Aqu¨ª tamb¨¦ hi viu gent

S'explica l'an¨¨cdota d'una de les escasses visites de l'actual alcalde, Xavier Trias, per la perif¨¨ria de Barcelona, apropant-se a un barri tan desconegut per a ell com les Roquetes, en un autob¨²s consistorial, amb convidats del m¨®n empresarial, i exclamant, amb actitud patriarcal i comprensiva: ¡°I aqu¨ª tamb¨¦ hi viu gent¡±. Certament, en aquests barris populars tamb¨¦ hi viuen persones, encara que costi creure que no hagin triat viure a Sarri¨¤ o a Sant Gervasi, i encara que l'Ajuntament eviti parlar de l'augment de la pobresa i d'una desigualtat injusta expressada en una bretxa social que s'ha anat engrandint durant els ¨²ltims anys.

L'informe anual municipal de l'estat de la ciutat, presentat el 30 de gener passat, amb les dades del 2013 i amb el t¨ªtol d'Impuls a la recuperaci¨® econ¨°mica i comprom¨ªs amb el benestar de les persones, confirma el que al desembre ja se sabia: que si la mitjana de la renda familiar disponible per c¨¤pita (RFD) a Barcelona ¨¦s de 100, Pedralbes t¨¦ un ¨ªndex de 243,9 i la Trinitat Nova de 38,5; i que la renda per c¨¤pita de la major part de la poblaci¨® barcelonina ha continuat disminuint durant l'any 2013 una mitjana del 5,5%.

Aquesta ciutat real que incomoda tant l'alcaldia, encara que reconegui que ha augmentat la poblaci¨® que viu als barris de rendes baixes, ¨¦s la de "Nou Barris cabrejada"; dels que viuen en els quil¨°metres quadrats que han quedat morts a Sant Andreu per l'inacceptable retard i falta de previsi¨® en les obres de la Sagrera; dels que habiten a les ¨¤rees oblidades d'Horta-Guinard¨®; dels joves que tenen la sort de tenir feina, per¨° amb uns sous que no arriben als mil euros; dels que malviuen de subsidis o de pensions; dels que s¨®n expulsats de Ciutat Vella, el Poble Sec o Gr¨¤cia pressionats per l'especulaci¨® immobili¨¤ria i la ind¨²stria tur¨ªstica; dels desnonats de casa seva a causa de les males arts del sistema financer, o dels que pateixen la pobresa energ¨¨tica.

I ¨¦s que no hi ha una Barcelona sin¨® que, des del punt de vista urb¨¤ i social, hi ha diverses Barcelones: Ciutat Vella, l'Eixample, Gr¨¤cia, Sants-Montj¨¹ic, les Corts, Sarri¨¤-Sant Gervasi, el Poblenou, Nou Barris, Sant Andreu; cadascuna amb les seves m¨²ltiples hist¨°ries i valors, les seves estructures urbanes i socials tan diferents.

Per a Trias, Barcelona es redueix a un escenari molt delimitat, la simplificada ¡®marca Barcelona¡¯, la de postal, que se cenyeix als espais m¨¦s monumentals i rendibles

Per¨° per a l'alcalde Xavier Trias, Barcelona es redueix a un escenari molt delimitat, la simplificada marca Barcelona, la de postal, que se cenyeix als espais m¨¦s monumentals i rendibles, que s¨®n els seus preferits, on durant aquests quatre anys s'ha invertit de manera m¨¦s intensa: el port de luxe, la part m¨¦s cultural i representativa de Ciutat Vella i l'Eixample, amb els seus eixos comercials i bancaris emblem¨¤tics, com el passeig de Gr¨¤cia, la Diagonal o la Rambla de Catalunya, en la qual en la renovaci¨® del seu paviment en benefici de les terrasses s'han invertit sis milions d'euros. La Barcelona preferida de Trias tamb¨¦ inclou el Paral¡¤lel i el Poble Sec, en proc¨¦s de tematitzaci¨® com a zona turisticopopular d'oci.

La resta de la ciutat ha quedat oblidada per l'alcalde i el seu equip, encara que els problemes m¨¦s greus continu?n sense resoldre's, com les obres pendents al territori de la Sagrera, a les Gl¨°ries, a Ciutat Meridiana o a la Zona Franca. Precisament, una voluntat de correcci¨® de les injustes tend¨¨ncies dominants hauria d'haver comportat inversions imprescindibles en infraestructures, equipaments, rehabilitaci¨® d'habitatges i ajudes socials, com beques menjador i d'estudis, en aquests barris de rendes inferiors.

A mesura que es completin les obres implementades tardanament i amb finalitats electoralistes en aquest final de mandat, es podran desvelar i debatre els seus interessos ideol¨°gics i econ¨°mics. De la mateixa manera que s'hauran de recordar totes aquelles obres necess¨¤ries que no s'han fet en el mandat actual. Perqu¨¨ si alguna cosa ¨¦s evident ¨¦s la falta d'estrat¨¨gia urbana, m¨¦s enll¨¤ de continuar el que havien comen?at consistoris anteriors, com la pol¨ªtica de remodelar els mercats i de refor?ar aquesta Barcelona d'imatge. No hi ha una visi¨® global que emmarqui la diversitat existent dins d'un paisatge hum¨¤ i geogr¨¤fic previst; nom¨¦s una tend¨¨ncia err¨¤tica impulsada per la privatitzaci¨® i l'afavoriment dels interessos dels poderosos.

Just darrere d'aquesta Barcelona tan representativa hi ha milers de fragments, de buits, de s¨°l p¨²blic, de terrenys oblidats, d'espais marginats, de ciutat totalment desaprofitada que es podria refer per a habitatge social i protegit, equipaments per a la salut i l'educaci¨® p¨²bliques, parcs de tota mena, eixos culturals i els tan necessaris park and rides per aparcar els autom¨°bils i potenciar el transport p¨²blic a escala metropolitana.

?s una ll¨¤stima que aquest Ajuntament, que t¨¦ diners per¨° desconeix la ciutat, que ha desat¨¨s les propostes de les associacions ve?nals, hagi malgastat quatre anys per avan?ar i treure profit de totes les seves possibilitats i de les capacitats de la seva ciutadania.

Josep Maria Montaner ¨¦s arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC