¡°Sempre vam saber que era un pispa¡±

No ve a la cita Saina, el bateria. ¡°Que el disculpis, per¨° diu que us donin per cul a tu, a EL PA?S i a tots els mitjans de comunicaci¨®¡±, justifica el Gos (Barcelona, 1967) disculpant el seu amic. El Gos i la resta de la banda han arribat puntuals al bar de la CGT. I xerrada entre cerveses amb el guitarra, el Damned (Barcelona, 1953) i el Poly (Barcelona, 1967), el baixista de la hist¨°rica banda L¡¯Odi Social, un grup imprescindible per explicar la hist¨°ria del punk espanyol i la lluita social barcelonina dels vuitanta.

Ells van ser els qui van publicar el 1986 un single amb cinc can?ons titulat Que pagui Pujol, un disc que costava 300 pessetes i pel qual avui es demanen 300 euros en subhastes d'Internet, convertit en objecte de culte. Se'n van fer mil c¨°pies a Pisa (It¨¤lia) per evitar haver de passar les lletres per censura. ¡°Als RIP els van tombar una can?¨® sobre el Rei¡±, recorden. ¡°Devien haver-hi 975 c¨°pies per aqu¨ª, perqu¨¨ una tarda anava amb Vespa i en vaig perdre 25¡± riu el Gos. 25 anys despr¨¦s, amb l'expresident de la Generalitat als jutjats per frau fiscal, resulta incre?blement actual aquell disc i, segurament, ho continua sent?l'actitud vital d'una banda singular.

La hist¨°ria del grup ¨¦s la d'una ¨¨poca a Barcelona, marcada per bars com Los Guarros davant de Santa Maria de el Mar, concerts dels Toy Dolls i Siniestro Total al vell Zeleste, baralles amb skins a la porta del Caf¨¦ Voltaire o als Mensakas, records de les primeres cases ocupades i de concerts amfetam¨ªnics a la pla?a del Canasto Volador de grups juvenils plens de r¨¤bia. Hereus de grups com Frenop¨¤tics, Disturbio, Distrito V i, molt especialment, de la Banda Trapera del Rio, L¡¯Odi Social no es va fer milionari amb la m¨²sica ¡°ni tampoc ho vol¨ªem¡± adverteix el Damned, per¨° ¨¦s gaireb¨¦ impossible per a una generaci¨® de catalans no haver-los vist tocar en festes majors, centres socials, ateneus populars, i fins i tot al Palau d'Esports, en l'hist¨°ric Nicaragua Rock, davant de 10.000 assistents.

¡°Aquest festival ens va obrir moltes portes. Vam comen?ar a pujar a Euskadi, ens en vam anar de gira a Alemanya¡­¡±, recorda el que va ser guitarra del grup. Van compartir escenaris amb bandes d'una fren¨¨tica escena punk-hardcore, com GRB, Kangrena, Subterranean Kids, Antidogmatics, Monstruaci¨®n Piorrea¡­ I enmig de tot, L¡¯Odi Social i el seu disc dedicat a Jordi Pujol.

¡°El dia que vaig con¨¨ixer aquests cabrons baixava d'un autob¨²s a Lesseps i me'ls vaig trobar al Miki, els futbolins de la pla?a. Jo tenia 17 anys¡±, explica el Damned. ¡°M'havien vist al Garaje de Sant Ram¨®n tocant la guitarra amb el Boliche i el Gos em va dir: ¡°Tenim un grup, vols tocar amb nosaltres?¡± I jo vaig avisar: ¡°Qu¨¨ vols que toqui si no s¨¦ ni afinar¡±. ¡°Jo te n'ensenyo¡±, em va contestar el Poly¡± que riu: ¡°?s que havia estat boyscout i tenia algunes nocions musicals¡± diu amb la seva caracter¨ªstica veu ronca. Aix¨ª va n¨¦ixer L¡¯Odi, primer com Odio Social nom que va sorgir d'una entrevista a Dave Vanian cantant de The Damned, a?Vibraciones, en qu¨¨ explicava que en el seu retorn als escenaris havia escopit tot el seu ¡°odi social¡±. ¡°Em va agradar all¨° i decidim anomenar Odio Social al grup¡± explica Poly. Va ser la mare de Saina, el bateria, que els cedia moltes tardes la part posterior de la seva botiga de comestibles perqu¨¨ assagessin, que els va cridar l'atenci¨® per posar-se un nom en castell¨¤. ¡°No sou tan catalans? ens va preguntar un dia. I vam veure que tenia ra¨®, aix¨ª que vam passar a ser L¡¯Odi Social¡±.

L' Odi Social, un grup imprescindible per explicar la hist¨°ria del punk espanyol i la lluita social barcelonina dels vuitanta.

El 7 gener de 1986, als estudis Marathon, van gravar i van barrejar cinc temes: Busca Busca, La fiesta nazional, Los cara de culo, Autob¨²s n? 13 i Gossos de Quadra, plenes de frases com ¡°no m¨¦s milis, no queremos ser quien pague el pato¡±, ¡°asco dan sus caras cuando hablan del poder¡±, ¡°escuela canina de Vallvidrera, gossos de quadra, que asco nos dais¡± , o ¡°no es un deporte, es un arte de matar, la fiesta nacional i su gente irracional¡±. A la portada, quatre nois salten torns d'una estaci¨® de metro. ¡°La penya sempre s'ha cregut que ¨¦rem nosaltres per¨° la foto la vam treure d'un fanzine antisistema, i ¨¦s el metro de Par¨ªs¡± explica Gos.

¡°A la contra hi apareix Pujol pagant el bitllet de metro el dia que es va estrenar la nova parada de Lesseps. La idea del ¡°que pagui Pujol!¡± es forja precisament com a conseq¨¹¨¨ncia d'un augment del preu del bitllet d'autob¨²s. ¡°Nosaltres ¨¦rem pencaires i rebels, aix¨ª que ens neg¨¤vem a pagar un servei p¨²blic que considerem que hauria de ser gratu?t. Pujol ja era un corrupte, no tenia les calces netes¡°, sost¨¦ el Gos. ¡°Sempre vam sospitar d'ell¡± afegeix el Poly. ¡°No, no necessit¨¤vem que el temps ens don¨¦s la ra¨®, sab¨ªem que la ten¨ªem, sempre vam saber que era un pispa. Les coses han caigut pel seu propi pes, al final ha confessat¡±, tanca el Poly.

Si d'alguna cosa n'estan orgullosos ¨¦s de com s'ho van passar de b¨¦. No es van fer milionaris, tampoc ho van voler i continuen pencant i tocant en diverses bandes. El grup va deixar d'assajar fa 10 anys, per¨° saben que van compartir coses amb molta gent. ¡°El rock radical catal¨¤ sempre va existir per¨° no se li va donar la bola de la nova onda madrilenya o del rock radical basc¡± sost¨¦ el Gos. ¡°Tampoc no ho vam voler, no en vol¨ªem saber res, ni rock, ni radical, ni catal¨¤ ni h¨°sties. ?rem punkis i quan ens van venir a buscar d'alguna empresa, sempre l'envi¨¤vem a la merda¡± recorda el Poly. ¡°Vam aconseguim no pagar el local, i no ens costava diners tocar. Recordo que en un concert a la Polla li pagaven mig quilo i a nosaltres, 75.000 pessetes. Evaristo ens va donar 25.000 de butxaca perqu¨¨ arrib¨¦ssim a cent mil¡±. ¡°Viv¨ªem com un grup de deb¨° i ho vam passar genial junts, i a m¨¦s vam fer alguna cosa que va m¨¦s enll¨¤ de tocar. Jo almenys tinc la sensaci¨® d'haver col¡¤laborat a canviar algunes coses¡± explica el Damned.

Actius en els moviments alternatius ¨Cel Poly i el Saina, per exemple, van ser detinguts el 1984 en la primera ocupaci¨® d'un immoble a Barcelona- discrepen abans de contestar si la situaci¨® del pa¨ªs ha empitjorat o no. ¡°Jo crec que s¨ª, que la cosa est¨¤ pitjor. Abans buscaves feina i en trobaves. Ara els nanos de 18 anys ja em dir¨¤s quina perspectiva tenen i la repressi¨® continua al carrer¡± diu el Gos. ¡°Doncs jo crec que estem millor. Fotuts, per¨° vius i en la lluita. Ens hem reafirmat en les nostres idees, en la nostra manera de pensar i continuem lluitant¡± diu el Gos. ¡°T'imaginaves que algun dia veur¨ªem el David al Parlament?¡± pregunta el Damned, parlant de David Fern¨¤ndez, portaveu de la CUP. ¡°Jo crec que s'ha millorat molt, per¨° a c¨°pia de sang, suor i ll¨¤grimes. Molt del que tenim ens ho hem guanyat. Em queda aquest orgull, toquem mil vegades per mil coses¡± sost¨¦ el Poly.

¡°En una cosa us dono la ra¨®: ens deien, ja canviaran, s¨®n punkis perqu¨¨ s¨®n joves, coses de l'edat¡­ doncs no. Continuem pensant el mateix i seguim buscant-nos la vida. Vam ser insubmisos, lluitem contra el servei militar obligatori, i encara que molts es van quedar en el cam¨ª, ocupem, ens queixem i ens rebel¡¤lem al costat de penya com Serra, Sapo, Rana, Malalt, Fucker, Joni, David, Roger, i molts m¨¦s amb els quals viv¨ªem al carrer des de l'activisme anticapitalista i antifeixista¡± diu el Gos. ¡°Doncs ¨¦s el que et dic¡± insisteix el Poly, que recorda, ple de positivisme: ¡°Per¨° abans n'¨¦rem 100 i ara hi ha milers de nanos ficats en aix¨°¡±.

¡°El que haur¨ªem de fer ¨¦s tornar a tocar, a mi m'agradaria¡±, diu el guitarra. Els altres dos li donen la ra¨®, per¨° hi ha un problema: Han de conv¨¨ncer el Saina. Arribats a l'hora de les postres, els tres amics desgranen an¨¨cdotes de l'estiu que es van passar gravant, del dia que a Vit¨°ria havien de tocar a les festes de Hala Bedi amb La Polla Records i Kortatu i Dieguillo, el suport gasteiztarra del grup, va perdre de vista el Saina. Ho van recollir en comiss¨¤ria despr¨¦s d'un petit incident amb una quadrilla de bruses.

De sobte alg¨² aixeca la m¨¤ i crida. ¡°Porta uns carajillos de Florenci¡±, demana en Bas, un col¡¤lega present a l'¨¤pat. ¡°Aix¨°, un caraja de corrupte!¡±. El caf¨¨ amb rom Pujol fa temps que va deixar de ser un honorable. Mentre escuren el got apunta per la televisi¨® David Fern¨¤ndez parlant al Parlament com a president de la comissi¨® d'investigaci¨® pel Caso Pujol. ¡°Mira quina samarreta que porta!¡±, diu el Damned. Sobre el pit del parlamentari de la CUP es llegeix: ¡°Punk not dead¡±.