un m¨®n, ja que les regles del m¨®n del qual venien ja no servien¡±.

L¡¯esclat de creativitat d¡¯artistes com Pau Riba, Sisa, Oriol Tranvia i tota la tropa laietana marquen una ¨¨poca sense regles que desembocaria en una d¨¨cada dels vuitanta on Barcelona va perdre pistonada amb relaci¨® a Madrid, ciutat on, a m¨¦s a m¨¦s, es va anar traslladant la ind¨²stria discogr¨¤fica, que fins aleshores estava ubicada a Barcelona. Aquesta ciutat i, per extensi¨®, Catalunya van perdre protagonisme en favor de la movida madrile?a, moviment menys ideol¨°gic i ¨¤crata, marcadament benestant i amb l¡¯hedonisme com a ¨²nica pretensi¨®. No es tractava de rebentar el m¨®n, sin¨® de fruir-lo consumint.

Una llarga llista d¡¯artistes com Lita Torell¨®, Francesc Heredero o Mar¨ªa Cinta van editar discos en aquella ¨¨poca en un segell com Conc¨¨ntric

Punks, mods i new wave: els vuitanta. El final dels setanta, un cop esva?t el predomini del rock laiet¨¤, obre el cam¨ª al punk, que reacciona contra el virtuosisme i l¡¯aspecte grenyut i hippie que emanaven de Zeleste. La Banda Trapera a Cornell¨¤, amb el seu rock aspre, malparlat i amb tot l¡¯enuig d¡¯un barri obrer com Ciudad Sat¨¦lite, sense serveis i ni tan sols asfalt, i Desechables, formaci¨® de Vallirana que es va establir a Barcelona, marquen els punts forts del moviment punk, aparegut emulant Anglaterra. L¡¯esperit hardcore-punk del ¡°no future¡± arrela a Catalunya en castell¨¤ amb bandes com ?ltimo Resorte, GRB o L¡¯Odi Social, una de les poques bandes hardcore que canten en catal¨¤, i l¡¯oi, una ramificaci¨® del punk, troba amb Decibelios la seva banda cabdal, que a m¨¦s mant¨¦ una posici¨® ambigua davant el nacionalisme espanyol.

Es pot dir que el catal¨¤ desapareix com a idioma musical de les noves generacions. Fins i tot l¡¯Orquestra Plateria, filla ballable i salsera del rock laiet¨¤, s¡¯expressa fonamentalment en castell¨¤, idioma en el qual Gato P¨¦rez, argent¨ª de naixement, formularia la major part de la seva carrera dins el m¨®n de la rumba. La reivindicaci¨® de la catalanitat passa a un segon terme amb el punk, on predomina el so brut i l¡¯escopinada a la cara del sistema.

Compactes i segells independents. En qualsevol cas, Barcelona i Catalunya viuen sota l¡¯ombra de la movida madrile?a, que eclipsa el que passa fora de Madrid. Cal significar que, tot i l¡¯aparent falta d¡¯¨¨xit dels grups catalans de l¡¯¨¨poca, carreres com les de Loquillo, El ?ltimo de la Fila o Los Rebeldes comencen a donar fruits en aquesta ¨¨poca, marcada igualment per l¡¯adveniment de la new wave, adaptada localment per bandes de barris barcelonins com Distrito V, Cacao Pal Mono o Ultratuita, entre d¡¯altres, aix¨ª com projectes com Claustrofobia, barreja ins¨°lita d¡¯estils diversos, Brighton 64, responsables de la difusi¨® del catecisme mod a Barcelona, i bandes de rock com BB Sin Sed o Los Mojados. Single i elap¨¦ s¨®n els formats de l¡¯¨¨poca, tot i que de mica en mica l¡¯aparici¨® del disc compacte augura la introducci¨® d¡¯un format que arraconaria el vinil. En aquests anys neixen les primeres discogr¨¤fiques independents (Flor y Nata, Wilde Records, Dom¨¨stic, Gira, Umyu, PDI), encarregades de substituir la gran ind¨²stria, ja a Madrid, i donar aixopluc al moviment de m¨²sica alternativa que ja comen?ava a prendre forma i que, gr¨¤cies a R¨¤dio Pica i R¨¤dio Ciutat de Badalona, va disposar d¡¯altaveus difusors.

?Els noranta en catal¨¤. A finals dels vuitanta comencen a apar¨¨ixer els primers grups del que despr¨¦s seria conegut com rock catal¨¤, una amalgama d¡¯estils musicals vinculats per l¡¯¨²s de la llengua catalana. Bandes com Dubble Bubble a Osona, Detectors al Baix Llobregat, N¡¯Gai N¡¯Gai al Maresme o La Madam al Vall¨¨s aixequen el cap com a pioners.

L¡¯aparici¨® d¡¯aquesta generaci¨® de m¨²sics no vinculada estil¨ªsticament amb Conc¨¨ntric no ¨¦s llunyana al desenvolupament de la llengua en un context educatiu ja marcat per la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de la Generalitat, que ha afavorit l¡¯escolaritzaci¨® en catal¨¤. La necessitat de trobar una identitat pr¨°pia marca l¡¯¨²s d¡¯una llengua ja no percebuda com a provinciana que troba en la m¨²sica una poderosa plataforma d¡¯expansi¨® i expressi¨®.

Tot desmentint que l¡¯administraci¨® s¡¯invent¨¦s el rock catal¨¤, consideraci¨® fora de lloc, l¡¯¨¨xit de bandes com Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Sangtra?t o Lax¡¯N¡¯Busto, difosos per discogr¨¤fiques com PICAP o DiscMedi, va facilitar que aquests noms fossin habituals a les festes populars, tot constituint el circuit municipal l¡¯eix de concerts del moviment. Les caracter¨ªstiques fonamentals del rock catal¨¤ van ser tres: fenomen del territori al qual Barcelona aporta molt poc; una orientaci¨® festiva als m¨¦s joves (bandes de perfil m¨¦s adult com Ut¨°pics, Bars i Umpah-Pah no assoleixen grans quotes de popularitat), i partir del rock dels setanta, oblidant les conseq¨¹¨¨ncies del punk i els corrents dominants a l¡¯escena internacional del moment, nom¨¦s atesa per grups com Kitsch, una mena de Jesus And Mary Chain de Banyoles.

El Senglar Rock va ser el festival que va intentar sense gaire ¨¨xit capitalitzar el movimen

El Senglar Rock va ser el festival que va intentar sense gaire ¨¨xit capitalitzar el moviment, que com que vivia del calendari festiu de l¡¯estiu no necessitava un esdeveniment a mida. En aquest context, i al marge dels grans triomfadors com El ?ltimo de la Fila o, una mica m¨¦s tard, bandes de l¡¯anomenat so mest¨ªs ¡ªi barcelon¨ª¡ª com Ojos de Brujo, pocs artistes van treure el cap per sobre de l¡¯onada del rock cantat en catal¨¤. Per¨° ja s¡¯estava coent l¡¯alternativa.

La m¨²sica l¨ªquida. Un dels efectes negatius del rock catal¨¤ va ser que artistes que tenien un discurs m¨¦s adult veien amb mals ulls l¡¯¨²s de la llengua catalana, que situava la seva obra al calaix dels discos del rock catal¨¤. Cap a 2003, amb aquest estil esva?t i sense pressions comercials de les discogr¨¤fiques locals, ara ja petites i independents, artistes inicialment barcelonins, de classe mitjana o mitjana alta van comen?ar a donar forma a l¡¯escena actual.

M¨¦s enll¨¤ dels noms populars, que ja representen tot el territori, cal assenyalar que els sentiments, la quotidianitat, la manca de missatge pol¨ªtic manifest i el cultiu del pop en tots els seus vessants caracteritzen artistes com Manel, Mishima, The New Raemon, Txarango, El Petit de Cal Eril i altres referents de la m¨²sica actual. Tota aquesta m¨²sica, molt variada, gaireb¨¦ es difon l¨ªquida, sense format f¨ªsic, tot i que paradoxalment la tornada del vinil com a format exquisit manifesta la reacci¨® davant la m¨²sica digital.

Amb una escena que viu dels concerts en locals redu?ts, quan no directament en cases particulars, que aspira a tocar a hores poc comercials als grans festivals, que s¡¯han convertit en sin¨°nim de m¨²sica en directe ¡ªtret de festivals espec¨ªfics d¡¯aquesta escena, com el PopArb, Strenes i Ac¨²stica¡ª i que gaudeix de m¨¦s repercussi¨® informativa que d¡¯ingressos que permetin als protagonistes sobreviure folgadament com a artistes, la situaci¨® actual ¨¦s, com a m¨ªnim, paradoxal. Res, tret de l¡¯idioma, vincula aquest grups amb els ie-ies, per¨° ¨¦s veritat que la primera pedra de l¡¯edifici del pop catal¨¤ es va dir Conc¨¨ntric.