El silenci de ¡®Charlie Hebdo¡¯

El setmanari Charlie Hebdo, que fa cinc setmanes ocupava titulars, consignes i pantalles, es va posar immediatament a la feina, gr¨¤cies a l'enteresa d'un col¡¤lectiu professional massacrat i a l'ajuda t¨¨cnica de Le Monde i Lib¨¦ration, i va sortir en una setmana, el 14 de gener. Des de llavors, muts i a la g¨¤bia. No tornar¨¤ al carrer fins al 25 d'aquest febrer. La redacci¨® va considerar fins i tot no fixar data per al nou n¨²mero. Per¨°, res, est¨¤ decidit: sortiran abans d'acabar el febrer. Debat intern constant, silenci i recolliment exteriors mentrestant.

Algun supervivent potser ha recordat Voltaire: ¡°El dest¨ª es riu sovint de nosaltres¡±. El seu cas ¨¦s exemplar. Abans de l'atemptat, la revista, que ha passat etapes contradict¨°ries com totes les empreses del negoci i m¨¦s del ram de la s¨¤tira, tenia uns 10.000 abonats, ara en t¨¦ m¨¦s de 200.000, que s¨®n uns 14 milions d'euros. Les vendes no passaven dels 60.000 exemplars, lluny de les xifres glorioses de fa temps, per¨° del n¨²mero postatemptat se'n van tirar 7,3 milions d'exemplars (impresos, no compten les desc¨¤rregues en PDF des del web de la revista), una bestiesa que, si s'han venut tots, els haur¨¤ aportat 10 milions d'euros.

A m¨¦s, han rebut ajudes p¨²bliques i donacions privades, que juntament amb les vendes i els abonats augmenten els beneficis a m¨¦s de 30 milions. En aquesta xifra els donatius privats, que es destinen a les v¨ªctimes, han estat de 2,3 milions.

I s¨ª que riu, el dest¨ª, s¨ª. No m'estranya que la redacci¨® hagi quedat paralitzada. Sense director, sense els seus vells referents al peu del can¨® en les reunions setmanals de l'equip, sense el gerent i sense col¡¤legues que veies cada dia. I el soroll de fons: tots volien ser, i deien que eren, Charlie. A sobre. Torno a mirar la portada del n¨²mero postatemptat i encara em sembla m¨¦s prof¨¨tica. Un musulm¨¤, posem que Al¡¤l¨¤, manifesta en un paper que porta a les mans Je suis Charlie i plora. Darrere seu, per¨° no dita per ell (no surt de la seva boca) sin¨® pintada al verd base del dibuix, com una declaraci¨® editorial ¨Cd'una revista sat¨ªrica¨C, la revista proclama: ¡°Tot ha estat perdonat¡±. Siguis qui siguis, ve a dir, siguis franc¨¨s o no importa d'on, facis el que facis, hagis fet el que hagis fet, si ara dius que ¡°ets Charlie¡±, no et preocupis, que tot et ser¨¤, t'¨¦s, perdonat.

O sigui que, au, a continuar. Aqu¨ª pau i despr¨¦s gl¨°ria. Per¨° no, no sense debat. La redacci¨® del Charlie Hebdo ha entrat des del 14 de gener en un proc¨¦s intern sobre la l¨ªnia editorial que ha de seguir. Ha sortit el que havia de sortir, fins a quin punt els combats personals, en aquest cas del malaguanyat director, Charb, un home de 46 anys, van dominar la seva etapa a la direcci¨®, marcada ara per sempre pel 7 de gener del 2015. Alg¨² ens explicar¨¤, en cr¨°niques period¨ªstiques o en llibres i reportatges audiovisuals, quina lli?¨® ha extret el periodisme d'aquesta trag¨¨dia i de les estrat¨¨gies informatives i vitals de la premsa d'expressi¨® pr¨°pia.

Siguis qui siguis, hagis fet el que hagis fet, si ara dius que ¡°ets ¡®Charlie¡¯¡±, no et preocupis, que tot et ser¨¤, t¡¯¨¦s, perdonat.

Qu¨¨ aspiren a fer, amb els quilos d'euros que els han plogut del cel de la societat benpensant i de l'infern de les americanes dels patrons de la premsa francesa i de Google? Qu¨¨ faran amb la pasta i com ho notaran els seus seguidors? Qu¨¨ creuen que els estan dient els nous abonats a mansalva que els han donat dotze mesos per renovar-los la confian?a o no i han pagat per endavant?

Sigui com sigui, i aquesta ¨¦s la modesta proposici¨® que la gent del Charlie em sembla que indirectament ens fa i que ja es veur¨¤, el moment reclama les joves paraules finals de Joyce: ¡°Silenci, exili i ast¨²cia¡±. Mereix respecte una redacci¨® que es posa a pensar, debatre, discutir, acordar una aturada, examinar com tirar endavant. Potser ho trobo rellevant per provenir del periodisme, per¨° si fos seguidora de la publicaci¨® em sentiria, ja m'hi sento com a lectora espor¨¤dica, respectada, molt respectada pel silenci editorial i el debat intern.

PD: Un amic m'envia un blog. Llegeixo i copio: ¡°L'agost del 2013 l'Assemblea de Dones Feministes de Gr¨¤cia, en el marc de la festa major, vam iniciar una campanya per a la defensa del dret al propi cos i per fer front a les agressions sexistes en espais de festa. La campanya tenia el suport de molts dels carrers adornats de la Vila, que van penjar els nostres cartells i van compartir les cintes lila per adherir-se a la reivindicaci¨®. Mesos despr¨¦s, a l'Assemblea se'ns va notificar les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques de la campanya: diverses multes que sumen la desorbitada xifra de 10.500 euros¡± (les negretes s¨®n seves). Va passar abans de ser derogada la llei Gallard¨®n. L'Ajuntament, seguint una obsessi¨® meganormativa que fa d¨¨cades que aplica amb mania digna d'estudi i intensifica ara al ritme de la llei mordassa, al¡¤lega que les senyores de Gr¨¤cia no podien utilitzar la via p¨²blica, i que a qui li importa que els ve?ns hi estiguessin d'acord. Ole tu.

I despr¨¦s diran del Charlie.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF