El delici¨®s joc del teatre

Llu¨ªs Homar est¨¤ en ratxa. Despr¨¦s d'estrenar una ins¨°lita versi¨® de Terra baixa, de Guimer¨¤, que ha estat un dels ¨¨xits de Nadal a Barcelona, torna ara ¨Cdes d'aquesta nit i fins al 12 d'abril¨C en una gran producci¨® del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) que ell mateix dirigeix i protagonitza, al capdavant d'un elenc fant¨¤stic. Es tracta de L¡¯art de la com¨¨dia, d'Eduardo de Filippo, obra en qu¨¨ el c¨¨lebre actor i dramaturg itali¨¤ va abocar en un embolcall d'absurda com¨¨dia molt del seu profund coneixement del teatre i de la reflexi¨® i l'amor que l'ofici li inspiraven.

La pe?a, que va muntar el 2010 el Teatro de La Abad¨ªa amb direcci¨® de Carles Alfaro per celebrar el seu quinz¨¨ aniversari, s'estrena ara en una versi¨® catalana que signa el mateix director del TNC, Xavier Albert¨ª, i ho fa amb tots els honors, a la Sala Gran del teatre i amb un repartiment de 12 actors, que en els temps que corren ja ¨¦s exuber¨¤ncia.

L¡¯art de la com¨¨dia comen?a amb la visita del director d'una troupe ambulant de teatre, Oreste Campese (Homar), al prefecte d'una ciutat de prov¨ªncies italiana, De Caro, per sol¡¤licitar-li ajuda per haver-se incendiat el teatre en qu¨¨ actuaven.

Campese demana al pol¨ªtic que assisteixi a l'espectacle per mostrar a la ciutadania la import¨¤ncia social de l'art del teatre. El prefecte respon que t¨¦ coses m¨¦s importants a fer i, despr¨¦s de discutir, el director marxa, i s'emporta la llista de visites que ha de rebre el pol¨ªtic i maquina un pla per demostrar-li que s'equivoca. Aquest pla consistir¨¤ a fer que els seus actors vagin a veure el prefecte caracteritzats d'aquestes visites, amb tots els embolics que aix¨° suposar¨¤.

¡°L¡¯obra ¨¦s una veritable festa de la paraula i la vida¡±, indica l¡¯actor

Albert¨ª, que celebra els 25 anys en la professi¨®, recalca que L¡¯art de la com¨¨dia no ¨¦s nom¨¦s un gran homenatge al teatre i una com¨¨dia desopilativa, sin¨® una obra ¡°d'alt¨ªssim volada pol¨ªtica¡± que ¡°convida a reflexionar sobre per a qu¨¨ serveix el teatre¡±.

El capo c¨°mic Llu¨ªs Homar, plet¨°ric abans de l'estrena, no t¨¦ sin¨® elogis majest¨¤tics per a De Filippo i la seva obra, ¡°una partitura genial, una veritable festa de la paraula i la vida¡±.

Homar considera que t¨¦ molts punts de contacte amb Campese, el seu personatge: com ell, Homar va pujar a l'escenari ja de nen, ha dirigit un teatre (el Lliure), ¨¦s actor i director... i sap el que s¨®n els problemes amb els poders p¨²blics. ¡°Aquesta obra mostra la confrontaci¨®, la pugna, entre l'administraci¨® i l'art, el teatre; aquesta lluita de tan dif¨ªcil soluci¨®¡±, assenyala. I recorda la lluita de Campese per demostrar la transcend¨¨ncia del teatre, tot i que no es consideri la professi¨® d'actor, com diu en la com¨¨dia, ¡°indispensable per a l'honorabilitat del pa¨ªs¡±.

D'aqu¨ª la seva idea de demostrar subrept¨ªciament al prefecte la utilitat de l'escena. ¡°Hi ha una gran reflexi¨® sobre el joc del teatre¡±, recalca Homar, que subratlla sobre aquest tema algunes frases de Campese: quan explica que pot fer tot Shakespeare i Moli¨¨re sencer en quatre metres de taules, o quan revela que s fer Macbeth es col¡¤loca el bigoti (perqu¨¨ ho fa amb bigoti) una miqueta tor?at, ja que ¡°en el teatre la veritat suprema ha estat sempre i sempre ser¨¤ la suprema ficci¨®¡±. Aix¨°, constata l'actor, est¨¤ b¨¦ recordar-ho en aquesta ¨¨poca de crisi, quan, diu, despr¨¦s d'anys de grans infraestructures els temps ens recorden que ¡°l'ess¨¨ncia del teatre ¨¦s una q¨¹esti¨® m¨¦s d'actitud que de mitjans¡±.

L'espectacle incideix en aix¨°, en la caracter¨ªstica ef¨ªmera del teatre i les seves entranyes, a muntar els mateixos actors l'escenografia davant els ulls del p¨²blic i a anar-se vestint de personatges al llarg de la funci¨®. La reflexi¨® no impedeix, incideix Homar, que la com¨¨dia sigui per pixar-se de riure. ¡°?s, sobretot, una festa del teatre, on ¨¦s impossible no passar-s'ho b¨¦¡±. En el repartiment figuren, entre d'altres, Joan Carreras, Llu¨ªs Villanueva, el gran Andreu Benito i Mar Ulldemolins, que a m¨¦s toca l'acordi¨®.

La majoria de la professi¨®, inclosos Homar i Albert¨ª, coincideix que la Sala Gran del TNC, dissenyada amb instruccions de Josep Maria Flotats, ¨¦s una eina dif¨ªcil ¨CHomar la qualifica de ¡°tra?dora¡±¨C, en qu¨¨ han optat per l'¨²s de micr¨°fons.